Bernat Claramunt: "La societat té una necessitat creixent de participació en el coneixement de l’entorn, es fàcil i útil, un win to win"
Comparteix
Parlem sobre ciència ciutadana amb el Bernat Claramunt, invetigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Què és el CREAF?
És el Centre de recerca ecològica i aplicacions forestals que estudia els sistemes terrestres, com ara els cossos aquàtics continentals, rius i llacs. Fem recerca bàsica i aplicada a la gestió, la conservació i ara a l’adaptació dels sistemes terrestres al canvi global. També fem de pont entre el món acadèmic, l’administració i la societat, intentant trencar aquesta barrera que sempre ha existit.
Per a què va néixer?
Va néixer a finals dels anys 80 i el van crear la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i la Generalitat de Catalunya. Més tard s’hi van afegir la Universitat de Barcelona i el CSIC. Va néixer perquè en aquella època calia impulsar la recerca bàsica en l’àmbit de l’ecologia terrestre degut a que es començava a parlar de canvi climàtic i a haver-hi una consciència per conèixer l’entorn.
De fet, un dels primers projectes del CREAF va ser fer un inventari ecològic forestal de Catalunya, que es va convertir en un exemple de com havia de ser un inventari forestal a nivell europeu, ja que tractava molts aspectes més enllà del que era extreure llenya i parlava sobre la funcionalitat del bosc.
De quina tipologia són els projectes en què treballeu?
Hi ha dos tipologies de projectes. Una és a través de l’ús d’aplicacions mòbils i a l’altra hi ha un contacte més directe amb la persona investigadora.
Per exemple quins projectes lidera CREAF actualment?
Amb app mòbil hi han: Mosquito Alert per investigar el mosquit tigre, el de la febre groga, etc; Ritme Natura per recopilar el cicle de la vida de les espècies i la seva relació amb el canvi climàtic; Alerta forestal per fer un seguiment de l’estat de salut dels boscos; uBMS per mirar les poblacions de papallones de les ciutats i la seva relació directa amb la qualitat de l’entorn urbà; Bycatch perquè persones que fan pesca puguin reportar captures no desitjades.
De treball de camp, Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees és un projecte finançat per una ONG americana on persones voluntàries de tot el món tenen un contacte més directe amb la persona investigadora i col·laboren en el treball de camp que desenvolupem normalment. O la Plataforma Natusfera, que permet crear projectes de ciència ciutadana com Ritme natura.
Perquè és tant important la ciència ciutadana?
Com a centre de recerca és important perquè intenta trencar el contacte entre administració i societat i això ajuda. Com a investigadors que tenen un projecte de ciència ciutadana és important per transferir directament el coneixement cap a la societat així com per una necessitat d’obtenir dades d’un abast territorial important.
Com a societat és important per participar en projectes de recerca. La societat té una necessitat creixent de participació en el coneixement de l’entorn, és fàcil i molt útil, és un win to win, ja que la ciutadania aprèn i col·labora. Hi ha projectes on el ciutadà participa en l’elaboració i interpretació dels resultats.
Com podem contribuir a nivell individual a fer ciència ciutadana?
De projectes n’hi ha molts, depèn dels interessos de cada persona. És qüestió de buscar centres de recerca, associacions conservacionistes i naturalistes que ofereixin projectes de ciència ciutadana, que tinguin aplicacions i promouen això també. Com ara l’Institut Català d’Ornitologia, que fa servir el web ornito.cat, un projecte de ciència ciutadana que va sorgir per part de la societat.
Afegeix un nou comentari