Davant la limitació de la consciència individual per resoldre els problemes que ens provoca el model de desenvolupament actual, l’Institut de ciències biomimètiques de Barcelona, proposa un canvi de xip des d’una actitud contributiva i no adoptant una actitud antropocèntrica. I proposen passar d’una consciència restringida a una de naturalesa universal. A través d’aquest manifest presenten 10 punts per una renaturalització de la vida humana.

La natura porta més de 3.850 milions d’anys d’experiència creant formes de vida que s’adaptin a tots els ambients. Si hem de desenvolupar alguna tecnologia què millor que preguntar-nos com ho hauria solucionat la natura.

La bio-mimesis o biomimicry és la ciència que estudia la naturalesa com a font d’inspiració i genera un disseny que imiti els seus models i sistemes per a solucionar problemes encara no resolts. El terme prové del grec 'bio', que significa vida, i mimesis, que vol dir 'imitar'.

La tècnica no és nova. Un dels més assidus practicants va ser Leonardo DaVinci, qui a través de l’observació de l’anatomia dels ocells descrita en el seu llibre “Codi del vol de les aus” va construir les famoses invencions de màquines voladores.

Capgirem l’actual model econòmico-productiu: un model caduc

El model actual economico-productiu que afecta a la totalitat del sistema global segueix sent majoritàriament lineal. El procés comença amb l’extracció (destrucció) de recursos naturals verges, que es converteixen en matèria primera que s’ha de transformar per a ser convertida en productes o serveis que seran empaquetats, distribuïts, venuts i utilitzats per després del seu cicle, finalment acabar en un abocador. Aquest model globalment acceptat durant dècades i actualment qüestionat per nombrosos aspectes socials i ambientals, necessita ser reemplaçat.

Cap a un “nou” model amb la natura al centre: l’economia circular biomimètica

L’economia circular biomimètica es considera un enfocament prometedor per ajudar a reduir la pressió que exerceix la humanitat i que pretén encaminar-se cap a una sostenibilitat global. Aquest model, iniciat als anys 80 per Börlin i Stahel, més endavant desenvolupat per McDonough i Braungart i, finalment globalitzat per la Fundació Ellen McArthur, ens reconnecta amb la natura, emulant la forma d’operar dels sistemes naturals que porten funcionant de forma sostenible i regenerativa des de fa 3.850 milions d’anys.

La relació entre natura i disseny és vital i s’ha d’aplicar de forma conscient per a millorar la innovació i el camí cap a la sostenibilitat i la regeneració. Aquest procés es pot aconseguir considerant els principis del funcionament dels sistemes vius, entenent les estratègies de supervivència a la natura, l’evolució i el creixement, així com a través d’una comprensió més profunda i holística de les tècniques i processos de supervivència utilitzats en els ecosistemes cada dia.

Aquest model circular biomimètic, doncs, es presenta com una oportunitat lògica d’estratègies valuoses en el que s’impulsen aspectes com el reciclatge, la reutilització sistemàtica, la prevenció de pèrdues de materials valuosos, el disseny ecològic o la simbiosi industrial.

Biomimesis: la natura com a mentora, model i mesura

Tal com explica Manuel Quirós, un dels màxims referents al territori, la bio-mimesis planteja que no s’ha de copiar el regne natural, sinó emular-lo. Hem d’aprendre amb la naturalesa, que ens indica tres nivells de disseny: com a mentora, com a model i com a mesura.

Es tracta d’una disciplina disruptiva de disseny i gestió estratègica per a les empreses en la que s’emulen els funcionaments dels organismes vius a diferents escales (òrgan-especie-ecosistema ) i nivells (micro-macro-meso) per trobar i ampliar el camp de les solucions als múltiples reptes als quals fem front avui dia.

Els Principis de Vida o Principis de disseny inspirats en la natura representen un patró trobat en multitud d’espècies vives que ens proporcionen estratègies innovadores, inspiradores i creatives per aconseguir sobreviure creant un model diferent a l’actual. Ajustar-nos a aquestes lleis resulta tot un repte d’obligat compliment.

Només si considerem les lliçons de la natura en un context sistèmic, podrem garantir que els nostres dissenys seran adequats per a l’objectiu que perseguim de desenvolupament sostenible. La meta és traduir aquestes lliçons en especificacions de disseny, mètriques de control de qualitat, selecció de materials i altres opcions de manufactura o de procés.

Bio-mimesis aplicada: exemples de simbiosi industrial

La demanda de materials I productes no deixen d'augmentar, a la vegada, la major part d’aquests estan fets amb recursos finits que s’utilitzen una sola vegada I es llencen.

• Adeu poliestirè, hola miceli

Un exemple és el poliestirè, un material fet de petroli, que s’utilitza en l’embalatge per a protegir els enviaments i entregues d’equips i dispositius delicats. Aquest triga centenars d’anys a degradar-se i el seu reciclatge comporta un alt cost econòmic i ambiental. Paral·lelament a aquesta realitat i tenint en compte la circularitat, tenim accés a gran quantitat de subproductes agrícoles que són descartats i que podrien ser utilitzats.

Ecovative Design van trobar inspiració mentre observaven el funcionament del miceli en la fusta. El miceli és la part vegetativa dels fongs, format per centenars de microfibres entrellaçades produïdes per espores que el converteixen en un material increïblement fort quan s’asseca, convertint-se així en un pegament natural i auto-assamblable.

Quan aquest es combina amb residus agrícoles es genera un cultiu que pot formar objectes com llambordes, protectors de material delicat, mobiliari i objectes decoratius. A més, com es tracta d’un compost orgànic, després de la seva utilització pot ser fàcilment transformat en un objecte nou o descartar-se per tornar al cicle de carboni.

• Simbiosi tecnològica

Un dels enginyers del tren bala japonès era aficionat a l’ornitologia i això va permetre que l’aerodinàmica del bec del Martí pescador fos la solució al problema de l'estrepitós soroll que provocava a la sortida dels túnels. Es va fixar en que quan aquesta au es cabussa a alta velocitat des d’un fluid de poca resistència com és de l’aire a l’aigua, vuit-centes vegades més dens, quasi no esquitxa.

• Simbiosi sanitària

Els musclos són capaços d’enganxar-se a les roques gràcies a uns fils forts i flexibles que formen el bissus, les proteïnes polifenòliques del qual absorbeixen l’energia de les onades i els permet adherir-se a les superfícies humides i irregulars. Copiant aquest mecanisme ja s’ha desenvolupat una cinta adhesiva no tòxica amb aplicació directa com a sutura quirúrgica.

L’estructura tridimensional de les dents del tauró aconsegueixen que les bacteris no s’hi adhereixin. Inspirant-se en aquestes formes s’han desenvolupat materials que inhibeixen el creixement bacterià, aconseguint així reduir les infeccions.

També el mecanisme filtrador de les esponges de mar resulta inspirador per aplicacions de disseny industrial com les màscares de filtratge per a la protecció davant la contaminació o infeccions causades per la propagació de virus a través de l’aire.

• Simbiosi arquitectònica

Existeixen diversos exemples d’aplicació de la bio-mimesis en l’arquitectura, organitzats en tres nivells. En el nivell d’organisme, l’arquitectura imita un organisme aplicant les seves funcions o formes a un edifici. És el cas de The Eden Project de Nicholas Grimshaw, compost per una sèrie de cúpules de ETFE inspirades en pompes de sabó i molècules de carboni amb les quals es va aconseguir un gran estalvi en material.

En el nivell de comportament, els edificis imiten la interacció dels organismes amb el seu entorn i els seus mètodes de supervivència. És el cas de The Eastgate Centre a Zimbàbue, en la construcció del qual, es va estudiar el flux d’aire de dins d’una colònia de termites ja que, tot i que les temperatures externes oscil·lin entre 1,5º I 40º, aquests insectes aconsegueixen controlar el clima intern. El resultat és un edifici que s'auto-regula i ha suposat un estalvi energètic molt notable.

A nivell d’entorn implica una major escala, imitant les diferents interaccions d’elements en un ecosistema. Una mostra és The Sahara Forest Project, un hivernacle els components del qual treballen de manera cíclica basant-se en l’energia solar per obtenir un sistema de residus zero.

Totes i tots podem contribuir a la bio-mimesis: Asknature

El 2005, Benyus va crear l’Institut de Bio-mimesis (The Institute of Biomimcry, TIB), que el 2008 va llançar AskNature, una base de dades literària-biologica de codi obert i similar a una xarxa social per a que la gent registri el que observa a la natura i suggereixi aplicacions inspirades.

Així doncs, és hora d’emular la natura i trobar relacions simbiòtiques que ens permetin trobar solucions biològiques a problemes humans.