Incendis a Austràlia: amb el canvi climàtic al punt de mira

Austràlia es crema. Des del setembre, el país d’Oceania ha patit més de 130 focs a la vegada. A més de 15.000 quilòmetres de distància, potser ens sona lluny, però la situació serà comuna a tot el planeta si no hi posem solució.

Des de WWF asseguren que estem davant la sisena generació d’incendis, els que estan relacionats amb el canvi climàtic. “La combinació d’onades de calor de llarga durada, sequera acumulada, baixa humitat en l’aire, vents molt forts en una vegetació molt seca i boscs decaiguts és un còctel perfecte per uns incendis més ràpids i d’una virulència mai vista”, alerta Diana Colomina, coordinadora de boscos de WWF.

La inspectora del cos de bombers de Catalunya i membre del GRAF (Grup d’Actuació Forestal), Etel Artilla, coincideix en el diagnòstic: “els boscos estan més estressats que mai pel canvi climàtic”. Amb l’augment de temperatura per l’escalfament global, “els incendis no han augmentat en nombre però sí que són més grans, motiu pel qual fan més difícil el nostre treball”, adverteix Artilla.

El canvi climàtic no només està causant foc, també augmenta el nivell del mar. És el cas d'Indonèsia, on, a causa de les innundacions ja han desaparegut dues illes del sud de Sumatra i altres vint-i-tres han estat afectades. Les illes formaven part d'un Parc Nacional que va ser declarat reserva mundial de la biosfera per la UNESCO al 2018. Aquestes inundacions han deixat, almenys, 66 morts. 

Quina és la situació actual d’Austràlia?

Austràlia es troba immersa en flames des del mes de setembre. Ja han cremat més 10 hectàrees, s’han perdut 2.000 cases, més de 1.250 milions d’animals estan sent víctimes dels incendis i el nombre de morts s’eleva a 28.

Actualment, hi ha 82 focus encesos, segons el Servei Forestal d’Austràlia. Victòria, Nova Gal·les del Sud i Queensland són els estats més afectats per les flames amb la majoria d’incendis. El foc està destruint tot per on passa, l’aire ha estat qualificat d’insalubre i s’ha arribat a temperatures de més de 47 ºC amb una mitjana de 41,9ºC, fent necessària l’evacuació dels habitants, en alguns casos.

Els últims dies les pluges estan acompanyant la sort dels bombers i han apagat un gran nombre de focs. Tot i així, encara en queden més de 80 cremant. 

Mireia Codina, Community Manager de l’entitat internacional Catalans pel món, fa dos mesos que viu a Melbourne. La ciutat de l’estat de Victòria és una de les tres zones més afectades pels incendis. Allà fa dies que bufa fort vent que està apropant el fum a la ciutat. “Plou però no saps si plourà prou per apagar els focs. Ni el govern mateix sap si controlarà la situació”, comenta Codina. 

L’ambient a Austràlia és d’incertesa. L’únic que pot fer la Mireia és cuidar la seva salut. “Jo vaig amb mascareta perquè l’aire contamina la salut”, assegura. Durant els incendis “qualsevol partícula pot taponar el sistema respiratori”, alerta Artilla des dels bombers.  

Tot i la magnitud dels incendis i la situació d’emergència del país, Codina explica que els mitjans de comunicació alarmen a la població. “Austràlia és molt gran i realment els incendis estan lluny. A les grans ciutats fem vida normal, el cel està com si hagués boira, que no acabes de veure els gratacels”. La situació és semblant a tota la zona est del territori, “la meva germana viu a Sidney i sí que fa uns dies hi havia vent i fum, com a Melbourne, però ara allà estan bé”, informa Codina.

Efectes en la biodiversitat

Les conseqüències que tindran els incendis per la flora i la fauna autòctona poden ser irreversibles. “L’impacte d’aquests incendis massius a Austràlia no té precedents i la recuperació que hi ha per davant és immensa”, relata Diana Colomina, coordinadora de boscos de WWF.

“Un dels impactes ecològics en el que pocs hi pensem, i és la base de la restauració, és la pèrdua de sòl. Un centímetre de sòl tarda mil anys en recompondre's”, explica Colomina. “És l’únic continent que té 140 espècies marsupials, així que la pèrdua és dramàtica a escala global”, afegeix.

La NASA ha advertit aquesta setmana que el fum dels incendis, que ja ha arribat a Xile i Argentina, farà la volta al món. Una mostra més, que aquests incendis afectaran a tot el planeta.

Encara que sembli lluny, els incendis d'Austràlia no seran els únics. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) adverteix que els ecosistemes mediterranis són els més vulnerables del món davant aquest tipus d’incendis. Codina també mostra la seva preocupació per la possible extensió dels incendis. “Si hagués passat a Catalunya, ja no existiríem perquè s’hauria cremat sencera. Pot passar a qualsevol lloc”, explica.

Per què hi ha tants incendis a Austràlia històricament?

Austràlia es troba entre un dipol positiu i un de negatiu a l’oceà índic. Aquest crea uns corrents d’aire que ressequen l’ambient i s’emporten la pluja. Per tant, té un clima sec i amb poques precipitacions.

Aquesta localització geogràfica provoca que Austràlia hagi tingut molts incendis al llarg de la història. Però com recalca Codina, els incendis a Austràlia són comuns, tot i que l’escalfament global els està fent créixer més ràpidament i fent més impossible la seva extinció.

Ancestralment, els aborígens practicaven les ‘cremes culturals’. Utilitzaven el foc controlat fins als genolls per cremar combustible, llenya o fulles, qualsevol artefacte que es pugui cremar. D’aquesta manera els comuns incendis forestals, tenien menys que cremar i es podien apagar més fàcilment.

Des de Rebel·lió o Extinció de Barcelona insisteixen en què el govern implementi aquestes mesures, "les comunitats aborígens han custodiat la terra durant vuitanta mil anys i saben com gestionar els focs", sentencia l'entitat ambiental. Persones expertes en aquestes cremes asseguren que incendiar la terra recompon i millora la biodiversitat, i fins i tot, crida a la pluja que ajudaria a apagar els incendis.

Les autoritats, per la seva part, els han prohibit realitzar aquestes accions. Fins al moment, la Policia Australiana ha detingut a 24 persones per provocar deliberadament incendis forestals i 50 persones més han estat imputades per actes com llençar burilles mal apagades.