Com connecten les dones amb el medi ambient: Dones i Ecologisme

La relació de les dones amb el seu entorn humà i amb el medi ambient ha estat sempre estreta; l'òptica femenina aporta uns matisos a l’enfocament ambiental, que han promogut que les dones s’haguessin vinculat al moviment ecologista des de ben al principi del seu naixement.

Les mares de família i el moviment ecologista

Lois Gibbs, mare de dos fills, el 1978 vivia a una nova urbanització a Niagara Falls, i sorpresa pels problemes de salut inusuals dels seus fills i els dels seus veïns, va descobrir més tard que el seu barri havia estat construït sobre de 21.000 tones de residus químics tòxics enterrats, el malauradament famós Love Canal.

Aquesta dona va liderar els moviments socials de la seva comunitat en reclamar una justícia ambiental. Els fets del Love Canal són un dels principals desastres ambientals, que va acabar amb la demolició dels habitatges i l’abandó de la urbanització. L’activisme vehiculat per les dones de la comunitat i liderat per Lois Gibbs va fer sorgir el concepte de la Justícia Ambiental, i és una de les fites de l’activisme ambiental.

Als peus de l’Himàlaia les dones Chipko, en nom del principi femení de la Natura segons la cosmologia de l'Índia, van aconseguir detenir la desforestació de l’Himàlaia fent torns de vigilància i lligant-se als arbres abans de ser talats. Enfrontant-se als seus marits, que estaven disposats a vendre els boscos comunals, les dones Chipko van adquirir la consciència de grup i posteriorment van continuar lluitant contra la violència domèstica i per la participació política.

A Llatinoamèrica, les reivindicacions ecològiques de les dones es caracteritzen per provenir de col·lectius de dones indígenes i pobres, víctimes de la destrucció de la naturalesa, i se situen en el context de les filosofies i teologies de l'alliberament.

Posar en qüestió el pensament patriarcal posa en qüestió també el tipus de relació tradicional de l’home amb la naturalesa

Tot i no ser àmpliament conegut pel gran públic, molt es parla a escala conceptual del lligam entre dones i ecologisme. Al parlar de medi ambient es pren en consideració la relació entre l’home i el medi, però justament, cal incloure l’aportació femenina a aquesta relació. Aquesta és una aportació real, quotidiana, i forta, però que la cultura patriarcal que ha impregnat tot el pensament formal, ha deixat, en segon pla. Aquesta és la primera reivindicació teòrica del corrent de pensament eco-feminista.

Punt de partida comú entre Feminisme i Ecologisme 

El sorgiment del feminisme al món occidental va qüestionar l’ordre suposadament inamovible de la naturalesa, que col·locava l’home a dalt de tot, també de la dona. Aquest qüestionament va posar així la llavor també del moviment ecologista que, des dels anys 60 ha anant sensibilitzant la població i entrant en les esferes governamentals.

No és casual que, durant la segona meitat del segle passat, hagin estat les dones les més entusiastes impulsores de la discussió sobre els problemes ambientals, que, com a resultat de la tecnologia i la industrialització s‘han fet palesos a diverses regions del món.

Un moviment amb plena vigència

La vigència del corrent ecofeminista és plena, ja que la igualtat efectiva entre homes i dones, així com la construcció d’una cultura de la sostenibilitat i d’un model de desenvolupament realment sostenible, continuen essent reptes pendents del segle XXI. I per això estan recollits als Objectius del Mil·leni de l'ONU.

Parlant en detall, la degradació del medi ambient i els desastres “naturals” associats, repercuteixen negativament sobre tota la població, però tenen especial incidència en les nenes i les dones de totes les edats, d'àrees rurals de països empobrits, a causa del fet que els hi provoquen un augment de la feina no remunerada, necessària per a la supervivència. La crisi ecològica dificulta i multiplica les tasques de les dones, donada la tradicional divisió sexual de la feina.

L'"ètica de la cura" en les dones: instint o educació?

Dintre del corrent ecofeminista hi ha debats encara no clausurats, com el de la tesi de l'ètica de la cura lligada a la dona, però també hi ha un consens en què determinades pràctiques tradicionalment femenines, coincideixen amb la preocupació mediambiental, i per tant poden ser universalitzades com a potencialitats pròpies de tot ésser humà.

Alguns noms més o menys coneguts

• Rachel Carson, el 1962, va publicar un dels textos més influents del segle XX, “La primavera silenciosa”, a on denunciava els efectes del DDT sobre l’ecosistema i les formes de vida. El text va significar de les primeres parades de reflexió sobre la industrialització i va obrir la porta a un ecofeminisme reflexiu.
• Als anys ‘70 a Berkley, California, Carolyn Merchant va centrar els seus estudis en la transformació de la visió de la Naturalesa a la modernitat, publicant el llibre “The Death of Nature: Woman, Ecology, and the Scientific".
• Indira Gandhi el 1972 va afirmar contundentment que una de les pitjors formes de contaminació és la pobresa, i la pobresa colpeix les dones amb més intensitat.
• El 1972 Donella Meadows és coautora del cèlebre Informe Meadows “Els límits del creixement".
• Als anys ‘90, amb la física i filosofa índia Vandana Shiva, la teoria feminista arriba des de el Sud. Hereva del pensament de Gandhi, subratlla que els homes també poden fer ús de la no violència creativa, però afirma que l’enemic no és el mascle, sinó el capitalisme patriarcal del colonitzador.
• La noruega Gro Brundtland fou l'encarregada d'elaborar un informe, conegut amb el nom d'Informe Brundtland, que va desenvolupar el terme de desenvolupament sostenible.
• Alice Hamilton va ser pionera en la salut laboral lligada al medi ambient, i la pediatra Helen Caldicott, de l'hospital pediàtric de Boston, va ser una de les primeres persones a relacionar ecologisme i protecció de la salut.

Per saber-ne més

Per aprofundir sobre les claus de l’enfocament ecofeminista, però sobretot, per incorporar aquest enfocament en accions i projectes de forma pràctica, l’entitat ambiental Ecologistas en acción organitza el curs Ecofeminisme. Actualment està obert el període d'inscripció per a la 14a edició del curs, que es realitza online.