Coque Fernández: "D'aquí uns anys menjar carn ens semblarà una aberració"

Ravalnet
Autor/a: 
Carla Fajardo Martín
Ismael López, també co-fundador de la Fundación Santuario Gaia, amb l'Stefano. Font: Fundación Santuario Gaia
Ismael López, també co-fundador de la Fundación Santuario Gaia, amb l'Stefano. Font: Fundación Santuario Gaia

Coque Fernández: "D'aquí uns anys menjar carn ens semblarà una aberració"

Autor/a: 
Carla Fajardo Martín
Ravalnet

Resum: 

La Fundación Santuario Gaia és un centre de rescat i recuperació d'animals de granja explotats, maltractats o abandonats, on es va rodar una part del documental Gunda.

Gunda és la història d'una porca de granja i de les seves cries. El documental aplaudit per la crítica, que ja ens podem imaginar com acaba, és una co-producció entre Noruega i els Estats Units i algunes de les seves emotives escenes estan gravades a la Fundación Santuario Gaia, un centre de rescat i recuperació d'animals de granja que han sigut maltractats, explotats o abandonats. En parlem amb Coque Fernández Abella, co-fundador.

Aquí teniu moltes històries com la de Gunda, oi?

Sí, tenim porcs com ella que han sigut explotats. Acollim animals descartats per la indústria alimentària. Venen de comisos de granges en què hi ha maltractament, o són animals perduts que arriben en males condicions. A través de les seves històries intentem conscienciar la gent sobre el maltractament i l'empatia amb els animals de granja per difondre el veganisme i que deixin de menjar carn.

Alguna història en especial que us hagi marcat?

N'hi ha moltes, però el Samuel va ser especial. Era un toro de raça lletera. Va arribar quan vam fundar el centre. El vam anar a buscar a una granja de Girona. Ens van cridar perquè una vaca havia tingut bessonada, però només ens van deixar agafar-ne un. Havíem triat el seu germà i el Samuel es va aixecar i va venir cap a nosaltres. Va ser molt estrany. Tenia dos dies de vida. El vam criar i es va fer un toro enorme.

Teníem una relació molt especial amb ell, semblava que entenia el que fèiem, quan venia un animal nou ens ajudava amb l'adaptació. Va conscienciar molta gent. Era com l'estrella.

Els hi poseu noms de persona.

Venen amb una identificació que és un número, com el número de sèrie d'una rentadora. No volem posar noms típics d'animal, volem posar noms de persona per equiparar-los, perquè deixin l'estatus de producte i passin a tenir una identitat. Creiem que tenen els mateixos drets que nosaltres.

Es creen vincles forts.

Entre nosaltres i entre els animals també. Hi ha animals que es passen tota la vida junts. Quan els veus en una granja són productes, ningú es para a pensar que tenen sentiments i personalitat. Quan els coneixes aquí cadascun és diferent. No són diferents dels animals de companyia. Un porc, una ovella, una vaca, és igual que el gos o el gat que viu amb nosaltres.

Qui sou i com funcioneu?

Som vuit persones treballant diàriament i acceptem persones voluntàries, que venen d'Espanya i d'Europa. Normalment, en tenim set o vuit, i es poden quedar fins a sis mesos. Ens financem amb donacions i persones sòcies. Es pot apadrinar una història, tot i que els diners van per a tots perquè n'hi ha molts que no estan apadrinats. Aquí viuen 500 animals! I tenim el Teaming, que és una donació d'un euro al mes.

El Santuari Gaia té 40 hectàrees. Està dividit per zones: hi ha porcs, ovelles i cabres, aus, i grans animals com vaques, cavalls i burros. Hi ha tanques però viuen en la màxima llibertat perquè no corrin perill.

Faig d'advocada del diable: sempre ens hem alimentat de carn i sembla que res pot suplir la proteïna de la carn.

Els humans som omnívors. Podem subsistir perfectament sense consumir productes animals. D'aquí uns anys menjar carn ens semblarà una aberració, igual que el sexisme, el racisme o l'homofòbia.

Hi ha una consciència mediambiental darrere del projecte?

També. Moltes organitzacions com l'OMS diuen que hem de reduir en consum de carn perquè suposa molt més malbaratament d'aigua que la verdura, i per la contaminació que produeix. El 15% de les emissions de CO2 són per la indústria càrnica. El model agroalimentari ha de canviar.

I què fem amb els ramaders?

La majora són explotacions intensives i es pot plantejar un altre tipus d'indústria. Hi ha llocs on la població vivia del carbó i van tancar les mines.

Què passa amb la llet?

Les vaques donen llet quan tenen un bebè, com els mamífers. Cada any les inseminen artificialment perquè puguin tenir bebès per produir i si les cries són mascles les porten a l'escorxador perquè no serveixen. Una vaca que té una esperança de vida de 20 anys als set anys ja l'envien a l'escorxador perquè baixa la producció. No es veuen com a vides sinó com a rendiments econòmics.

La solució és deixar de menjar carn i de beure llet?

La solució no la tenim. El que diem és que es pot viure sense utilitzar els animals per alimentar-nos, vestir-nos o divertir-nos. Llavors, per què hem d'estar fent mal a altres éssers?

La solució pot ser produir d'una altra manera?

Per descomptat és millor una explotació extensiva que intensiva. Almenys les seves vides són més agradables, tot i que acabin igualment a l'escorxador. Però creiem que la solució passa per acabar amb el patiment i l'explotació, i que això arribarà.

Si la gent veiés realment com viuen a les granges deixarien de menjar carn perquè és horrible, és com els camps de concentració nazis. Ens falta informació. Ens ho pinten de manera idíl·lica. Estem deslligats de la realitat perquè tu vas al súper i no veus un animal, veus un tros de carn. La publicitat juga amb això. No ho veiem, però si veiéssim d'on venen ens posaríem les mans al cap.

Afegeix un comentari nou