Keanu, Pau, Yuraq, Tulkas, Hipparion, Chewbacca, Saüc, Argila, Salvia i Nut. Aquests són els noms dels deu cavalls que, amb la seva activitat de pastura, contribueixen a la gestió forestal de les muntanyes de l'Ordal i les muntanyes del Baix. I és que el cavall és un herbívor gregari que menja petites porcions d'herba que va seleccionant mentre es van movent. És a dir, el que els cavalls aconsegueixen quan mengen és netejar el sotabosc i les espècies invasores que es van trobant, remouen la terra i escampen les llavors que van ingerint a través de la femta.

Forest Horses és l'entitat sense ànim de lucre que impulsa els projectes de restauració dels boscos que protagonitzen aquests deu cavalls. L'associació, que només té un any d'antiguitat, té l'objectiu d'impulsar projectes de recuperació en zones agrícoles improductives o abandonades i en boscos la densitat dels quals ha estat degradada. A més, la gestió forestal que duen a terme aquests cavalls ajuda en la prevenció d'incendis, l'augment de la biodiversitat o el descobriment d'antics camins que havien quedat amagats, entre altres.

L'entitat està formada per la Virgínia Tamayo, l'Estrella Álvarez i la Cristina Alier. Aquesta última, tresorera de l'associació, és precisament qui ens parla de Forest Horses, com va néixer, les activitats que duen a terme i els grans beneficis que comporta, per a la societat, la tasca que fan els cavalls.

Quines són les primeres passes de Forest Horses?

La Virgínia i jo, que som amigues i havíem adoptat cavalls que estaven destinats a morir a l'escorxador, ja que els propietaris anteriors havien decidit que ja no els servien, vam decidir posar-los junts perquè els cavalls necessiten estar en manada. L'Estrella, que coneixia la Virgínia, tenia tres cavalls i s'hi va sumar. Les tres teníem la mateixa idea: tenir els cavalls en llibertat a la muntanya i, alhora, tenir cura dels boscos i la natura que hi ha prop de casa nostra. Som d'Olesa de Bonesvalls i Cervelló, i ens connecten les muntanyes de l'Ordal.

I és en les muntanyes de l'Ordal on els cavalls duen a terme aquesta gestió forestal. Un propietari ens va deixar un espai i, aquest mateix propietari, va contactar amb un altre que hi havia al costat, que tenia un bosc encara més gran que el primer. I de mica en mica hem anat buscant espais grans on tenir els cavalls, que poguessin estar realment en llibertat.

Quins són els beneficis que aporta la pastura dels cavalls?

Durant la pastura, els cavalls netegen el sotabosc, es mengen les espècies invasores, o escampen les espècies autòctones. Per exemple, el margalló, una planta protegida, de la qual els cavalls només es mengen el seu fruit. Amb la femta, i el moviment, van escampant les llavors que van ingerint. Però també gestionen el bosc d'altres maneres. Per exemple, quan hi ha fusta morta, i passen per sobre, xafen la fusta, quelcom que ajuda que es degradi molt més ràpid.

Evidentment, la neteja que fan els cavalls no és tan directa com la que poden fer les desbrossadores manuals. Però és molt més sostenible, dura més en el temps i, al mateix temps, és millor. La femta dels cavalls és un gran adobament. De fet, hi ha gent que ens demana permís per anar a buscar les femtes dels cavalls pel seu propi hort. I com que mengen herba, és un adobament molt bo per la terra. I ho notem. El canvi que ha patit la vegetació, de com estava abans i com està ara, ha estat espectacular.

Hi ha diversos projectes de gestió forestal amb cabres i ovelles. Per què cavalls i quina és la diferència amb la pastura d'altres animals?

Segons la visió humana habitual del cavall, els animals que vam rescatar ja no servien als antics propietaris perquè consideraven que ja no els podien fer servei a les persones. Tenim tendència a pensar que els cavalls estan al nostre servei, sigui per fer excursions, salt o doma. En canvi, cap de les tres tenia els cavalls per muntar-los. Només els volíem rescatar de l'escorxador. Creiem que el cavall pot tenir una bona vida fent una tasca diferent que no sigui portar-me a mi a fer una excursió. I nosaltres els vam donar aquest espai.

A més, amb el temps hem anat aprenent que les cabres i les ovelles fan una gran tasca també, però es fiquen per tot arreu i arrasen amb tot. En canvi, els cavalls són més alts i arriben a llocs que es troben més amunt, i a més, són més selectius. Amb la pastura dels cavalls el bosc continua tenint verd.

Els vau salvar de l'escorxador, i ara ens salven a nosaltres perquè també fan prevenció d'incendi.

Exactament, els cavalls fan la feina prèvia perquè no hi hagi foc. I estan constantment netejant el bosc. I nosaltres creiem que aquesta és una manera de tornar-nos el favor. Cal destacar que també es mengen el càrritx. Es tracta d'una planta prolífica en aquesta zona que, en cas d'incendi, esclaten i salten. El perill és que, amb les espurnes, propaguin el foc molt més ràpid. I els cavalls són els únics que es mengen aquest tipus de planta. De fet, alguns es mengen fins i tot l'arrel.

Actualment teniu deu cavalls. Hi ha la possibilitat d'augmentar el nombre d'animals que puguin fer aquesta gestió forestal?

Deu cavalls són els que creiem que podem assumir. Som una associació molt petita, que hem de pagar de la nostra butxaca les despeses i els veterinaris que els animals necessiten. I no podem créixer més. Si tenen algun problema greu o si, com va passar l'any passat, s'acaba el menjar del bosc i hem de comprar-ne més, no és el mateix tenir deu cavalls que vint-i-cinc. Durant una temporada ho podríem fer així, però a la llarga és insostenible. Tot just comencem a demanar alguna subvenció.

Per la nostra experiència a santuaris o a protectores, aquests centres creixen ràpidament per l'enorme quantitat d'animals que salven. No obstant això, hem vist que els ha estat difícil gestionar-ho. I per aquest motiu estem en prealerta. La nostra intenció és poder mantenir el projecte durant molt temps. Els cavalls són uns animals que, si estan ben cuidats, viuen molts anys. En una hípica un cavall de vint o vint-i-cinc anys ja es considera gran. I no és veritat, un cavall en llibertat i ben cuidat des de jove pot viure tranquil·lament trenta-cinc o quaranta anys.

Quines característiques pel que fa a biodiversitat té les muntanyes de l'Ordal?

La major part de l'àrea on es troben els cavalls són antics camps de cultius en desús, que s'havien convertit en boscos i no estaven gestionats. És un espai on hi ha molt de pi blanc, càrritx i sarsa, entre moltes altres espècies. I els cavalls mengen el fenàs, l'arítjol, el fruit del margalló... D'altra banda, gràcies als cavalls, hem anat descobrint zones i obrint camins. Per exemple, han recuperat antigues feixes de cultiu que es trobaven abandonades i han descobert molts camins antics, pous i cabanes de pastor de pedra seca que havien quedat tapades per les males herbes.

Quan no hi són els cavalls acabem de fer neteges manuals, per exemple, de pins blancs. I hem fet una bassa pels amfibis i els petits animals. Amb la sequera, vam veure que molts animals del bosc s'apropaven a beure als abeuradors dels cavalls, però després no podien sortir. Així que vam buscar la manera perquè aquests petits animals del bosc poguessin sortir. Gràcies a la neteja dels cavalls, molts animalons es poden moure amb més llibertat. Per tant, ara, al bosc, es veu molta més fauna.

Comenteu que busqueu molt teixir vincles amb altres entitats.

​Intentem buscar entitats i persones que estiguin en la nostra línia per crear sinergies, que hi hagi un equilibri amb la nostra idea. I intentem aprendre molt d'elles. Ara estem molt en contacte amb ARBA Litoral. És una entitat que ens ha fet un estudi de la fauna i la flora de la zona perquè nosaltres no tenim aquest coneixement tan avançat. Sabem molt de cavalls o de relacions entre ells, però de fauna estem aprenent molt gràcies a associacions com ARBA.

També col·laborem amb una entitat que fa un monitoratge de papallones en un espai determinat. Així, realitzen una ruta, amb sortida i arribada a un mateix punt, i en el qual s'ha d'anar comptant quantes papallones hi ha i de quin tipus són. I una de les coses que volem veure és precisament això: com el pas dels cavalls ha obert el bosc, fa que proliferin més les papallones. I com més papallones hi ha, més sa és l'ambient.

Quin tipus de voluntariat impulseu? S'ha de tenir un bon coneixement sobre els cavalls?

Qualsevol que li interessi fer voluntariat sobre un tema en concret al voltant de la nostra associació, ho pot fer. Nosaltres busquem la manera de com participar amb nosaltres. Una noia, gràcies a la seva experiència, ens vol ajudar en el tema de les subvencions internacionals; a un altre noi li interessa la gestió de boscos, així que ens va fer un estudi de l'espai en el qual estan els cavalls ara, centrat en la prevenció d'incendis. Una altra noia ens ha fet la pàgina web i el logo. És molt bonic poder col·laborar amb gent voluntària.

També oferim apadrinar hectàrees, al contrari que altres centres o entitats que ofereixen apadrinaments d'animals. D'alguna manera li diem a la gent que, si li interessa que el bosc que hi ha al seu voltant estigui cuidat i no es cremi, pot col·laborar a aconseguir-ho apadrinant una hectàrea. Així estarà col·laborant amb nosaltres i podrà venir a veure'ns quan vulgui. D'altra banda, també organitzem activitats de voluntariat en famílies. Les tres som mares i les tres creiem que en general falta molt de voluntariat en família.

Quin tipus d'activitats en família oferiu?

Fem moltes jornades de voluntariat en família. Una d'elles, per recollir brossa a la muntanya. És increïble la quantitat de brossa que la gent arriba a llençar a la muntanya. També fem activitats de neteja de les caixes niu perquè enguany les tornin a ocupar altres ocells. Tot ho fem en família, amb els nens i nenes. Creiem que és súper important que els nostres fills s'acostumin al fet que no totes les feines es fan remunerades, sinó que hi ha feines que es fan voluntàriament perquè alguna cosa millori, sigui en el seu entorn o on sigui.

On es troben ara els cavalls?

Es troben a Vallirana, a les muntanyes del Baix. Vam dur a terme la transhumància amb l'ajuda dels Agents de Defensa Forestal (ADF), que són els que millor es coneixen el terreny. En aquest nou espai ens estem trobant amb un petit problema. I és que hi ha gent que es deixa les portes dels tancats obertes. És una zona on la gent va molt en bicicleta i fa excursions. Porten tota la vida utilitzant aquest espai i de sobte se'l troben tancat. Evidentment, es pot passar i hi ha cartells que demanen que es tanquin bé les portes.

Hi ha gent que ho fa, i hi ha moltíssima gent que està molt contenta que tinguem els cavalls aquí, perquè saben el que estan fent. Però hi ha gent a qui li molestem. I quan deixen la porta oberta hem hagut d'anar a buscar els cavalls bastant lluny. Les motos, com van tan ràpides, els molestem encara més, i als cotxes també. De fet, algun cotxe ha trencat les portes perquè ni tan sols s'ha aturat. Sabem que un filat elèctric de vegades és difícil de veure, però posem alguns objectes que pengen perquè es vegi bé.

Quina és la relació amb les administracions?

El primer ajuntament amb el qual vam contactar va ser el d'Olesa de Bonesvalls. Ens van acollir molt bé, ens van ajudar molt, ens van posar moltes facilitats, ens donen suport, potser no a nivell econòmic, però ens ajuden en el que calgui. Al final, els terrenys en els quals estem són propietats privades, no són de l'Ajuntament; tanmateix, ells veuen que nosaltres fem un benefici pel poble. De fet, les activitats que fem de voluntariat en família, moltes venen de fora i, per exemple, es queden a dinar al poble.

Amb l'ajuntament de Vallirana estem just començant. Ens han demanat que fem una xerrada de sensibilització perquè la gent tanqui les portes. Realment, ens estem trobant molta gent que les deixa oberta o molta gent que es queixa d'això. Però bé, nosaltres considerem que seria pitjor que es cremés. Malauradament, Vallirana ha sigut un lloc que ha cremat moltes vegades i la gent recorda els incendis.

Reptes de futur?

A curt termini, el que ens interessa és ser sostenibles econòmicament. Que no ens costi un esforç econòmic i de temps tan gran fer, per exemple, tancats. Totes som voluntàries. Dediquem el temps a l'associació, a banda de la família, la nostra pròpia feina i totes les coses del dia a dia. Busquem la manera de ser sostenibles econòmicament, tenir alguna subvenció una mica més gran que ens pugui sostenir. Que quan necessitem materials o un pastor elèctric, no haver d'anar sempre amb l'aigua al coll.

I la idea és no créixer molt. Sí que volem créixer en voluntariat. Però a nivell d'entitat volem anar a poc a poc i amb bona lletra. El nostre lema sempre ha estat 'Al pas i amb calma', i és com ho volem fer. Quan anem de passeig amb els cavalls, ells són els que marquen el pas. Tranquils, van menjant d'aquí, van menjant d'allà, i el que volem nosaltres és seguir aquesta filosofia equina.