Ni la Covid-19 ha pogut aturar la construcció a la costa catalana. Malgrat les magres previsions turístiques, els Ajuntaments han seguit concedint llicències d’obres per construir al litoral gironí, un territori que està patint de valent l’agressió de l’urbanisme desfermat. Per posar fre a tot plegat, fa dos anys va néixer SOS Costa Brava, un moviment que integra 31 entitats amb un objectiu comú: ni un pam més de ciment a la Costa Brava. En parlem amb Eduard de Ribot, advocat de la plataforma.

SOS Costa Brava acaba de celebrar el seu segon aniversari amb el mateix esperit fundacional.

Vam néixer ara fa dos anys per fer un crit d’alerta sobre la situació desesperada de la Costa Brava. Vam denunciar que hi havia 250 possibles noves urbanitzacions i 18 projectes en tràmit que amenaçaven la costa de nord a sud. Des de la urbanització de la muntanya de Sa Guarda, a Cadaqués, on s'anaven a fer 104 habitatges i un hotel; passant per la platja de Pals, amb el pla d’edificar 2000 habitatges; o Begur, amb 33 possibles urbanitzacions. Per tot això vam exigir a les administracions que reaccionessin i el cert és que hem aconseguit fites importants.

Quines són?

Principalment, calia que la Generalitat sortís al rescat de la Costa Brava amb una moratòria urbanística i un Pla Director que aturés els projectes. I això s’ha aconseguit, amb un Pla que, com a mínim, preveu desclassificar 91 sectors urbanitzables i reduir-ne 50 més. És un bon començament, però insuficient.

Per això heu presentat una petició a Change.org per recollir suports a les al·legacions que heu presentat al pla director.

Exactament. El Pla ja ha superat la fase d'informació pública, amb dos mesos per presentar al·legacions, i ara està en fase d'informe de tots els ajuntaments. Nosaltres creiem que el Pla no és prou valent i n’hem presentat al·legacions. Construir i edificar és el coronavirus de la Costa Brava, i fan falta Equips de Protecció contra els plans vigents per aturar aquesta malaltia del litoral gironí. Hem d’impedir que s’executin aquests plans, hi som a temps si hi ha voluntat política.

No és el que diuen alguns ajuntaments, que s’escuden en fets com les indemnitzacions que s’haurien de pagar i en la impossibilitat de modificar plans ja aprovats.

Això només són falsos mites. Es pot fer si hi ha voluntat política. Si un pla no s’ha executat, es pot modificar sense que hi hagi dret a cap compensació. La simple aprovació d’un pla que digui que un sector és urbanitzable no dona dret a edificar. Abans, cal guanyar-se aquest dret implantant els serveis urbanístics i en molts casos encara no s’ha fet res de tot això, per tant, hi som a temps.

En aquests dos anys, com ha estat la vostra relació amb les institucions?

Respecte a la Generalitat, tot i que lentament, hem aconseguit convèncer-la de la necessitat d’una moratòria urbanística i un Pla Director. Falta l’aprovació definitiva, però és un bon inici. Per contra, pel que fa als Ajuntaments, no hem aconseguit que siguin transparents i permeables a la possibilitat de modificar plans que no s’han d’executar.

Ara bé, per exemple, hi havia tres consistoris molt contraris a les nostres idees i favorables als promotors, que eren els de Begur, Cadaqués i Tossa de Mar, amb qui hem tingut importants conflictes. Doncs en les últimes eleccions els partits que governaven en van perdre l’alcaldia. Confiem que els ajuntaments comencin a canviar.

Begur és potser un dels fronts més simbòlics de SOS Costa Brava.

És cert que a Begur el nostre moviment va començar molt fort, amb una reacció contra un projecte d’urbanització a Aiguafreda, que finalment es va desclassificar i és un dels grans èxits del moviment. Ara bé, encara hi ha molta feina per fer. Per exemple, a la Pedrera de s’Antiga, on es preveu fer 24 habitatges, o en el cas de la promoció dels jardins de Sa Riera Living, entre altres. Per no parlar que en ple confinament es va aprovar una llicència d’obres a Montcal.

En aquest sentit, des del moviment heu denunciat que el confinament no ha aturat les construccions a la Costa Brava.

No només no s’han aturat sinó que, en molts casos, s’ha augmentat el ritme. Hi ha molts ajuntaments que, malgrat la paralització administrativa, han seguit atorgant llicències d’obra. És el cas de Montcal o el de l’auditori de La Caixa a Cap Roig, per posar només dos exemples.

L'Administració s’ha aprofitat d'aquesta situació?

Creiem que sí. Tornant al cas de Montcal, nosaltres fa un any vam denunciar aquest projecte d’urbanització. Ens sembla molt curiós que en tot aquest temps l’ajuntament de Begur no hagi tingut temps de tramitar la nostra denúncia i, en canvi, hagi atorgat noves llicències d’edificació noves. Tot això, en ple confinament i amb paralització de tràmits.

Així, per a la Costa Brava la ‘nova normalitat’ no és gaire diferent de l’antiga.

Efectivament, perquè veiem una clara intenció de seguir edificant i urbanitzant. I nosaltres diem que continuar amb aquesta idea és destruir la Costa Brava. Seguim sent molt necessaris i tenim clar que si cal seguirem defensant la Costa Brava platja a platja, cala a cala, bosc a bosc, penya-segat a penya-segat. Serem dic de contenció i denunciarem aquests projectes urbanístics als tribunals.

Temeu que una sortida a la crisi que ve sigui reforçar l’economia del totxo?

La Costa Brava és la demostració que l’economia del totxo és un error. Paradoxalment, sent un destí turístic de fama mundial, les tres comarques gironines de la costa estan a la cua del PIB gironí, amb el pitjor nivell d’ocupació i un tipus de feina absolutament precària. Això demostra que aquells que deien que urbanitzar, edificar i el turisme és la bicoca estan equivocats. Ho és només per uns pocs i no per al conjunt de la població. Seguir amb aquesta política és destruir el territori, per una ocupació ridícula i temporal.

Amb tot el que hi ha previst, les constructores tenen feina de sobres.

Efectivament, és que nosaltres parlem només de sectors urbanitzables que encara són verges. Parcel·les ja urbanitzades pendents d’edificar n’hi ha milers a cada municipi de la Costa Brava, per tant, els constructors en tenen per anys. El que han de fer és acabar aquell sòl que ja està encetat, però no destruir-ne ni un pam de nou.

Una notícia optimista per al futur?

Una de les nostres velles reclamacions era un conservatori litoral. Després de 40 anys, ja anava sent hora que Catalunya en tingués un institut per comprar terreny i preservar-lo, seguint el model francès. Finalment, l’última setmana de juliol el Parlament va aprovar crear-lo en un termini d’un any.