El dret a l’aigua i com es veu afectat per la sequera i la mercantilització de béns essencials

La situació en la qual ens trobem avui dia al voltant de l'aigua, en plena alerta per sequera a Catalunya, amb els embassaments en uns nivells baixos de reserves, en un context d'emergència climàtica evident i amb un model de privatització de l'aigua que, com assenyalen des de les entitats, provoca desigualtats, amb una escalada de preus que sembla no tenir aturador, posa al centre del debat la garantia al dret a l'aigua a casa nostra, manifestant que l'accés a aquest bé essencial està en perill.

Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida han presentat l'estudi 'El dret humà de l'aigua i del sanejament davant l'emergència climàtica', que té com a objectiu contribuir a la visibilització dels riscos que suposa l'emergència climàtica per a la garantia del dret humà a l'aigua i el sanejament a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i pretén identificar i analitzar críticament les polítiques i mesures que s'estan planificant des de les administracions públiques i els actors implicats en la gestió de l'aigua per fer front a aquests reptes.

Sequera i crisi climàtica

A través d'entrevistes a persones expertes sobre la temàtica i l'anàlisi de la informació extreta, l'estudi, elaborat per Beatriz Felipe Pérez, Pol Mascaró Olivella i Isabel Vilaseca Boixareu, fa una fotografia de la situació actual al voltant de l'aigua, exposant com les alteracions en les temperatures i en els patrons de precipitacions afectaran en els propers anys en el cicle de l’aigua i la garantia del dret humà a l'aigua i el sanejament. La Mediterrània és, així, un dels punts calents més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Així mateix, en l'estudi identifiquen les zones més vulnerables als impactes del canvi climàtic, com ara els assentaments urbans construïts en zones inundables, com Bellvitge o les planes al·luvials a les riberes del Besòs i el Llobregat. "Les zones i persones amb menys accés a espais verds també seran més vulnerables, i encara més ho serà la zona del litoral", manifesten.

També identifiquen les persones amb un major grau de vulnerabilitat, sent les veïnes dels barris empobrits les més afectades, persones que es poden veure compromeses per la pobresa energètica i hídrica derivada de la disminució de la disponibilitat d’aigua i l'augment dels costos de les mesures d’adaptació al canvi climàtic en el rebut de l’aigua. Concretament, les persones més afectades són persones grans, migrades i aquelles sense drets de ciutadania.

El model de governança de l’aigua

Tant l'estudi com les entitats socioambientals posen el focus en el model de privatització de l'aigua. Dante Maschio, d'Aigua és Vida, identifica aquesta mercantilització de l'aigua com un dels principals problemes que generen desigualtat en l’accés d'aquest bé essencial. Recorda que el 80% de la població catalana és abastida per empreses privades, i que prop del 10% de la població té dificultats per pagar l’aigua.

"No podem decidir no beure aigua, no podem viure sense ella. L'haurem de pagar al preu que ens la posin. I això s’ha de tenir molt en compte perquè pot generar impactes socials com els que ja estem patint", lamenta. "Es redueix tot a un valor econòmic, i no estem d’acord que hi hagi un benefici privat, i, en un context de sequera i canvi climàtic, això s’ha de tenir encara més en compte", explica des d'Aigua és Vida.

En una època de sequera, i amb una perspectiva d'afectació alta per l'emergència climàtica que estem vivint, amb el model actual l'accés a l'aigua no només escassejarà sinó que s'encarirà el seu accés. Les mesures d'acció que es duran a terme per fer front a la crisi climàtica implicaran inversions i l'ús de més energia, el que suposarà que el cost del rebut de l'aigua creixi, amb l'augment de les desigualtats que això suposa.

Maschio assenyala que les entitats socioambientals advoquen per la remunicipalització dels serveis. "El preu de l’aigua en municipis amb model públic és el 20% més barata que en municipis privats a Catalunya", manifesta, tot recordant que a l’AMB més de la meitat del rebut de l’aigua no paga aquest bé, sinó que costeja altres aspectes com els beneficis privats, impostos o campanyes publicitaries. "A Catalunya l'aigua quasi és un monopoli d'Agbar", denuncia, "i això el que fa és afeblir les administracions públiques".

Diversificació de mesures

Un dels punts clau de l'estudi és la importància de diversificar les mesures. Davant de l'encariment del rebut per l'aposta per les dessalinitzadores, l'aigua regenerada, o les grans infraestructures, per tal de defensar la població més vulnerable, Maschio manifesta que des de les entitats advoquen per una llei catalana del mínim vital que permeti protegir a tot aquell gruix de població que té dificultats per pagar l’aigua.

D'altra banda, Maschio, que veu evident que les dessalinitzadores i l'aigua regenerada han de jugar un paper clau, considera que també ho han de ser petites mesures d’aprofitament de les aigües pluvials, de menys cost, però amb un alt impacte social i ambiental. "L’aigua de pluja és el recurs més barat", assenyala. Així, considera que cal investigar el potencial d’aprofitar les aigues pluvials en origen a Barcelona. "En un context de canvi climàtic hem de caminar cap a mesures que empoderin la ciutadania, com aquesta o com les comunitats hídriques", diu.

Finalment, s'ha de tenir en compte el context i saber que, de la mateixa manera que cal anar cap a un decreixement del consum energètic, cal prioritzar els usos de l'aigua més necessaris i posar en dubte usos que no ho són tant, i ser més resilients a la situació. Així, tal com assenyala l'estudi, s'ha de fer una jerarquia d’usos que posi per davant els usos socials de l’aigua per al sosteniment de la vida, sectors essencials de l’economia i els valors ecosistèmics de l’aigua, a través auditories hídriques transparents que avaluïn els usos dels diferents sectors.

Aquestes, entre d'altres, són algunes de les propostes de mesures concretes d’adaptació de l’aigua al canvi climàtic per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la qual conclou el document. Unes propostes que posen les persones al centre garantint la dignitat humana i la justícia social.