El Govern planteja retallar gairebé a la meitat el finançament destinat a conservar la natura
Comparteix
Ecologistes en Acció i la Xarxa per a la Conservació de la Natura consideren aquesta tisorada del 48% en els pressupostos com “una agressió directa a les polítiques ambientals del país”.
Els pressupostos són la llei més important que pot aprovar un govern al llarg d’un curs polític. Més enllà de la qüestió estrictament econòmica —com fixar ingressos i despeses—, els comptes dibuixen un full de ruta i expressen de manera inequívoca quines són les prioritats polítiques i socials d’un executiu. No estem parlant d’un mer tràmit parlamentari, sinó d’un instrument polític decisiu per desplegar i fer efectiva l’acció de govern.
Si ens fixem en el projecte de pressupostos del Govern català —ara retirat per guanyar temps i continuar negociant amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)—, sembla evident que la conservació de la natura no és una de les preocupacions centrals de l’actual executiu. Així ho han fet palès Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) en un comunicat conjunt en què censuren que el projecte de pressupostos del Govern planteja una retallada del 48% del finançament dedicat a conservar la natura.
Segons les entitats, els comptes posen al descobert les intencions polítiques del govern: “Retallar dràsticament les dotacions per a la protecció de la biodiversitat i l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes, mentre cada cop s’impulsen més projectes públics i privats amb impactes potencialment molt alts sobre els ecosistemes”. Es tracta d’una decisió, adverteixen, que “representa una amenaça greu per a les polítiques ambientals del país”.
Concretament, els comptes del 2026 rebaixen el pressupost destinat a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural fins als 39,15 milions d’euros, un 48,3% menys que als anteriors comptes aprovats, del 2023. Una retallada que afectarà polítiques tan essencials com la gestió dels espais naturals protegits, la conservació de la flora i la fauna, l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, o l’educació ambiental.
En el seu discurs d’investidura, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que “el Govern és perfectament conscient que Catalunya, que és rica en biodiversitat, ha de preservar aquest patrimoni”. Per contra, segons les entitats, aquest projecte de pressupostos va en la direcció contrària a aquest compromís.
Menys recursos en un moment crític per a la natura
Sempre és un mal moment per reduir els recursos destinats a protegir la natura, una infraestructura essencial per preservar la salut del país i la seva economia, però encara menys si tenim en compte que el moment actual és especialment greu.
En plena emergència climàtica i ecològica, Catalunya està patint una davallada de biodiversitat accentuada. En les darreres dues dècades, hem perdut de mitjana un 28% de les poblacions de fauna salvatge. La regressió també és notable en els hàbitats: un 40% en els ambients agrícoles i prats i en els d’aigües continentals, i un 15% en boscos i matollars, segons l’Indicador del Planeta Viu 2024.
En aquest sentit, la reducció del pressupost no afecta una partida menor, sinó que impacta directament sobre l’estructura encarregada de desplegar algunes de les principals polítiques de conservació del país. Sota la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural recauen, per exemple, la gestió dels espais naturals protegits —inclosa la Xarxa Natura 2000, els parcs naturals i l’únic parc nacional de Catalunya—, la conservació de flora i fauna, l’educació ambiental i l’avaluació de plans, programes i projectes amb impacte sobre el territori.
A aquest escenari s’hi suma, a més, que l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) continua bloquejada, amb més de cinc anys de retard en la seva implementació. Sense aquest organisme en funcionament tampoc queda garantit el Fons de Patrimoni Natural, concebut per assegurar un finançament estable i estructural per a la conservació de la natura.
Les entitats alerten que tot plegat pot comprometre àrees especialment sensibles i fins i tot “col·lapsar unitats clau”, com les encarregades de gestionar els parcs naturals o de fer l’avaluació ambiental. Això, insisteixen, arriba just en un moment en què augmenten els projectes públics i privats amb potencials afectacions sobre els ecosistemes.
Un full de ruta per reforçar la protecció de la natura
Per a les entitats, el problema no és només la magnitud de la retallada, sinó la idea de fons que expressa. En el manifest ‘La natura no pot esperar’, presentat el 19 de febrer, les organitzacions ambientals ja havien reclamat un decàleg de mesures urgents per començar a revertir la situació crítica de la biodiversitat a Catalunya.
Entre les principals demandes hi ha la necessitat de reforçar el pes polític i institucional de la conservació de la natura. En aquesta línia, reclamen la creació d’un Departament de Transició Ecològica amb més capacitat de decisió, l’aprovació d’una llei catalana de biodiversitat i patrimoni natural i la posada en marxa efectiva de l’ANACAT, encara pendent.
El manifest també posa l’accent en la necessitat de passar de la diagnosi a l’acció. Les entitats exigeixen plans de recuperació per a espècies amenaçades, molts dels quals acumulen anys de retard, i un Pla Nacional de Restauració de la Natura amb objectius, calendari i pressupost definits. També advoquen per més participació en la presa de decisions i que la protecció del medi natural sigui un criteri central en qualsevol política que afecti el territori.
Amb tot, tirar endavant aquestes mesures no serà possible sense blindar recursos. El decàleg fixa en 200 milions d’euros anuals el mínim necessari per a la conservació i restauració de la natura i demana reforçar les plantilles públiques encarregades de gestionar espais protegits, avaluació ambiental o educació ambiental.
Aquesta dotació és imprescindible per garantir les actuacions i inversions necessàries per complir amb la legislació ambiental catalana, estatal, europea i internacional. A aquestes obligacions, recorden, s’hi afegeix l’objectiu de restaurar abans del 2030 el 20% dels ecosistemes degradats, tal com estableix la normativa europea. Sense activar de manera immediata els mecanismes de finançament necessaris, adverteixen, serà molt difícil afrontar aquest objectiu.
Pressió al govern perquè rectifiqui
Arribats a aquest punt, des d’Ecologistes en Acció i la XCN exigeixen “una rectificació immediata i integral del rumb adoptat pel Govern”. I reiteren que no es tracta només d’una discrepància pressupostària, sinó d’una “decisió política de gran transcendència que posa en risc el compliment de les obligacions legals i dels compromisos internacionals en matèria de biodiversitat”.
Després de dècades d’infrafinançament, fragmentació de polítiques i manca de compromís estructural, la natura no pot esperar més i Catalunya necessita un pressupost estable, governança efectiva i compromís polític per restaurar la natura i garantir el futur.
Si no hi ha un canvi de rumb, amb una dotació pressupostària a l’altura de l’emergència ecològica actual, les entitats anuncien que intensificaran les accions de mobilització i incidència institucional per defensar el patrimoni natural del país. Protegir la natura, recorden, no és una despesa accessòria, sinó una inversió imprescindible per preservar la salut del país i de les persones.
Afegeix un nou comentari