El temor a un nou fracàs ressona en una COP29 marcada pel finançament climàtic

Aquest divendres 22 de novembre coneixerem l’acord final que sortirà de la vint-i-novena Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic, que aquest any se celebra a Bakú (Azerbaidjan). Per tercer any consecutiu, es dona la paradoxa que la cimera del clima més important a escala global té lloc a un país productor de combustibles fòssils, principals responsables de l’escalfament global que ens aboca al col·lapse ambiental. 

D’entrada, aquesta aparent contradicció no sembla un bon auguri per confiar que la cimera s’afrontarà amb l'ambició necessària que reclama el moment crític que viu el planeta. Amb tot, a Bakú estan en joc decisions i compromisos per avançar cap a objectius vitals per a la supervivència del planeta, com frenar l’escalfament global, limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus, reforçar la resiliència dels països més vulnerables o garantir un finançament adequat per abordar la crisi climàtica.  

Fins al moment, l’evolució de les negociacions no està complint amb les expectatives que sempre desperten cites tan importants com aquestes. “El balanç general, de moment, no és bo perquè durant la primera setmana s’ha avançat molt poc en gairebé tots els elements claus d’aquesta cimera, que són, sobretot, el finançament climàtic, però també la mitigació i adaptació”, destaca des de Bakú l’Ana Márquez, tècnica de Clima i Energia de SEO/BirdLife. 

A l’espera dels primers esborranys dels textos finals que han de definir l’èxit o el fracàs d’aquesta COP29, Márquez destaca que aquesta segona setmana de la cita sembla anar per millor camí, però es manté la incertesa sobre el resultat i les propostes finals sobre aspectes essencials en la lluita contra l'emergència climàtica com l’objectiu col·lectiu quantificat de finançament, els programes de mitigació i de treball de transició justa o l’objectiu global d’actuació, entre altres.  

El finançament climàtic, clau de volta de la COP29

No hi ha dubte que el debat central d’aquesta COP és el finançament climàtic. A Bakú s’hauria de fixar un nou objectiu col·lectiu quantificat d'ajut per part dels països rics cap als menys desenvolupats perquè aquests puguin reduir les seves emissions i adaptar-se als efectes del canvi climàtic, atès que, tot i que són els que menys han contribuït a l’escalfament global, són qui més en pateix les devastadores conseqüències. 

L’objectiu vigent, fixat en 100.000 milions de dòlars anuals, s’ha demostrat clarament insuficient, a banda de les dificultats que ha comportat el seu compliment. Ara es busca augmentar significativament aquesta xifra, però també definir altres aspectes com, entre altres, si els diners han de ser públics o privats, o en forma de subvencions o préstecs. 

Des de l’Azerbaidjan, l’Ana Márquez explica que la qüestió del finançament es manté bloquejada per part dels països rics, que no es volen mullar pel que fa a la quantitat a aportar. “Nosaltres, des de les ONG, estem demanant que sigui, com a mínim, d’un bilió de dòlars i que correspongui a diners públics en forma de subvencions, no de préstecs que després encara endeutin més els països empobrits”, assegura, en conversa amb Xarxanet. 

Una de les vies per obtenir més diners públics per al finançament climàtic, detalla la tècnica de SEO/BirdLife, són els impostos a les empreses i indústries més contaminants: “Cal posar en marxa el principi de qui contamina paga”, diu Márquez, qui també creu que, tot i que el nucli de finançament ha de ser públic, també s’haurà de complementar amb finançament privat. 

Fins al moment, tant Espanya com la Unió Europea (UE) es resisteixen a donar una xifra concreta perquè creuen que primer cal treballar l’estructura d’aquest finançament. Tampoc defensen, com sí que ho fan les ONG, definir uns subobjectius per a la mitigació, l’adaptació i les pèrdues i danys, atès que ho consideren ineficient. “Pensem que aquests subobjectius són importants perquè els fons que hi ha ara mateix d’adaptació, mitigació, però sobretot de pèrdues i danys, no són suficients”, argumenta Márquez. 

És una evidència que la qüestió del finançament climàtic ho marca tot en aquesta COP29. Per exemple, pel que fa a les polítiques de mitigació del canvi climàtic, és a dir, l'aplicació de mesures de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle o millorar la capacitat dels embornals, tampoc s’estan produint progressos destacats pel bloqueig dels països menys desenvolupats, que estan condicionant qualsevol avenç a un finançament just. 

En aquest sentit, l’abandó progressiu dels combustibles fòssils va ser l’acord més destacat de la COP28 que es va celebrar l’any passat a Dubai, però continua sense definir-se un full de ruta clar per emprendre aquesta transició. “Per a Espanya i la UE és una prioritat no fer un pas enrere en aquest àmbit i mantenir l’objectiu dels 1,5 graus, però està costant molt avançar perquè els països no es posen d’acord i hi ha intents de bloqueig”, afirma la membre de l’entitat de conservació.

Evitar retrocessos i donar sentit a les cimeres climàtiques

A Bakú, SEO/BirdLife està fent una tasca d’incidència perquè els textos finals apostin per la conservació i restauració dels ecosistemes, atès que consideren que la natura ha de jugar un paper protagonista en la sortida de l’atzucac climàtic en què es troba el planeta. 

1/🌍 La #COP29 en Bakú es clave para abordar la crisis climática y garantizar que la naturaleza esté en el centro de las soluciones. Desde SEO/BirdLife evaluamos la primera semana con una visión crítica #SEOenCOP29 🧵👇 pic.twitter.com/r0jWqIqPge

— SEO/BirdLife (@SEO_BirdLife) November 17, 2024

A més, l’entitat està treballant per la creació d’un grup tècnic de persones expertes que assessori i reforci les sinergies entre les tres Convencions de Rio, sobre la diversitat biològica, sobre el canvi climàtic i de lluita contra la desertificació. “Aprofitant que aquest 2024 se celebren de forma consecutiva, creiem que és molt important que existeixi aquest grup de persones expertes que treballi les sinergies entre les tres convencions, i que aquesta tasca no quedi només en mans del ‘joining group’, que s’ha demostrat ineficaç”, assenyala Márquez. 

Com a reflexió final, i davant d’aquest sentiment de fracàs que habitualment envolta el resultat d’aquestes COP que se celebren anualment, convé preguntar-se si realment aquesta mena de cimeres serveixen al seu propòsit i, tal com estan estructurades, permeten avançar al ritme que requereix l’emergència climàtica que viu el planeta. 

En aquest sentit, l’Ana Márquez és crítica i creu que aquest instrument hauria de tenir molta més força i permetre avançar molt més de pressa cap als objectius necessaris per pal·liar la crisi climàtica. “En algunes COP es prenen decisions importants i es marquen objectius interessants, però és veritat que després portar els acords a la pràctica és molt complicat i sovint, com l’any passat, correm el risc que tot quedi en una frase bonica i poc més”, destaca. 

Amb tot, aposta per mantenir aquestes cimeres, però considera imprescindible evitar que “no es retrocedeixi respecte als acords de les COP anteriors i s’avanci en una línia clara perquè aquestes cimeres no perdin el seu sentit”.