Els beneficis de la instal·lació de refugis per a la conservació de diferents espècies

Amb el pas del temps, la petjada humana, l’evolució de les tècniques agrícoles i de construcció, el canvi climàtic i un seguit de factors, han provocat que diferents hàbitats i espais naturals es transformin. És obvi que aquestes modificacions afecten directament a la fauna que hi habita i, majoritàriament, de manera negativa.

Les ciutats són llars de diferents ocells i insectes. Les orenetes és una espècie que es veia beneficiada per les edificacions antigues, les quals disposaven de més cavitats i espais perquè aquestes establissin el niu com, per exemple, les teulades construïdes amb teula àrab o romana, que també afavoria els nius de ratpenats. Actualment, els edificis moderns no faciliten la ubicació d’aixopluc per aquests animals.

Aquesta mateixa situació es dona al camp. Amb la degradació i desaparició progressiva de les masies de pedra, ocells com les òlibes i els mussols han perdut zones de nidificació. A més, l’activitat agrícola de les habitants les permetia aconseguir aliment. La situació actual de cultius intensius o tècniques d’agricultura no ecològica, com l’ús de fertilitzants o pesticides, redueix l’aliment i perjudica diferents poblacions de fauna.

Una feina dedicada a la conservació de la biodiversitat

Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC) han treballat per combatre aquesta situació i, durant el 2022, han instal·lat més de dos-cents refugis per a fauna arreu de Catalunya. Han establert més de cent setanta caixes niu a sis comarques catalanes i han construït basses per amfibis, hotels d’insectes, refugis per a rèptils i jardins de papallones.

“Hem instal·lat caixes niu o refugis experimentals per a ratpenats gràcies a tallers fluvials i també hem treballat a zones forestals, on la manca d’arbres vells ha afectat la cria de ratpenats i ocells”, explica Xavi Pedro, tècnic de projectes de GEPEC-EdC.

Normalment, l’ocupació dels refugis és elevada, encara que les espècies triguen una mitjana de dos o tres anys a dominar completament l’espai artificial. L’objectiu principal és lluitar per a la conservació de la biodiversitat i la cura dels espais naturals per garantir-ne la continuïtat i reforçar les poblacions establertes.

Resultats extremadament positius

“A l’Alt Camp, teníem observada una petita població de gaig blau que no trobava ni aliment ni refugi. Les caixes niu que vam instal·lar fa sis o set anys, han estat ocupades i l’espècie ha pogut criar. S’ha establert una nova població”, detalla Xavi Pedro. Algunes de les aus que habiten a caixes niu són la mallerenga carbonera i l’emplomallada, el cargolet, el pardal, la cuereta blanca, l’estornell, el mussol, el xot, el xoriguer i el gamarús.

Un altre exemple de resultat positiu és la restauració i creació de basses per amfibis. La salamandra és una espècie vulnerable i degradada, ja que un gran nombre d'aquestes moren per atropellament. Per a reproduir-se, es desplacen a zones humides entre les quals, majoritàriament, hi ha carreteres. Des del GEPEC-EdC han augmentat el nombre de basses per evitar que les poblacions de salamandres hagin de travessar carreteres.

Les caixes niu com a instrument pedagògic

“Fa uns anys no es coneixien, però actualment es venen a molts establiments i, fins i tot, es fan en tallers de construcció”, detalla el tècnic del GEPEC-EdC. Des de l’entitat asseguren que és un instrument pedagògic perquè ajuda a la població a reflexionar sobre la realitat dels espais naturals i la fauna. El fet de col·locar-ne algunes que siguin visibles per a la ciutadania, desperta curiositat per conèixer la seva funció.

Cada caixa niu està específicament dissenyada per a l’espècie que ha d’acollir. “Cada una té unes característiques, mides i dimensions diferents. Algunes són més grans, i d’altres tenen una dimensió específica de forat perquè no hi puguin entrar depredadors”, expressa.

Des de l’entitat expliquen que duen a terme projectes per innovar en materials i dissenys. Per exemple, han creat un refugi per a ratpenats amb teules àrabs. També han establert dos refugis a edificacions de formigó abandonades situades a espais naturals: han recollit l’aigua de la teulada perquè hi hagi la humitat adequada o han foradat entrades d’una mida concreta. “Tot va acompanyat de cartelleria per poder explicar a les persones la importància que passin aquestes accions”, detalla Xavi Pedro.