Quan arriba l’estiu, la natura es fa còmplice de la fugida de calor del turisme. Cues insòlites o no trobar aparcament s’ha convertit en la rutina de qui s’apropa a espais naturals d’arreu el país. Aquesta freqüentació humana causa un fort impacte ambiental i ecològic que afecta els paratges naturals de Catalunya.

Des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), denuncien el desbordament que ha patit la zona dels Empedrats els últims mesos: “l’afluència de cotxes ha sobrepassat la capacitat d’aparcament i aquest espai natural amb grans valors ecològics s’està percebent com un simple espai d’oci i espai de lleure. És un escenari sensible a la freqüentació humana”.

El Grup recalca la importància de ser conscients que el Parc és un ecosistema dinàmic on interactuen espècies que poden estar en perill per l’afluència humana. Remarquen la necessitat de cuidar les nostres muntanyes, rius i valls per preservar-los més enllà de l’explotació turística o econòmica.

Ni el Parc Natural del Cadí-Moixeró ni els ajuntaments afectats estan fent cap acció per protegir la zona dels Empedrats. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà creu que “cal regular l’accés a la zona i evitar males conductes en aquests espais” per evitar passar “d’espai natural a parc temàtic”.

Crear punts d’informació previs a l’accés a les zones més freqüentades és la proposta que fan des del GDNB. Es realitzaria una tasca de gestió i educació ambiental essencial, regulant el pas de vehicles, facilitant bosses per la brossa o divulgant les comunitats animals i vegetals de la zona. I, sobretot, explicar la importància de preservar el paratge natural. A més, s’informaria de les possibles sancions econòmiques per males conductes al Parc.

Aquesta mesura ja s’aplica a altres espais naturals de Catalunya com el Parc Natural d’Aigüestortes o l’Estany de Sant Maurici, així com altres zones turístiques conflictives.

Les espècies animals del Parc

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró viuen 162 espècies d’ocells, algunes d’elles molt lligades als ambients aquàtics de muntanya, com el blauet o la cuereta torrentera. També mamífers amb relacions estretes als cursos fluvials com la geneta, la rata d’aigua o la llúdriga. A més dels rèptils i amfibis totalment dependents de punts d’aigua propers. Totes aquestes espècies queden vulnerables a l’acció humana.