Quins canvis s’han vist en els ecosistemes marins durant aquest confinament?

El cert és que, durant el confinament, nosaltres no hem sortit a navegar per poder veure de primera mà quin és l’estat de la biodiversitat marina. És molt atrevit assegurar sense dubtar que hi ha hagut canvis. Una cosa sí que és clara; la pressió humana sobre el medi és la causa de la regressió de molts hàbitats i ecosistemes.

Per tant, si disminueix aquesta pressió, la natura de ben segur descansa de la nostra presència. El que sí que hem observat és un cessament de les captures pesqueres accidentals de tortugues marines durant el període que les embarcacions pesqueres van estar aturades.

Com seran els nous models de relació entre els éssers humans i els ecosistemes marins?

És fa difícil de preveure, però desitjo que esdevinguin cada vegada més simbiòtics i respectuosos. Mars i oceans, encara tan maltractats, composen gran part de la hidrosfera del planeta, gràcies a la qual, es regula el clima i aporta condicions òptimes per a la vida al planeta.

Es fa evident que hem de deixar de mirar-nos el melic com a espècie i ampliar la consciència per tal de veure que tot està interconnectat, i que som summament dependents de l’estat de salut de la Terra. Si al planeta no li van bé les coses, nosaltres en patim les conseqüències. Hem de fer encara més esforços per intentar trobar un equilibri òptim de convivència.

Què creieu que fa falta perquè les relacions entre els éssers humans i el medi natural canviïn realment de forma positiva?

Sens dubte, un augment de consciència. Més educació i més sensibilització porten a una major implicació.

Esteu duent alguna iniciativa que fomenti aquest canvi?

És la vocació de la Fundació CRAM. No només recuperem espècies marines i desenvolupem projectes que intenten millorar les condicions d’hàbitats i ecosistemes, sinó que, a més, el que volem és transmetre a la societat que les nostres accions tenen conseqüències directes i indirectes sobre el medi natural, i que la viabilitat del planeta i la seva riquesa biològica passa pel nostre compromís i responsabilitat. Al Centre de Recuperació rebem cada any més de 40.000 visitants que s’interessen i es nodreixen amb continguts que apunten en aquesta direcció.

Un cop s’acabi el confinament, hi haurà nous models o protocols per preservar els fons marins i els seus ecosistemes?

Sortosament, cada vegada hi ha més iniciatives, tant en l’àmbit governamental, com en l’empresarial i el particular, que fomenten la conservació del medi natural. El temor, després d’aquesta crisi sanitària és que hi hagi una crisi socioeconòmica important que requereixi una atenció de tal magnitud que, tot i ser necessària, per suposat, deixi les prioritats de conservació mediambiental en un segon pla.

Podeu treure alguna conclusió positiva d’aquesta crisi?

La part positiva ha estat que ens ha obligat a frenar el ritme vertiginós que portàvem com a col·lectiu. Un ritme que, en moltes ocasions, ens desconnecta de la natura, dels seus cicles, i ens antropocentritza. A vegades, aturar-se ens permet reflexionar sobre qüestions que d’una altra manera no hi pararíem atenció, i ens obre noves possibilitats per reinventar-nos.

Com veieu el futur dels ecosistemes marins i de la seva fauna?

Tant de bo pogués afirmar amb rotunditat que veig un panorama futur alentidor. No obstant, tot i que avancem cap a una major presa de consciència i una major implicació, tinc dubtes de si arribarem a temps abans que el desgavell planetari sigui del tot irreversible. Mantinguem, però, un fil d’esperança, que tal i com diuen, és l’últim que es perd.