Entitats ambientals del Vallès Oriental clamen contra la inacció davant l’elevada contaminació

“A la zona del Vallès tenim una problemàtica greu amb la qualitat de l’aire i creiem que no s’està abordant amb polítiques consistents, al contrari, s’està deixant passar el temps sense actuar com caldria”, es lamenta el Benjamí Aguilar, membre de l’associació Granollers Pedala.

La denúncia del Benjamí és comú entre les entitats ambientals del Vallès, que urgeixen d’una vegada per totes posar fil a l’agulla per encarar una situació insostenible que impacta directament en la salut de la població. Sense anar més lluny, un estudi d’ISGlobal sobre 857 ciutats europees situava Mollet del Vallès com la setena amb les pitjors dades de mortalitat associada a la contaminació de l'aire per diòxid de carboni (NO2). A la llista, també apareixen altres ciutats vallesanes com Granollers o Santa Perpètua de Mogoda.

“És una situació que fa anys que patim i intentem que es parli del tema perquè és insostenible totes les molèsties, de males olors i sorolls; i les afectacions, principalment de tipus respiratori, que provoca aquesta elevada contaminació entre la població”, assegura la Mery Barbero, impulsora de Mollet Respira, una entitat que va néixer el 2021 per abordar i fer pressió davant d’aquesta problemàtica. “Sabem que és molt complicat, però el nostre objectiu és que desaparegui la contaminació a Mollet”, explica.

Fa pocs dies, l’alta pol·lució que afecta la zona del Vallès va tornar a les pàgines d’actualitat per les conclusions d’un informe mundial de la qualitat de l’aire de l’empresa suïssa IQAir, que tornava a assenyalar tres ciutats vallesanes –Mollet, Santa Perpètua i Granollers– com els municipis amb pitjor qualitat de l’aire de l’Estat espanyol. En concret, a Mollet i a Santa Perpètua l’informe marca una contaminació de 16,1 micrograms per metre cúbic, mentre que a Granollers es queda en un 15,1.

Des de Granollers Pedala, que té en la promoció de l’ús de la bici la seva principal raó de ser, també han posat sobre la taula de manera recurrent la gravetat del problema de la contaminació a la zona, però recelen dels resultats de l’informe d’IQAir, que consideren poc creïbles. 

“El rigor científic que hi ha al darrere d’aquest estudi és molt feble, nosaltres no n’hem fet ressò perquè  el que fa l’informe és generar un model a través d'uns mesuraments d'uns punts determinats, que no especifica ni quins són, ni quants són, ni on estan”, diu el Benjamí Aguilar.

Sigui com sigui, el problema existeix i, segons el parer de les entitats, no s’està escometent com caldria ateses les afectacions i impactes que genera. De fet, Granollers Pedala ha fet estudis segons les dades de qualitat de l’aire a la ciutat. “Algun any, abans de la pandèmia, s’havien incomplert els llindars legals de contaminació, però en els darrers anys ja s’estava per sota dels límits”, exposa Aguilar, i afegeix: “Ara bé, amb la darrera baixada dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Granollers i la immensa majoria de ciutats no compleix”.

Factors que expliquen l’alta contaminació

Hi ha múltiples factors que expliquen aquest elevat nivell de contaminació a la zona del Vallès, però bàsicament són tres: la situació geogràfica, la indústria i les grans carreteres que travessen el territori. “Som un corredor de mobilitat amb cotxe i de mercaderies molt potent a nivell estatal, que rebem tota la gran massificació que hi ha a Barcelona”, indica l’Albert Rodríguez, membre de Mollet Pedala.

Igualment, Rodríguez també apunta que Barcelona “s’ha esmerçat per treure’s del seu entorn les empreses més contaminants, com les químiques, que han anat a parar a la zona del Vallès i generen tota aquesta problemàtica”. 

En aquest sentit, cita companyies com Kao, Merck o Industrias Químicas del Vallès, entre altres. En la mateixa línia, la Mery Barbero assenyala “tot el tema dels vehicles i la contaminació industrial” com a causants de la situació.

Per això, les entitats ambientalistes reclamen mesures per limitar la circulació massiva de vehicles i que es regulin les emissions de les indústries més contaminants. Alhora, des de Granollers Pedala també demanen més punts de mesurament per saber com es comporta la contaminació de manera més precisa. 

“A Granollers, per exemple, només tenim una estació estable i únicament pot mesurar el PM10, no el PM2,5; per tant, és evident que necessitem més punts de mesurament”, expressa Aguilar.

En definitiva, les entitats clamen perquè les administracions passin a l’acció i afrontin més decididament la xacra de la contaminació. “Nosaltres no veiem que s’estigui fent res al nivell de l’emergència que patim, calen mesures ja”, exclama la Mery Barbero, de Mollet Respira. Per a l’Albert Rodríguez “tot va molt a poc a poc i el que s’està fent no té l’impacte ni la profunditat necessària per canviar la situació”.

El mateix creu el Benjamí Aguilar, qui lamenta la poca contundència de les administracions a l’hora de complir les mesures contra la contaminació i posa d’exemple el que ha passat amb les zones de baixes emissions (ZBE). “Aquest tema clama al cel, s’està sent molt lax i tot va massa lent, a banda d’altres problemes, com fer zones molt petites o deixar que els transports de mercaderies puguin accedir lliurement a les ZBE, quan representen un dels principals problemes si parlem de contaminació”, assegura.

En aquest sentit, els fets recolzen la queixa del membre de Granollers Pedala, atès que el 30 de juny, data en què acabava el termini per crear les ZBE a l’Estat espanyol, es va tancar amb un incompliment massiu de la llei: només dinou ciutats de les 151 que ho havien de fer van implementar les ZBE, segons la campanya ‘Clean Cities’.

Sensibilització i acció

Amb tot, les mesures per reduir la contaminació es topen amb la resistència d’una part molt important de la mateixa ciutadania, que no sembla disposada a fer segons quins sacrificis, assenyala el Benjamí Aguilar. “Quan els canvis impliquen restringir l’ús del vehicle privat i reformular l’espai urbà per donar prioritat a altres vehicles o formes de moure’s, hi ha un volum important de població que s’hi mostra en contra”, diu, i per això creu que es necessita “una aposta política molt valenta i determinada”.

Així ho fa palès també l’Albert Rodríguez, qui admet que, malgrat que cada cop hi ha més conscienciació i la població està millor informada de l’afectació directa de la contaminació sobre la seva salut, “és cert que, per exemple, plantejar mesures orientades a limitar l’ús del cotxe sovint no agrada”, expressa. “La gent no vol perdre les seves comoditats i prefereix que la ciutat estigui contaminada a no poder circular amb el seu cotxe”, completa la Mery de Mollet Respira.  

Part d’aquest problema és que “no s’està sensibilitzant prou la població”, manifesta Aguilar, qui creu que el treball de conscienciació ha de ser un pilar estratègic a l’hora d’afrontar els canvis que ens permetin caminar cap a un nou model menys contaminant.

Per generar aquesta consciència, proposa, per exemple, aprofitar situacions d’episodis de contaminació per fer visible el problema i fer-ne molta difusió. “S’hauria d’avisar a tots els equipaments de la zona, evitar fer activitats al carrer, suspendre actes per importants que siguin i el que faci falta per deixar clar que tenim un problema”, indica.

Més enllà de la sensibilització, el membre de Granollers Pedala exigeix “una aposta valenta de les administracions per emprendre les transformacions urbanes que siguin necessàries, com intervencions en la xarxa pedalable que siguin vertebradores, i no trams aïllats”.

Un altre tema que fa temps que treballen des de l’entitat és avançar en la dimensió interurbana de l’estructura pedalable com a alternativa de mobilitat quotidiana. “La idea de generar una xarxa pedalable per connectar municipis entre ells, per exemple en zones com el Vallès, on les distàncies entre les poblacions són curtes, encara està molt verda”, apunta Aguilar, qui cita com a exemples la Bicivia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o el Consorci de les Vies Verdes de Girona. Per això, juntament amb altres entitats i institucions, estan plantejant la creació d’un Consorci de la Xarxa Pedalable del Vallès Oriental.

L’avenç d’una xarxa pedalable interurbana també és una reivindicació de Mollet Pedala, així com “prioritzar el vehicle més eficient, com l’elèctric, oferir incentius a l’ús de la bicicleta dins la ciutat, millorar el transport públic –que té un dèficit important–, doblar les línies ferroviàries i augmentar la freqüència dels trens”, detalla Rodríguez, qui també insta a prendre mesures per rebaixar la contaminació provocada per les indústries.

Sigui com sigui, la situació de la contaminació al Vallès és cada dia més insostenible, i el veïnat és qui més ho pateix. “Les persones amb afectacions respiratòries, asma, problemes pulmonars i d’aquesta mena n’estan patint les conseqüències dia rere dia”, diu l’Albert Rodríguez. “Les molèsties són constants, des de les olors contaminants fins a les afectacions respiratòries que afecten la salut de les persones de Mollet; i ni l’ajuntament ni ningú no fa res per aturar-ho”, rebla la Mery Barbero.