Entitats socials i ecologistes alerten dels impactes del nou full de ruta per al futur de l’aigua
Mobilització en defensa de l'aigua a Girona impulsada per Aigua és Vida. 
Una de les claus de la nova estratègia del govern és l'aposta per la dessalinització. 
Acció d'Aigua és Vida en defensa de l'aigua a Girona.
La Cimera Social de l’Aigua es mostra crítica amb l’aposta per la dessalinització del nou govern i reclama mesures per reduir la demanda d’aigua.
La crisi hídrica que viu Catalunya és un dels principals reptes que té al davant el nou Govern de la Generalitat encapçalat per Salvador Illa. L’executiu català, que tot just va prendre possessió fa tres setmanes, va anticipar que la gestió de l’aigua seria una de les seves prioritats. En aquest context, la primera mesura de la legislatura, anunciada fa pocs dies, ha estat presentar una nova estratègia per afrontar l’escassetat d’aigua.
“Avui iniciem un nou camí per assegurar el recurs de l’aigua a Catalunya”, ha afirmat la portaveu i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui ha subratllat que l’acord posa en marxa “un nou projecte ambiciós de model de gestió de l’aigua”. Posant l’accent en la idea que “no s’ha acabat la sequera”, el pla del govern es proposa garantir la seguretat hídrica, desconnectar l'accés a l’aigua potable del cicle de pluges i reduir l’impacte ambiental de la sequera.
En aquesta línia, la nova estratègia en la gestió de l’aigua planteja la necessitat d’avançar cap a “l'autosuficiència de l'aigua per deixar de dependre de les pluges”, atès que tots els estudis preveuen que aniran a la baixa –fins a un 20%– en els pròxims anys, sobretot a la conca mediterrània, a conseqüència de l’emergència climàtica.
L’objectiu fixat de cara al 2027 és que Catalunya pugui generar de manera autònoma i amb recursos propis el 70% de l’aigua que es consumeix, en comptes del 33% actual. Hem de tenir aigua de manera més autònoma i segura per separar la pluviometria del cicle de gestió de l’aigua a Catalunya”, ha remarcat la portaveu i consellera del govern.
Per fer-ho, el pla de l’executiu preveu noves mesures i infraestructures, entre les quals destaca la construcció d’una nova dessalinitzadora –que no estava prevista i serà la tercera– que s’ubicaria en l’àmbit de la Costa Brava nord. Igualment, es preveu que les obres per ampliar la dessaladora Tordera II comencin a la tardor i s’accelerin els temps pel que fa a la dessalinitzadora de Foix.
"Les dessalinitzadores són absolutament necessàries en un context de pèrdua de pluviometria estructural, no puntual, causat pel canvi climàtic", insistia la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en una visita a la dessalinitzadora del Llobregat, fa pocs dies.
El full de ruta del govern per acabar amb l’escassetat d’aigua, amb una inversió prevista d’uns 2.300 milions d’euros, també inclou, entre altres, millorar els tractaments de potabilització amb la modernització de plantes de tractament com la del Ter i la d'Abrera, així com amb noves instal·lacions i tecnologies per millorar la qualitat de l'aigua.
El pla també aposta per la reutilització i regeneració d’aigua, amb projectes per incrementar la capacitat de les plantes de regeneració d'aigua, especialment en les conques dels rius Llobregat i Besòs.
Les entitats avisen dels impactes ambientals i socials de la dessalinització
Des dels moviments en defensa de l’aigua recelen d’aquest full de ruta per al futur de l’aigua, malgrat que valoren positivament alguns aspectes com la voluntat del nou executiu de posar el focus en les polítiques en matèria de gestió de l’aigua.
No obstant això, i malgrat que l’estratègia anunciada pel Govern encara s’ha d’acabar de definir, es mostren crítics amb les mesures ja presentades i amb la manca de voluntat clara per part del govern de promoure la participació ciutadana i de la societat civil organitzada en la planificació de les polítiques de gestió de l’aigua. Igualment, troben a faltar un posicionament clar de l’executiu amb relació a temes com clau en aquest àmbit, com el transvasament de l’Ebre.
Entre les mesures que rebutgen de ple destaca nova dessalinitzadora projectada a la zona nord de la Costa Brava. “En la situació actual, no és acceptable que el govern proposi una dessalinitzadora extra que no respon a necessitats justificades i comporta uns impactes socials i ambientals, com l’augment d’emissions, que, a més, no s’han explicat a la ciutadania”, exposa el Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció, entitat que forma part de les més d’una trentena d’organitzacions reunides a la Cimera Social de l’Aigua.
Entre els impactes d’aquesta aposta per la dessalinització, preveuen també una nova pujada del preu de l’aigua derivada de l'augment del consum energètic que impliquen aquestes infraestructures, que ja representen el segon major consumidor energètic de tota Catalunya, només per darrere del transport. “Estem parlant, doncs, d’un consum energètic elevadíssim que augmenta exponencialment i que només es podrà assumir amb combustibles fòssils”, raona Navarro.
En aquest sentit, el Quim Pérez, d’Aigua és Vida, recorda que, des del gener del 2024, la tarifa de l’aigua d'Aigües Ter-Llobregat (ATL) ha repuntat més d’un 33% pel fet d’operar a màxim rendiment les dessalinitzadores ja construïdes, un increment que s’ha traduït en pujades a la factura de l’aigua. “És una situació preocupant pel que fa al dret humà a l’aigua i l’accessibilitat, i més en un context d’augment de la pobresa i de moltes famílies que tenen dificultats per fer front al rebut”, diu Pérez.
Més enllà d’això, l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i els residus resultants de l’activitat de les dessalinitzadores, com la salmorra que perjudica els ecosistemes marins són impactes ambientals que des de les entitats adverteixen que cal evitar i que no s’han exposat amb claredat a la ciutadania.
#COMUNICAT | La #CimeraSocialAigua ens mostrem crítics amb la nova dessalinitzadora i exigim mesures de reducció de la demanda d’aigua.
L'aposta per més infraestructura de dessalinització encareix el preu de l'aigua i contamina. #NoEnRajahttps://t.co/pkQKHh8uAF
🧵OBRIM FIL pic.twitter.com/zNrrWEYsvr— Aigua és Vida (@aiguaesvida) August 29, 2024
Un model que incrementa l’oferta d’aigua i no fomenta l'estalvi
Les entitats en defensa de l’aigua també qüestionen obertament la pretensió expressada pel govern de desconnectar-se de la pluja i consideren que es tracta d’una “perspectiva totalment antropocèntrica, que prioritza l'ésser humà i s’oblida dels ecosistemes”, afirma el Dídac Navarro.
En la mateixa línia, el Quim Pérez confia que aquest plantejament “només sigui un lema” i apunta que la clau i el principal problema d’aquesta estratègia del govern és l’aposta inequívoca “per una política d’oferta d’aigua sense límits, en comptes de proposar polítiques de contenció de la demanda, d'estalvi i de priorització dels usos de l’aigua”. Aquesta solució, afegeix, “ens col·locarà a mitjà i llarg termini en una situació encara més crítica i més a prop de la fallida del sistema”.
L’activista d’Aigua és Vida, en canvi, reclama emprendre mesures com les que s’inclouen en el decàleg de propostes per fer front a l’escassetat hídrica i la sequera, que les entitats en defensa de l’aigua van acordar i remetre als partits polítics catalans, com “l’impuls de plans d’aprofitament de les aigües grises i pluvials a través dels programes de rehabilitació hídrica a tots els municipis”, cita Pérez, qui lamenta que, per contra, “se’ns digui que estem tranquils, que desconnectarem de la natura i que les tecnologies ens salvaran de tot”.
Calen mecanismes per facilitar la participació dels agents socials
Per altra banda, i atès que el nou full de ruta del govern comporta canvis significatius sobre la planificació hidrològica vigent, les entitats reclamen que el pla de l’executiu entri a debat amb els agents socials i l’administració posi en marxa espais de participació i faci avaluacions d’impacte ambiental i d’idoneïtat de les mesures proposades.
“No podem pretendre que aquesta planificació es faci d’esquena a la ciutadania i a la societat civil organitzada , des d’on hem presentat propostes que considerem legítimes i que s’han consensuat entre bona part de les entitats ecologistes i moviments socials, mentre que els grans lobbies o els sindicats majoritaris de determinats sectors sí que tinguin veu i vot a l’hora de dir la seva en aquesta planificació”, adverteix el Dídac Navarro.
Per tant, aquests col·lectius demanen que es posin en marxa durant aquest curs els consells de conca per permetre la participació dels agents socials i econòmics del territori en l’elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua.
En definitiva, des de les organitzacions que formen part de la cimera de l’aigua volen esperar que es concreti i s’acabi de definir el pla del govern, però d’entrada consideren que l’estratègia plantejada fins al moment “és una proposta ecocida que hipoteca el futur de les noves generacions, a nivell de dependència dels combustibles fòssils, i posa en perill el futur dels nostres ecosistemes”, rebla el Dídac Navarro. “Només amb polítiques que promouen l’oferta d’aigua, sense mesures de contenció, mai resoldrem el problema”, sentència el Quim Pérez.
Afegeix un nou comentari