L'estat dels amfibis i rèptils a Catalunya, igual que arreu del món, és molt delicat. El coneixement popular que existeix sobre aquests dos grups d'espècies de vertebrats no és suficient i sovint porta a la població general a dur a terme accions, voluntàries i involuntàries, que ajuden a la pèrdua d'hàbitats, quelcom que comporta una pèrdua de biodiversitat. Des de la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) es treballa, a través de diverses branques, per garantir la protecció i conservació d'amfibi i rèptils i dels seus hàbitats.

La Societat Catalana d'Herpetologia és una entitat científica, naturalista i conservacionista que aplega naturalistes i científics, aficionats i professionals. El vicepresident de l'entitat, l'Eudald Pujol, ens parla sobre l'estat d'amfibis i rèptils, la tasca de l'entitat per evitar la seva pèrdua, les accions que la provoquen, així com les espècies que val la pena conèixer a casa nostra.

Quan diem que la situació d'amfibis i rèptils és delicada, de quin nivell estem parlant?

Els amfibis en general estan bastant malament, i els rèptils, dins de l'estat general de la biodiversitat europea i mundial, podríem dir que aguanten una mica millor.

Quins són els motius que ens han fet arribar a aquesta situació?

Els amfibis depenen d'hàbitats aquàtics, que estan molt castigats. Un dels motius és que hi ha un pensament bastant generalitzat que les basses són llocs d'aigua podrida, i molta gent, inconscientment, sense saber el mal que fan, les tapen o es destrueixen els hàbitats. Un altre motiu és que a les zones humides hi ha una acumulació brutal d'espècies invasores, com el cranc americà o els peixos de peixera i tortugues que la gent allibera. La pesca esportiva també fa molt de mal als amfibis, i ara s'han afegit les malalties, com el fong assassí o altres virus.

En comparació, els rèptils van aguantant una mica millor per què, de tots aquests desastres, només els hi afecta la destrucció dels hàbitats, que és una problemàtica constant a tots els animals. Els amfibis és una qüestió molt delicada i estan bastant més malament.

És una problemàtica que trobem arreu del món?

Sí, és una decadència mundial. D'entre els animals vertebrats, els que estan pitjors són, en general, els peixos i els amfibis. Als peixos també se'ls acumulen les espècies invasores als rius. Els amfibis, per exemple, en llocs d'Amèrica, tenen molts problemes de malalties, mentre que a llocs d'Europa els problemes són sobretot d'espècies invasores i destrucció d'hàbitats. En general són els mateixos problemes que es van combinant, i en alguns territoris s'afegeixen altres, com la contaminació de les aigües.

La combinació d'aquestes situacions fa que els amfibis estiguin en decadència a tot el món. Sempre es repeteix molt que els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçat del planeta en aquests moments.

"A les zones humides hi ha una acumulació brutal d'espècies invasores".

Sovint es parla de l'escalfament global com una de les causes de la pèrdua de biodiversitat. És el cas?

Amb el canvi climàtic, en general, es preveu un augment de temperatures i, sobretot a la zona mediterrània, més irregularitat en les precipitacions. Això sí que pot provocar que alguns hàbitats o algunes basses deixin de ser útils per aquests animals. No passa res si s'assequen les basses a l'estiu, però si només tenen quinze dies d'aigua a l'any allà no hi ha la possibilitat de fer el cicle biològic sencer i I llavors es perden poblacions.

Això pot ser un problema i tot i que no està gaire clar fins a quin punt, ja que els amfibis estan adaptats a aguantar temperatures molt diverses. Pot arribar a ser un problema afegit, i probablement acabarà sent-ho, tot i que potser no és el que en aquests moments és el que més preocupi, ara fa més patir que hi hagi destruccions d'hàbitats que no pas el canvi climàtic, tot i que a la llarga la cosa es pot posar molt crua.

Dueu a terme multitud d'activitats per tal de protegir amfibis i rèptils.

L'objectiu últim és la conservació d'aquests espècies. A partir d'aquí, l'entitat té diversos vessants que ajuden a assolir l'objectiu: Des de l'impuls d'estudis i avenços científics, a la divulgació, passant per feines i actuacions directes al medi. També fem sortides, activitats obertes al públic en general, relacionades amb diversos projectes de conservació que tenim, tot i que algunes d'elles són simplement sortides de divulgació, com anar a veure els amfibis del Montseny amb biòlegs o sortides de nit per trobar amfibis i fer divulgació i conscienciació.

A més a més tenim una part de voluntariat. Quan anem a fer una actuació al medi, si el finançament no és prou o si, directament, no hi ha finançament, i a la zona hi ha gent disposada, amb il·lusió, doncs venen voluntaris i voluntàries a ajudar-nos. Agafem el pic i la pala i arreglem una bassa que estava molt malament perquè els amfibis puguin tornar-la a fer servir, o arreglem un mur de pedra seca que serveixi com a refugi de rèptils. I finalment, diversos programes d'aprenentatge amb les escoles.

Dieu que estudieu els amfibis des de diversos punts de vista. A què us referiu?

Ens referim a la diversitat d'estudis que es poden fer. Per una banda tenim projectes de seguiment de població, és a dir, estudis poblacionals, si hi ha més amfibis al cap dels anys o no. Tenim alguns projectes, per exemple amb la diputació de Barcelona, en el qual fem seguiment als parcs. Per exemple, també prenem mostres d'ús veterinari per malalties o altres aspectes, i ho fem en col·laboració amb altres entitats.

Mitjançant aquests estudis poblacionals es pot advertir una disminució important d'amfibis?

Quan s'introdueixen espècies invasores a una bassa, o si desapareix el terreny que tenen, sí que es nota molt, es pot veure de manera molt evident. Per exemple, l'any passat, a mitja pandèmia, vam fer una actuació a una bassa a les Gavarres. Mentre que el 2010 hi havia sis o set espècies d'amfibis, amb l'arribada del cranc americà vam veure que, durant aquesta actuació, només es podia trobar només una espècie, de la qual només hi havia quatre animals comptats.

Quan fas un seguiment són coses que veus automàticament, veus com desapareixen. I el problema és que ni les entitats ni les administracions donem l'abast per treure les espècies invasores o compensar amb basses noves quan es destrueixen els hàbitats.

Feu difusió i divulgació d'amfibis i rèptils. Quin és el coneixement que té la població en general d'aquests animals?

La gent coneix aquests animals, no estem parlant d'un insecte que ningú sap ni que existeix. Tothom sap què és un gripau, una granota, una sargantana. Però a l'hora de la veritat falta conèixer coses com quin és el mal que poden estar fent amb accions voluntàries o involuntàries. Estaria molt bé que tota la població fos aficionada a la natura, però al final l'únic que volem és que no ajudin a la destrucció d'aquesta.

Quines accions involuntàries fem que malmeten la natura?

La majoria de vegades són actuacions molt innocents, com tapar una bassa perquè hi havia mosquits. Això demostra que hi ha un cert desconeixement important sobre com viuen, quins costums tenen, què mengen, etcètera. Però l'acció més greu és quan la gent allibera espècies exòtiques al medi per no fer mal l'animal o per no portar-la als agents rurals. Quan deixes anar en un rierol una tortuga de Florida per no matar-la, per exemple, és l'inici d'una destrucció important. Als amfibis i als rèptils els afecta moltíssim, i és encara pitjor amb peixos de peixera.

El tema de les espècies invasores és probablement el problema més greu que la gent fa, involuntàriament, i que més mal provoca en el medi. Deixen anar els animals per no matar-los, però fent això estan matant molts altres animals perquè se'ls menjaran. La natura no és innocent.

I voluntàriament?

Hi ha gent que té por a les serps i mata tota la serp que veu, per exemple. Per això intentem fer xerrades i tenim fitxes a la pàgina web per distingir uns animals d'altres- Són fitxes obertes a tothom, amb fotos i característiques per distingir totes les espècies d'amfibis i rèptils. Això pot ajudar a la gent a tenir una mica més de confiança, a no tenir por. Quan coneixes l'animal que veus, encara que sigui un escurçó, tens menys por. Però quan hi ha desconeixen sobre l'animal i què pot fer, a la gent els genera més por.

"Ni les entitats ni les administracions donem l'abast per treure les espècies invasores o compensar amb basses noves quan es destrueixen els hàbitats".

Quina espècie d'amfibis de Catalunya val la pena conèixer?

El tritó del Montseny és un gran què. És l'únic animal vertebrat que és endèmic de Catalunya, és a dir, que només hi és a casa nostra i en cap altre lloc del món. El problema és que és un animal nocturn, molt críptic, i els llocs on estan són secrets. També són interessants les espècies pirinenques que tenim, una espècie de sargantanes i llangardaixos pirinencs que pel públic general seria molt bonic conèixer. No obstant això, hi ha diverses espècies molt, molt, interessants que seria bonic conèixer.

Des de la declaració de pandèmia no s'han pogut reprendre les Jornades Herpetològiques Catalanes. Imagino que celebrar-les de nou és un dels grans reptes.

Les jornades són com un minicongrés d'herpetòlegs. Són úniques perquè tenen un vessant més científic, però també té un vessant molt dedicat a persones aficionades, de gent que explica petites descobertes locals, per exemple, té aquesta part bonica. Vam creure que, en un format no presencial, no valia la pena fer-lo. Amb la covid vam dir que ens esperaríem, perquè al final el més bonic és trobar-nos-hi i fer una mica de comunitat.