Ferran Canudas: "Som ecologistes, i doncs també tenim en compte els valors socials i culturals del Berguedà"

El rebuig a la tala d'arbres a la zona de l'Alt Berguedà el 1987 va ser l'origen pel qual diverses persones es van organitzar al Berguedà, un grup que el 1991 esdevindria, formalment, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), i que enguany ha celebrat el seu trentè aniversari, una efemèride que arriba en un moment de molta activitat d'una entitat mediambiental que, després d'uns anys a mig gas, es va reactivar l'any 2018 per fer front a les diverses problemàtiques sorgides a la comarca.

El president del GDNB, Ferran Canudas, ens parla de la trajectòria de l'entitat del Berguedà, de les línies de treball, de les problemàtiques ambientals del Berguedà i l'estat de la biodiversitat.

Fent un cop d'ull a les vostres xarxes podem veure que la tasca del GDNB és molt variada.

El grup va néixer per una motivació de defensa del territori. Es van trobar amb una problemàtica ambiental i la manera de fer-hi front va ser organitzar-se col·lectivament. Tot i això, el GDNB té altres vessants. En concret són tres àmbits de treball els que centren la nostra tasca: la divulgació dels valors naturals de la comarca, el seu estudi i la defensa del territori. L'objectiu del GDNB és anar treballant al voltant d'aquestes tres línies i això es fa amb la realització d'activitats al llarg de tot l'any.

Quant a divulgació dels entorns naturals, per exemple, es fan sortides d'anellament d'ocells, d'observació de papallones, de reconeixement de flora, censos de ratpenats, cursos de meteorologia i astronomia o sortides per veure i debatre la gestió dels boscos. Aquestes sortides estan molt dirigides a la participació dels socis, els quals responen molt bé. D'altra banda, internament, duem a terme la tasca d'estar al cas de quines són les problemàtiques socioambientals que s'han de fer front a la comarca.

Dieu que al 2018 el GDNB  es reactiva.

Salvem Coll de Pal, una plataforma de defensa del territori en contra de l'ampliació de les pistes d'esquí de La Molina, es trobava fent front a altres problemàtiques ambientals de la comarca. Va ser llavors quan es va considerar recuperar el GDNB, que els darrers anys havia estat una mica inactiu. A partir de llavors el GDNB es va consolidar fent front a diverses problemàtiques.

Quines són les principals lluites amb les quals us trobeu al Berguedà?

A banda de l'ampliació de La Molina, un altre tema que va sorgir llavors, que encara avui està a l'ordre del dia i que el GDNB sempre ha fet referència, és al desdoblament de la C-16 de la carretera de Berga fins a Bagà. També van sorgir altres problemàtiques, com que els ramaders de la comarca es queixaven que es tancaven camins ramaders, motiu pel qual des del GDNB també es va vetllar per aquests camins que estan catalogats, i que, per tant, estan protegits.

L'octubre del 2019 va esclatar una altra problemàtica, que és la incineradora de Cercs. Es va organitzar la plataforma anti-incineradora de Cercs per fer-hi front. Tots els temes legals i més burocràtics els ha assumit la plataforma, però el GDNB ha donat suport, tant per temes logístics com econòmics. Recentment, també va sorgir la creació d'un vedat de caça elitista a l'Alt Berguedà, que afectava sobretot als municipis de Borredà, Sant Jaume de Frontanyà i les Lloses, on uns inversors volien comprar uns  terrenys, fer fora gent de les seves cases i implantar el vedat de caça.

"La zona de Peguera, a banda de la riquesa natural que té, gaudeix d'un cert valor històric i cultural que cal preservar"

La zona de Peguera, un dels valors naturals de la comarca que més destaqueu, també va patir alguna afectació.  

En aquest cas va ser al poble abandonat de Peguera, on es va plantejar en un cert moment fer un gran centre d'alt rendiment que atemptava contra els valors paisatgístics, històrics i culturals de la zona. Des del GDNB ens hi vam posar en contra i, en aquest cas, el projecte s'ha aturat de moment, no ha tingut més recorregut. Creiem que la zona de Peguera, a banda de la riquesa natural que té, gaudeix d'un cert valor històric i cultural que creiem que cal preservar de totes totes.

Aquests macroprojectes no tenen en compte tot aquest llegat històric. El GDNB té una visió molt més àmplia que va més enllà de tota la riquesa natural que hi ha a la comarca, com a Peguera, una zona enclotada entre la serra d'Ensija i els rasos de Peguera. Aquesta zona també alberga un cert sentit històric. És on va néixer Caracremada, un maqui de renom a la comarca. Alberga un sentiment comunitari que creiem que cal preservar i posar en valor. És un espai al qual el GDNB té molta estima i molt de vincle.

També feu una tasca de denúncia de tendències que afecten el Berguedà.

Ens referim a la massificació d'espais naturals que en molts casos són protegits i que tenen lloc especialment als mesos d'estiu, que és quan hi ha més sobrefreqüentació. Parlem d'espais que són molt icònics, com el Pedraforca o els empedrats, i que durant èpoques de gran afluència de gent es produeixen certs impactes, motiu pel qual creiem que s'haurien de regular. Hem emès diversos comunicats denunciant la problemàtica i hem fet reunions amb el parc natural, però creiem que encara estem bastant lluny de la solució.

Un altre tema que també està d'actualitat són els Jocs Olímpics d'hivern als quals ja ens hem posicionat totalment en contra. Participem activament a la plataforma Stop Jocs Olímpics, com a representació del Berguedà. També hem estat participant en un procés participatiu del Parc Natural del Cadí-Moixeró per elaborar un nou Pla de Protecció. Hem fet aportacions traslladant la nostra visió de tot plegat.

Quin és l'estat de la biodiversitat a la comarca?

El Berguedà és una comarca molt diversa orogràficament, a nivell de vegetació, i el que implica és, generalment, alts nivells de biodiversitat. La diversitat de paisatge comporta que hi hagi una gran diversitat d'espècies i això, considerem, té un bon estat de salut. Però des del GDNB ens posem en alerta per com estem evolucionant com a espècie humana i la relació, molts cops agressiva, que tenim amb el medi. La sobrefrequentació i el desconeixement dels entorns naturals implica moltes vegades que la biodiversitat pugui perillar.

Tenim el gall fer, que és una espècie que està en perill d'extinció, i, tota aquesta massificació dels espais naturals que vivim en certes èpoques, juga en contra. Hi ha una problemàtica a l'estiu, però també a l'època de bolets. Els boscos s'omplen completament, especialment al Berguedà. És una problemàtica gravíssima que cada vegada es fa més gran. Tot i això, tenim l'avantatge que vivim en un territori molt divers i això implica alts nivells de biodiversitat. Però existeixen totes aquestes connotacions que també volem destacar.

"La sobrefrequentació i el desconeixement dels entorns naturals implica que la biodiversitat pugui perillar".

Heu desenvolupat moltes activitats al llarg d'aquest any. Quina ha estat la resposta de la gent de la comarca? 

Com hem fet el trentè aniversari, vam proposar que fos un any ple d'activitats, repartides durant tot l'any. Hem notat una molt bona assistència a totes les sortides, com la de meteorologia i astronomia, que vam fer als rasos de Peguera, i a la qual van venir entre cent i dues-centes persones, un èxit rotund. I l'aniversari del GDNB, que vam fer al Konvent Puntzero, durant tot el dia hi van haver activitats, una fira, xerrades i va assistir molta gent. Estem contents de la resposta.

La natura, el medi ambient i el canvi climàtic són temàtiques que, per sort, estan cada cop més a l'ordre del dia i la gent està més sensibilitzada. Això també es trasllada als socis: al 2018 vam començar amb una vintena de socis, i ara ja passem de la vuitantena.

Quin és el perfil de les persones sòcies?

Hi ha molta diversitat. Pel que fa a l'edat, hi ha molt de jovent, però també persones grans que abans eren militants del GDNB, però ara són sòcies perquè no tenen temps per dedicar-hi en el seu dia a dia. I pel que fa als interessos, evidentment tots responen a un interès de preservació del paisatge i els valors naturals de la comarca. Però realment és molt divers. Hi ha sectors de la pagesia o sectors vinculats a entitats socials i culturals que no són directament ecologistes ni ambientals.

Aquesta diversitat ens aporta una riquesa i diversitat de mirades que és molt bona pel GDNB. Som una entitat ecologista, però que té moltes altres coses en compte, a banda de la preservació de la natura, com els valors socials i culturals que tenim a la comarca.

Quins són els propers reptes que us marqueu?

Bàsicament, és el que avui està a l'ordre del dia per excel·lència i que també cobreix bona part del debat públic. Em refereixo al rebuig als Jocs Olímpics d'hivern. Durant el 2022 de ben segur que estarem col·laborant amb la plataforma Stop Jocs Olímpics. I relacionat amb aquest projecte, hi ha el desdoblament de la C-16, que és un projecte latent, però que va fent el seu camí, així que hem d'estar sempre al cas de com avança. I la incineradora, que malgrat que sembla que està inactiva, sempre s'ha d'estar al cas que no es pugui reobrir ni reactivar.