Gemma Carbó: "Reconnectar amb la natura és un tema que tothom té a l’agenda"

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí treballa des de fa més de trenta anys per recordar-nos el vincle que tenim tots i totes amb el món rural i la seva importància per revertir les principals problemàtiques del segle XXI. El futur ha de ser més sostenible i les claus per aconseguir-ho les tenim en els nostres orígens. 

Des de l’any 2018, l’estratègia del museu s’ha centrat en l’educació per la sostenibilitat, però a causa de la situació pandèmica actual són moltes les escoles que no poden desplaçar-se a les instal·lacions del museu. És per això que el seu equip ha impulsat la iniciativa ‘El Museu es mou’, que apropa les exposicions als centres educatius. D’això i molt més n’hem parlat amb la Gemma Carbó, directora del museu.

Com neix el Museu de la Vida Rural?

El museu s’inaugura l’any 1988 i ocupa el que és la casa pairal de la família Carulla, que és una família que havia viscut al poble durant set generacions. El Lluís Carulla, que és el fundador del museu, era un apassionat del món rural i, a més, un gran fotògraf de les persones i tradicions d’aquest món rural. Ell va anar generant una col·lecció i un arxiu que van ser l’origen del museu.

Quina ha sigut l’evolució del museu fins a l’actualitat?

Després d’aquest primer museu de l’any 1988, centrat en la col·lecció de Carulla, l’any 2009 es va fer una gran ampliació i es va renovar la manera d’exposar. I va ser quan es va començar a plantejar el relat de la desaparició d’aquest món rural i el que això comportava en clau de sostenibilitat. 

Quin va ser el motiu d’aquest nou plantejament?

Ja hi havia una major part de la població mundial vivint a ciutats, s’estaven abandonant molts entorns rurals a Catalunya i el museu va començar a ser també un espai de reflexió. Un petit centre cultural que des de les activitats educatives, les presentacions de llibres, debats i exposicions anava plantejant quin era el nostre futur des d’aquesta mirada del que havia estat el món rural. 

Quines exposicions fixes es poden veure al museu?

En aquests moments tenim el museu original de Carulla, que és l'exposició permanent; l’ampliació del 2009, que són unes sales d’exposicions temporals; un laboratori, que és un espai educatiu per la sostenibilitat; un hort ecològic; i un jardí etnobotànic. Tots aquests espais configuren aquest centre cultural.

De les exposicions temporals, quines destacaries?

Anem fent exposicions amb col·laboració amb molta gent per ajudar a reflexionar sobre diversos temes. Vam fer una sobre el plàstic, plantejant si era un gran material o un gran problema. En aquests moments tenim una que es diu ‘Jugar amb foc’ que planteja la realitat del foc: l’acompanyant de l’home des de sempre i una gran amenaça.

L'exposició ens ajuda a pensar per què el foc s’ha convertit en una amenaça, una problemàtica que està relacionada amb el que està passant als entorns rurals, els boscos que s’abandonen i l’emergència climàtica, que fa que cada vegada els incendis siguin més problemàtics. En definitiva, aquesta exposició vol posar solucions sobre la taula.

A quin tipus de públic genereu més interès?

Des de l’any 2018, que és quan vam establir l’educació per la sostenibilitat com a pal de paller, tot el que són entorns i comunitats educatives han crescut molt, hi ha molt interès. No només escoles, també esplais i tot el que és l’educació en el lleure. En períodes d’estiu, Setmana Santa o caps de setmana rebem grups més familiars o grups organitzats de la tercera edat. Tot i que aquests últims amb la pandèmia han deixat de venir.

Com us heu adaptat a la situació sanitària actual? 

El museu segueix obert i les escoles del municipi i de la comarca el continuen utilitzant molt. Ens encanta que facin servir el museu com una extensió de l’escola. Però les classes que no es poden desplaçar quedaven fora d’aquesta proposta i vam decidir desplaçar-nos nosaltres i adaptar tres de les nostres activitats -les que tenen connexió amb les temàtiques que s’estan treballant a les escoles- i portar-les a les aules. Així ha nascut la iniciativa ‘El Museu es mou’.

Quines són les tres exposicions que porteu a les escoles?

La del plàstic que, tot i que va ser temporal, la proposta educativa va continuar i hem creat un taller; la de ‘Jugar amb foc’; i també una activitat que parla de l’aigua com a gran recurs i la seva gestió, que serà un dels conflictes evidents del segle XXI. 

Com funciona la logística de ‘El Museu es mou’?

El nostre equip d’educadors i educadores venen al museu, agafen el material, es desplacen fins a l’escola i duen a terme la mateixa activitat que farien al museu a l'aula. Pel que fa a l’exposició permanent, en lloc de tenir vitrines, els educadors s’enduen alguns dels objectes per poder-los treballar amb els alumnes.

A quins cursos va dirigida aquesta iniciativa?

La nostra proposta educativa va dirigida, majoritàriament, als cursos de primària i la secundària obligatòria, però també, cada vegada més, anem obrint activitats per educació infantil. També tenim les propostes més elaborades i acadèmiques pensades per a batxillerats, formacions professionals o universitats. 

Ha tingut una bona rebuda?

Sí. Jo crec que les escoles estan molt vives, molt dinàmiques, molt obertes a totes aquestes propostes i activitats. Estan treballant molt l’agenda 2030 i la sostenibilitat. Creuen realment que la cultura, la memòria, la història i els llenguatges artístics són una bona manera d’abordar temes com la fam, la pobresa o la igualtat de gènere.

A banda de les exposicions i les tasques educatives, quines altres funcions té el museu?

Tenim un fons de prop de 5.000 peces exposades i una sala de reserva on hi ha prop de 10.000 peces més que custodiem. També rebem donacions i cessions d’objectes que hem de documentar, investigar i preservar amb les condicions adequades. És una tasca fonamental del museu.

Quins nous projectes teniu preparats per aquest 2021?

Per començar, l’exposició ‘Jugar amb foc’ s’ha prorrogat fins al juny, perquè hi ha gent que encara no l’ha pogut veure. A l’estiu inaugurarem una exposició sobre Palau Ferrer, un pintor vinculat al territori i la natura que celebra ara el centenari. I també estem treballant en una altra que inaugurarem al juliol, que mostrarà una mirada sobre la natura des de la perspectiva més creativa, una mostra que ens podrà ajudar a trobar vies d’innovació i maneres diferents de fer les coses, des de la moda i el tèxtil ecològic fins a l’alimentació lligada a uns cultius més sostenibles.

Després d’haver centrat la vostra estratègia en l’educació per la sostenibilitat, esteu plantejant-vos nous reptes?

Sí, aquesta idea estratègica té la voluntat d’avançar cap a una tercera pota, que és la part de laboratori. Impulsar projectes que des d’aquesta cultura i des d’aquest accent de transformació donin resposta a reptes. Ja estem treballant amb projectes de recerca de batxillerat intentant veure quines idees i quina creativitat apliquen els joves en la problemàtica del despoblament, per exemple. Ens agradaria continuar-ho fent amb gent jove del territori que tingui ganes de buscar solucions a tots aquests reptes des d’una mirada cultural, artística i creativa.

Quin diries que és el principal motiu pel qual s’ha de visitar el Museu de la Vida Rural?

Jo crec que, sobretot, per reconnectar amb aquest origen rural que tenim totes i tots. Perquè fa relativament poc que hem marxat a les ciutats. Gairebé tothom té un familiar que tenia casa al poble. Penso que reconnectar amb la natura és un tema que tenim tots a l’agenda, especialment després de tot el que hem passat amb la Covid-19. 

Ens trobem en el moment idoni per reconnectar amb el món rural?

Caldrà que el món rural pugui oferir les prestacions i serveis que ofereix la ciutat. I això vol dir que, com a país, l’agenda rural, que ja s’està començant a elaborar, posi sobre la taula les inversions que calen per fer possible que ens tornem a repartir en el territori d’una manera més sostenible, lògica i coherent.