La innovació en l'àmbit immobiliari és el tema de treball del jurista Hernan Collado, especialitzat en dret civil patrimonial i immobiliari. Des de Entreiguals posa l’èmfasi en la funció social de la propietat, fomentant decisions particulars beneficioses i basades en els principis de l’economia social i col·laborativa, tant en l’àmbit rústic com en l’urbà.

És col·laborador de l’entitat ambiental Xarxa de Custòdia del Territori, amb la qual ha desenvolupat també tasques d'incidència política, i ha participat en l'elaboració del quadern de suport a la pràctica d’incidència política per a xarxes i entitats de custòdia.

Quins consells generals li donaries a una entitat que volgués fer incidència política?

La incidència política té molt a veure amb les relacions personals; per molt que intentem escriure informes i enviar-los, el tracte personal de conèixer les persones en cada lloc polític, és la base de tot.

A més a més, cal tenir en compte que som molts actors i tots interactuem en la mateixa xarxa. I cap no pot ser descartat. Tot i algunes afinitats naturals, no podem apartar ningú. També a nivell partits polítics, probablement serà un partit afí a nosaltres qui ens permeti entrar, però en algun moment, i en resposta també a equilibris polítics, serà un altre el que jugui a favor nostre.

La gràcia és buscar aliances. Molts camins no els podrem recórrer lluny d’altres sectors. Per exemple, en iniciatives socials, facilment tindrem als sindicats del nostre costat, però no podran avançar sense la complicitat de la patronal. No n'hi ha prou a parlar amb els convençuts.

Fer incidència és parlar de temes que ningú més treu en el discurs polític?

Sí, la funció pedagògica és una part molt important. Per això és important crear dinàmiques de trobada on explicar i divulgar i treure publicacions.
En el món local, per exemple, serà útil generar materials, promoure jornades per tècnics. La Xarxa de Custòdia del Territori ha fet feina perquè els ajuntaments entenguin que la custòdia és una eina per a ells. És important oferir continguts interessants per arribar, i facilitar la feina.

Cal incidir tant sobre els polítics com sobre els tècnics, són dos nivells indispensables. És cert que sense voluntat política no es pot avançar, tot i haver de vegades voluntat tècnica, però també cal pensar que per molt sensibilitzat i compromès que estigui un polític, sense la voluntat i la capacitació dels tècnics tampoc no s'arriba enlloc.

Quines accions ha fet la XCT?

La Xarxa de Custòdia del Territori ha incidit a nivell Generalitat, a nivell país, govern, parlament, per aconseguir canvis legislatius importants , i l’impuls de polítiques a nivell de govern, com ajuts al sector…..com la deducció per donacions a determinades entitats en benefici del medi ambient, la conservació del patrimoni natural i de custòdia del territori, millorar la seguretat jurídica dels acords amb canvis específics en la normativa de contractes i drets reals i posada en pràctica de la seva formalització en escriptura pública i l'elevació a públic mitjançant l'inscripció en el registre de la propietat. El Pla de Treball acordat amb la Generalitat pel desenvolupament de la custòdia del territori ha estat una fita i una eina importantísima en aquest camí.

Cal construir un lobby del tercer sector ambiental amb un discurs uniforme?

Sí i no. És a dir, uniforme no és necessari, però sí capaç de treballar en els punts de consens. Cal iniciar un procès de debat que aporti a una visió conjunta. Per exemple en l’àmbit ambiental, l’Obrador del Tercer Sector Ambiental ha de crear un lobby més fort. El repte és unir 30-40 entitats a tenir el mateix discurs.

Com veus el tercer sector ambiental ara?

El tercer sector ambiental té un referent clar en la Taula del tercer sector social. L’Obrador del Tercer Sector Ambiental, per tant, al meu entendre, ha volgut seguir una mica la seva estela, però el social mou un nivell de pressupost que no té res a veure el sector ambiental. Crec que sempre serà així perquè el volum d'immobles, equipament i personal necessari per atendre polítiques socials és molt considerable.

Malgrat tot, el que és clar, és que el tercer sector ambiental ha de moure més diners, i ha de saber dotar-se de la importància que té. Amb els recursos que hi ha ara mateix és difícil tenir més solidesa, ja que no podem amagar l'evidència que els lobbies forts ho són perquè mouen molts recursos.

Cal acceptar el que som, i el lloc on som, per definir cap a on anem.