Irene Figueroa: “El festeig del gall fer és potser l’espectacle de natura més emocionant de Catalunya”

Parlem amb la Irene Figueroa, tècnica de Paisatges Vius, per conèixer que fa la seva entitat a través del projecte Perifer per divulgar el coneixement sobre aquesta espècie i implicar a la ciutadania en la seva conservació.

Quants individus de gall fer hi ha al món? I a Catalunya?

Al Pirineu i Prepirineu hi habita la subespècie de gall fer pirinenc (Tetrao urogallus aquitanicus), que no es troba enlloc més i està aïllada de la resta de poblacions del món. De la subespècie pirinenca s’estima que hi ha menys de 5000 individus a tot el món.

A Catalunya el 2015 es va estimar que hi havia menys de 1000 individus (al voltant de 350 mascles madurs), però actualment es creu que el número és molt menor ja que els darrers censos indiquen una important davallada poblacional.

Aquesta reducció del número d’individus de la darrera dècada ha fet que la categoria d’amenaça a Catalunya estigui en el tràmit parlamentari de passar de “vulnerable” a “en perill d’extinció”.

Per què està en perill el gall fer?

El gall fer és un ocell molt complicat d’estudiar, ja que és difícil d’observar i el seguiment de l’espècie requereix de molt esforç. Es veu afectat per múltiples factors que dificulten molt la seva conservació.

Per una banda, la pèrdua de qualitat de l’hàbitat i la fragmentació dificulten l’intercanvi d’individus entre nuclis poblacionals. Aquesta pèrdua pot ser deguda a la gestió forestal duta a terme sense tenir en compte la seva presència o els seus requeriments; a l’increment de les poblacions d’ungulats salvatges (com el cérvol a determinades zones, que eliminen el sotabosc que el gall necessita per viure i reproduir-se); a la construcció d'infraestructures humanes...

Altres impactes es deuen a la presència humana. Els darrers anys han incrementat molt les activitats turístiques i esportives a la muntanya durant totes les estacions (boletaires, esquí de muntanya, raquetes de neu, excursionisme, curses, runners, BTT…). Altres causes són les col·lisions amb infraestructures humanes com ara els cables d’estacions d’esquí,  les línies elèctriques o els filats ramaders;

Com a factors naturals també s’ha incrementat el nombre de depredadors com la guineu, la marta, l’àguila daurada, i alhora les poblacions de gall fer també es veuen afectades pels efectes del canvi climàtic.

En què consisteix el projecte Perifer?

El projecte PeriFer es va crear amb l’objectiu de conservar les poblacions més perifèriques (o meridionals) de gall fer a Catalunya, on la davallada poblacional havia estat més dràstica.

Les accions principals del projecte són:

• La reducció d’impactes i amenaces

1. Senyalització d’infraestructures per reduir el risc de col·lisió
2. Regulació de l’ús públic per reduir les molèsties (tancaments de camins per a vehicles motoritzats, senyalització de zones sensibles, modificació de senders i itineraris de raquetes a estacions d’esquí…)

• Millora de l’hàbitat:

1. Revisió i redacció d’instruments d’ordenació forestal perquè tinguin en compte la presència i requeriments del gall fer
2. Recuperació de sotabosc (plantació d’arbustos productors de fruits, creació de tancats d’exclusió d’ungulats, regulació de la càrrega ramadera…)

• Establir acords de custòdia del territori amb propietaris de finques privades o gestors d’espais amb presència de gall (estacions d’esquí, ajuntaments...), per tal d’executar accions per a la conservació del gall o bé com a mesura preventiva per evitar que es gestionin les finques de manera perjudicial per a l’espècie.
• Sensibilització ambiental: informar a tots els usuaris de la muntanya de l’existència de l’espècie, les seves problemàtiques, les conseqüències de les molèsties causades per la presència humana, i, sobretot, com tothom pot col·laborar en la seva conservació seguint un conjunt de recomanacions i bones pràctiques durant les activitats desenvolupades als boscos de muntanya.

Quines dificultats us heu trobat al treballar amb propietaris de finques en custòdia?

Els boscos de muntanya tenen molts interessos econòmics i lúdics al darrera, fet que dificulta molt arribar a acords amb propietaris i gestors: boletaires, ramaderia, gestió forestal, turisme…

Com apropeu a la gent el coneixement sobre l’estat de conservació del gall fer?

Cada vegada hi ha més persones practicant activitats lúdiques o esportives als boscos del Pirineu i Prepirineu, i la majoria d’ells ni tan sols coneixen l’existència del gall fer i encara menys són conscients que tenen una part de responsabilitat en la davallada poblacional de l’espècie i en la seva futura conservació o recuperació.

Per aquest motiu, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, i amb la col·laboració dels Parcs Naturals del Pirineu i Prepirineu i el Consorci dels Espais d’Interès Natural del Ripollès, hem elaborat diversos materials per a sensibilitzar a totes les persones que en un moment o altre de l’any visiten els boscos de muntanya pirinencs:

• Plafons i pòsters informatius sobre la biologia del gall, on també s’expliquen recomanacions de bones pràctiques per als diferents tipus d’usuaris o activitats
• Estovalles de paper ecològic per repartir a refugis de muntanya, bars i restaurants del Pirineu, amb dibuixos estil cartoon, on també s’expliquen aquestes recomanacions
• Una exposició itinerant
• Un mapa-guia de camins compatibles amb la conservació del gall fer i altra fauna amenaçada a l’Alt Segre
• Un curt d’animació sobre el gall

En aquest sentit, la participació de totes les persones que visiten els boscos de muntanya, seguint les recomanacions de bones pràctiques, és imprescindible per a la conservació del gall fer pirinenc.

I com apropeu la participació de la gent en la seva conservació?

El projecte compta amb diverses tipologies de voluntariat que ens ajuden:

• Voluntaris especialitzats, habituals de Paisatges Vius, que ajuden als censos, seguiments i a l’execució d’accions de conservació.
• Voluntaris dels camps de treball i campaments de la Fundació Miranda, al Catllaràs, que col·laboren en diverses tasques de millora d’hàbitat i reducció d’impactes per al gall fer a la zona.
• Voluntaris que participen a les jornades de voluntariat obertes a la societat en general per a la millora d’hàbitat (per exemple la plantació d’ especies de sotabosc i arbres productors de fruits).

Decideixo aquest estiu passar 3 o 4 dies al Pirineu amb la família. Quines recomanacions he de tenir en compte per no interferir en l’ecosistema del gall fer?

• No sortir dels itineraris senyalitzats.
• Si portes el gos, ha d’anar sempre lligat.
• Evitar fer soroll i caminar amb el grup unit.
• Si aneu a buscar bolets, no porteu el gos. En cas de fer-ho a la primavera, procureu anar-hi a partir del migdia, quan el gall ha acabat l’activitat de cant (és època de reproducció).
• Si trobeu un niu a terra, no toqueu mai els ous, la gallina els pot abandonar i la vostra olor pot atreure els depredadors.
• I a l’hivern, procurar anar a esquiar o a fer raquetes de neu a les estacions d’esquí, sense sortir de les pistes i itineraris degudament senyalitzats. Si aneu fora de les estacions, no sortiu dels camins principals.

Quin ha estat el resultat de la campanya?

La campanya està sent un èxit! Alguns dels materials editats es van acabar en poc temps i es van haver de fer noves edicions.

S’han fet arribar exemplars dels diferents materials a tots els centres educatius del Pirineu i Prepirineu.

El pòster i els plafons van agradar molt, i hem rebut diversos encàrrecs per fer-ne més còpies i instal·lar-les a punts estratègics (Parc Natural de l’Alt Pirineu, estacions d’esquí, refugis de muntanya, espais amb molta freqüentació humana...), fins i tot ens va arribar una petició des d’Andorra!

I... el millor moment que recordes?

La primavera és època de festeig del gall fer, moment en que tots els mascles d’una mateixa zona es reuneixen cada matinada a un punt molt concret del bosc per cantar, amb l’únic objectiu d’atraure a les femelles i aparellar-se.

Dormir sol, amagat a una tenda de camuflatge, esperant poder comptar de matinada els mascles de la zona, és potser l’espectacle de natura més emocionant que existeix a Catalunya.

Tot i això, un dels millors moments va ser l’aparició d’un gall fer jove a una fotografia presa per una de les càmeres automàtiques que tenim instal·lades a les zones on treballem. Aquesta fotografia va confirmar la reproducció de l’espècie a una àrea on ja es donava pràcticament per extingit. Un brot d’esperança que anima a seguir treballant!