La destrucció de la biodiversitat i dels ecosistemes han estat alguns dels factors relacionats amb l’esclat del brot de la Covid-19. Aquesta teoria ens fa pensar en la necessitat de crear noves formes d’interrelació amb la natura més sostenibles i menys agressives. Però què cal canviar i quines mesures cal prendre per viure amb harmonia amb el món que ens envolta?

De tot plegat, n’hem parlat amb el Jofre Rodrigo, coordinador de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).

Des del vostre punt de vista, creieu que existeix alguna relació entre el brot de coronavirus i el tractament abusiu i despreocupat que els humans han tingut envers la natura?

Fa anys que el món científic aporta evidències de la relació entre pèrdua de biodiversitat, canvi climàtic i l’augment dels brots de malalties infeccioses. La destrucció dels hàbitats naturals provoca que els animals salvatges es vegin obligats a viure en espais més reduïts, degradats i en contacte més habitual amb els humans, facilitant així el pas de patògens. Les dades mostren que el 60% de les epidèmies emergents tenen el seu origen en espècies animals i dues terceres parts d’aquestes en la fauna salvatge.

Cal dir també que els patògens han conviscut sempre amb els animals, però ara estem facilitant les condicions perfectes perquè les pandèmies siguin cada dia més importants. Ara bé, la crisi ecològica ja està tenint altres conseqüències igualment letals; per exemple, segons dades de l'OMS, 4,2 milions de persones moren cada any al món per contaminació de l’aire. Estem en una era d’emergència crònica.

Com penseu que ha de canviar aquesta relació entre humans i natura per evitar noves emergències ambientals, socials i sanitàries?

Els polítics i institucions fa temps que tenen sobre la taula recomanacions per prevenir i gestionar desastres globals com la pandèmia de la COVID-19. Però el problema de fons rau en el sistema econòmic actual que incentiva el creixement il·limitat (ús intensiu de recursos) en un planeta finit. Aquest genera impactes ambientals cada cop més globals i injustos.

Hi ha qui pensa que la solució està en la tecnologia. Què en penseu?

En termes generals, la societat té una confiança cega en què es trobarà la solució tecnològica a tots els problemes ambientals però això és una mala valoració del risc. A més, és un plantejament molt injust perquè no totes les comunitats tindran accés a aquesta tecnologia. Ara s’invertiran molts diners a trobar la vacuna de la COVID-19 però un altre virus diferent apareixerà perquè no s’afronta l’arrel del problema, la crisi ecològica i el model econòmic que la provoca.

Quina és per tant, la solució?

La solució passa principalment per la prevenció, i per unes polítiques econòmiques que prioritzin la salut humana i la salut planetària.

Tal com diu en Joan Martínez Alier en una entrevista recent, hauríem d’aprofitar aquest moment per fer uns petits canvis radicals, com deixar d’utilitzar el PIB i fer servir indicadors físics i socials per guiar les polítiques públiques, redistribuir la riquesa interna de cada país aplicant una renda universal bàsica, més agroecologia local i més urbanisme ecològic, entre d’altres.

Durant aquest període de confinament, ha quedat palès que quan els humans s’aparten, la fauna i la flora recupera el que és seu. Què n’opineu de les campanyes de ‘Rewilding’?

Segons l’informe IPBES 2019, aproximadament el 75% de la superfície terrestre ha estat alterada. S’ha perdut el 85% de la superfície de zones humides, entre el 2010 i 2015 es van desforestar 32 milions d’hectàrees de boscos primaris, des del 1870 s’ha perdut el 50% dels coralls marins, i tenim més d’un milió d’espècies en perill d’extinció. Dades que mostren com hem alterat la natura i el Rewilding intenta revertir-ho restaurant ecosistemes a gran escala. És una estratègia necessària però cal adaptar-la a un país mediterrani on l’acció humana és present a quasi tot el territori.

Aquests dies, les societats més urbanes han pogut viure aquest procés de renaturalització de primera mà, creant consciència de la necessitat d’unes ciutats més verdes que prioritzin la salut de les persones. La solució a la crisi ecològica ha de començar des de l’àmbit local i les ciutats hi tenen un paper clau, ja que més del 60% de la població mundial hi viu.

Quines noves mesures cal prendre per conservar la biodiversitat i protegir-la de l’activitat humana?

Assumint que cal un canvi de model econòmic, els governs han de prioritzar la conservació de la natura i impulsar urgentment polítiques ambientals que assegurin la funcionalitat ecològica del territori, que incentivin les activitats econòmiques sostenibles i penalitzi aquelles que tinguin impactes negatius.

Anem pel bon camí?

Estem veient països que eliminen legislació ambiental per incentivar l’economia, agreujant encara més la crisi ecològica i països que comencen a impulsar una transició eco social amb una mirada a llarg termini que les faci més 'resilients' davant noves crisis.

Quin és el model a casa nostra?

Sembla que no ho tenim clar, com ho demostra la dificultat que tenim per aprovar l’Agència de la Natura, una llei de Biodiversitat o el fet de no disposar d’un Departament de Medi Ambient amb competències i recursos suficients per impulsar polítiques transversals.

Quin paper juga l’agricultura en la conservació d’aquesta biodiversitat i en la lluita contra el canvi climàtic? Quins canvis calen en aquest sector?

La pagesia té un paper clau i insubstituïble en el manteniment a gran escala dels hàbitats agraris, ja que, per exemple, els agro-ecosistemes representen el 38% del total de la superfície de la Xarxa Natura 2000 europea. Per tant, hem de garantir la seva viabilitat econòmica, ecològica i social.

Però al mateix temps sabem que la ramaderia intensiva genera les nefastes condicions per a la transmissió de patògens dels animals als humans, facilitant la generació d’epidèmies. També està demostrat que el model agrícola intensiu contribueix significativament en l’increment de gasos d’efecte hivernacle, contamina l’aigua amb l’ús d’agroquímics, degrada el sòl i redueix la biodiversitat cultivada, entre altres impactes.

Cal allunyar-se doncs del model intensiu agrícola i ramader?

És imprescindible que els governs afavoreixin i prioritzin els sistemes agraris sostenibles i als aliments locals i ecològics. Les polítiques públiques han d’afavorir les cadenes de producció i circuits de comercialització curts sota criteris ecològics, reduir els impactes ambientals negatius de la producció agrícola i ramadera i impulsar la biodiversitat cultivada i la diversitat dels paisatges.

I evidentment, això va lligat a canvis en el sistema alimentari actual, que necessàriament impliquen reduir el consum actual excessiu de proteïna animal i afavorir el consum de proteïna vegetal.

Algunes veus anuncien un èxode de població de la ciutat cap a zones rurals. Què en penseu?

Certament, les àrees rurals ofereixen uns atractius per a viure que l’actual situació de confinament ha revalorat: proximitat a la natura, quietud, més espai personal i familiar afavorit també per uns menors costos d’habitatge, etc. Però, les oportunitats laborals no són les mateixes que a les grans aglomeracions urbanes, el teletreball no és una opció per a tothom, els serveis públics no estan sempre igualment garantits i l’adaptació a l’entorn rural pot no resultar senzilla per segons quins col·lectius.

Segurament, zones intermèdies com ara espais periurbans o àrees rurals no remotes, properes a nuclis urbans, puguin viure episodis de creixement demogràfic a causa de processos de migració urbana, en què la població gaudeixi així d’alguns dels beneficis d’entorns menys densos però alhora de la proximitat d’una ciutat i les oportunitats que ofereix a diferents nivells.

Aquest hipotètic moviment de persones seria beneficiós o perjudicial per al medi ambient?

Dependran de quina manera habitin els nouvinguts aquestes zones rurals. Si les converteixen simplement en llocs de residència, per seguir treballant a les ciutats, es generaran més desplaçaments, sovint en transport privat, i la descongestió de la ciutat haurà tingut un impacte ambiental negatiu probablement.

Si, en canvi, les habiten en el sentit de fer-ne un espai per al desenvolupament personal i professional, a través de projectes econòmics i socials que tinguin cura del seu impacte ambiental, com per exemple la producció agroecològica, llavors aquest èxode urbà cap al món rural, aquest procés de ‘ruralització’, li farà un gran favor al medi ambient.

Per acabar, ens pots aconsellar petits canvis que podem dur a terme com a individus per viure en harmonia amb l’entorn que ens envolta?

Cal ser exigents en l'àmbit polític però és evident que sense canvis individuals no facilitarem un canvi real. La principal eina que tenim per viure de manera més sostenible és fer un consum conscient. Aquest es basa a consumir menys (autoproducció, satisfer necessitats evitant el consum, evitar el malbaratament, reparar, etc.), consumir sense comprar (compartir, intercanviar, lloguer, etc.) i comprar amb criteri (producte local, ecològic, reutilitzable, reciclable, etc.).

També cal repensar la nostra mobilitat, evitant desplaçaments innecessaris, fent teletreball quan es pugui i optant per vehicles no contaminants (ex: bicicleta) i transport públic. Finalment, cal no oblidar la importància del contacte amb la natura per a la nostra salut, especialment de la població infantil.