El moviment associatiu ha estat colpejat fortament per la crisi de la Covid-19. Malgrat això, les entitats que s’ho han pogut permetre han seguit en actiu per tal de no allunyar-se dels seus objectius. Campanyes en línia, crowdfundings, seminaris web o reunions virtuals s’han convertit en la nova normalitat a la qual tothom ha hagut d’adaptar-se.

Ara, amb la finalització de l’estat d’alarma, moltes entitats com el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (CEBV) comencen a organitzar-se per tal de reprendre les seves activitats presencials. El CEBV és un grup ecologista de l'Alt Penedès que està associat amb els Ecologistes de Catalunya (EdC) i forma part del Consell Municipal del Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre i totalment independent que lluita per la protecció i la millora del medi ambient, denuncia activitats il·legals i contaminants i fomenta la mobilització ciutadana per pressionar a les administracions. Parlem amb Jordi Asensi, secretari de l’entitat ecologista, per conèixer com la pandèmia ha colpejat Bosc Verd i quins són els plans de futur en els que està treballant el col·lectiu.

Com neix el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd?

Vam néixer arran d'uns incendis forestals l’any 1986 a la part interior de l'Alt Penedès, a la Serralada Prelitoral. Durant més de deu anys vam estar amb el Consell Comarcal fent una activitat –entre moltes altres– sobre repoblació forestal amb totes les escoles de l'Alt Penedès. A poc a poc, vam anar derivant més aviat cap a la vessant ecologista i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal Penedès/Garraf (ADF) es va encarregar dels temes de prevenció d'incendis i repoblació forestal.

Quines són les necessitats de l’Alt Penedès per a l’existència d’una entitat com la vostra?

Nosaltres combinem la part lúdica amb la part d'activisme social. Fem tallers de fabricació i seguiment de caixes niu per ocells insectívors, caminades per espais naturals, xerrades i sortides amb caiac. Pel que fa a la part més reivindicativa, creem plataformes com #StopAgroparc, per aturar la construcció de l'Agroparc del Grup Ametller; o SOS Penedès, una plataforma més amplia que aglutina totes aquelles reivindicacions per defensar el territori, evitar l’especulació i preservar els espais naturals.

Quantes persones conformen l’entitat? Quin paper hi juguen?

Som vuit membres en actiu i després, entorn d'aquestes persones, hi ha un centenar més. Unes 70 són sòcies i les altres són simpatitzants. Tot i que som un moviment assembleari i treballem de forma diferent, sí que tenim establerts alguns càrrecs per tal de no aglutinar en una sola persona totes les tasques de l'entitat.

Heu tingut problemes per continuar la vostra tasca amb l’arribada de la covid-19?

Sí, ja que totes les reunions les hem hagut de fer virtualment i les activitats que teníem planejades les hem cancel·lat. No han sigut moltes, però sempre tenim una o dues al mes. Pel que fa a la tramitació administrativa dels projectes, hi ha hagut una aturada i el tancament de les administracions públiques ens ha dificultat el funcionament de l'entitat. Per exemple, Grup Ametller ha fet un moviment de terres a Sant Llorenç d'Hortons i Gelida –on volien fer l'Agroparc –, i encara no hem tingut l'opció d'anar a l'ajuntament per conèixer com està la situació.

Durant el confinament, heu planejat nous projectes o iniciatives? Què és el que el Bosc Verd té preparat?

L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ens va demanar que ens replantegéssim totes les activitats que volíem fer aquest any, ja que l'ajuntament ens subvenciona moltes d’elles. Ja hem començat a parlar sobre com reconvertir les activitats i actuarem en funció del que diguin els decrets d'estat d'alarma. Una de les activitats que teníem programades era una caminada nocturna al juliol amb 150 persones. Ara, en canvi, ens plantegem fer caminades però en formats més petits, amb unes 30 persones.

Hem d’apostar per un model urbanístic de proximitat, que optimitzi les zones industrials i residencials existents que estan en desús.

A més de les activitats, tampoc heu deixat de costat les reivindicacions. Una de les últimes plataformes que heu impulsat ha estat ‘Salvem la Plana del Castell’.

La Plana del Castell és una zona agrícola a primera línia de mar, a Cunit. Malgrat ser una zona inundable, l’ajuntament hi vol construir un complex hoteler, amb supermercat, benzinera i habitatges. Des de l’inici del confinament, el nostre leitmotiv ha estat plantejar que no se segueixi construint i, fins i tot, Greenpeace ens ha donat suport.

Hi existeix solució per no arribar a aquests punts?

Hem de replantejar els models urbanístics actuals, sobretot a la zona costanera. Hem d’apostar per un model de proximitat, que optimitzi les zones industrials i residencials existents que estan en desús. No podem tenir centenars d'hectàrees totalment buides i que encara vulguem construir-ne més, tot i havent 400 pisos buits a Cunit. És absurd.

Perilla la integritat de l’entitat en cas d’un segon rebrot? Estaríeu preparats?

Bosc Verd no té ningú a sou i, per tant, l'entitat no perilla. No tenim estructura i el nostre local és de l'ajuntament. Només tenim despeses quan fem activitats, encara que totes són gratuïtes perquè normalment estan subvencionades i no tenen cap cost pels assistents. Ara bé, hi ha una certa incertesa, perquè en cas d’un rebrot, no podrem fer una gestió de l'entitat com es feia abans de la covid-19.

La pandèmia ens ha de fer veure que necessitem canviar la manera de viure com estàvem fent fins ara.

Bosc Verd hi treu algun aprenentatge positiu d’aquesta crisi?

Bé, l'aprenentatge positiu és saber que podem funcionar d'una forma diferent encara que sigui més dificultosa. A les plataformes que hem creat, hem seguit funcionant. Per exemple, hem recollit signatures digitalment i SOS Penedès ha creat una campanya en línia perquè no es construeixi una planta hotelera a la zona de Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.

Creus que la crisi de la covid-19 suposarà un abans i un després per les entitats ecologistes?

La covid-19 ha de ser un canvi de model i de paradigma. Amb la quarantena, la qualitat de l'aigua dels rius i dels mars ha millorat, la qualitat de l'aire ha millorat... Però si ara regressem al principi, tornarem a empitjorar. Les coses passen perquè aprenguem i fem canvis, no podem tancar els ulls com si no hagués passat res. Hem de parar i dir: “Cap on anàvem no anàvem bé”. La pandèmia ens ha de fer veure que necessitem canviar la manera de viure com estàvem fent fins ara.