Jordi Ferrer: "Barcelona ha d'assumir un compromís a la transició energètica per responsabilitat i pedagogia"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Jordi Ferrer, un dels impulsors de Viure de l'Aire Barcelona. Font: Cedida per Jordi Ferrer
Jordi Ferrer, un dels impulsors de Viure de l'Aire Barcelona. Font: Cedida per Jordi Ferrer
Imatge que ha preparat l'entitat per veure l'impacte visual que tindria l'aerogenerador. Font: Viure de l'Aire Barcelona
Imatge que ha preparat l'entitat per veure l'impacte visual que tindria l'aerogenerador. Font: Viure de l'Aire Barcelona
Imatge de Viure de l'Aire Barcelona per mostrar com es visualitzarien els dos aerogeneradors implantats al parc de Collserola. Font: Viure de l'Aire Barcelona
Imatge de Viure de l'Aire Barcelona per mostrar com es visualitzarien els dos aerogeneradors implantats al parc de Collserola. Font: Viure de l'Aire Barcelona

Jordi Ferrer: "Barcelona ha d'assumir un compromís a la transició energètica per responsabilitat i pedagogia"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

Viure de l'aire Barcelona demana estudiar la instal·lació de dos aerogeneradors al Parc de Collserola per abastir unes 9.000 llars a través d'un projecte cooperatiu liderat per la ciutadania.

A principis del 2018 es va instal·lar a Pujalt, a l'Anoia, el primer molí de vent comunitari del sud d'Europa, un projecte impulsat per l'entitat Viure de l'aire del cel, de propietat compartida i dut a terme gràcies a l'aportació de gairebé sis-centes persones. El seu èxit, i la necessitat que Barcelona afronti la seva responsabilitat en la transició energètica, ha portat a un grup de persones preocupades pel context actual d'emergència climàtica a proposar la instal·lació de dos aerogeneradors al parc de Collserola, a Barcelona.

Es tracta de l'associació Viure de l'aire Barcelona, creada fa pocs mesos per deu sòcies fundadores, algunes d'elles van formar part del projecte de Pujalt, i que es va crear amb l'objectiu d'estudiar i promocionar d'un projecte que pretén instal·lar els dos aerogeneradors comunitaris, finançats per la ciutadania, per tal de produir energia renovable a la mateixa ciutat de Barcelona, i donar una passa cap a la transició energètica. Parlem amb el Jordi Ferrer, un dels impulsors d'aquesta entitat:

Viure de l'Aire Barcelona neix en un moment clau i necessari.

L'entitat neix pel context actual en el qual hi ha una emergència climàtica claríssima. El clima està canviant i s'ha de caminar cap a una transició energètica. A més, hi ha una problemàtica de proliferació de parcs d'energies renovables al territori. És evident que l'impacte que té la implantació de les energies renovables al territori, allunyat de les grans ciutats, és molt més gran.

Quina és la raó d'instal·lar dos aerogeneradors a Collserola?

Creiem que, per responsabilitat i per pedagogia, Barcelona ha d'assumir part d'aquesta càrrega. Evidentment dos aerogeneradors són molt poc comparats amb la càrrega que hauran d'assumir altres zones del territori. Però creiem que hem de fer aquest esforç. Sabem que no és de les zones en les quals fa més vent del país, no és dels llocs més rendibles, però l'objectiu d'aquest projecte no és la rendibilitat. La idea és fer un projecte comunitari, pedagògic, amb el qual Barcelona assumeixi part de la seva responsabilitat en la transició energètica.

Quines són les especificitats del projecte? Quanta energia produirien?

La idea és posar dos aerogeneradors d'una alçada de 115 metres, amb una punta de pala d'uns 200 metres. Si els comparem amb la torre de Collserola l'impacte visual serà molt menor perquè són estructures més baixes i primes. Creiem que aquests dos aerogeneradors, de sis megawatts cadascun, podran donar energia a unes 9.000 famílies de l'àrea metropolitana. Seria com cobrir unes 90 illes de l'Eixample.

A escala econòmica és un projecte d'uns dotze o quinze milions d'euros. No serien propietat privada de dues o tres empreses grans, sinó que la idea és que milers de ciutadans financin aquests aerogeneradors perquè, amb la venda de l'energia que produeixin aquests aerogeneradors, se'ls hi pogués tornar els diners. Així que necessitaríem milers de ciutadans que aportin diners. Creiem que és factible.

"Nosaltres volem que [els aerogeneradors] es vegin, [...] que la ciutadania sigui conscient que, per tenir electricitat a casa, l'energia s'ha de generar en algun lloc. I millor generar-la amb el vent".

Dieu que l'impacte visual dels dos molins farà una funció gairebé pedagògica i fomentarà l'interès per les energies renovables.

Hem preparat algunes visualitzacions i de vegades, fins i tot, costa veure'ls. Però evidentment que es veuran. No obstant això, nosaltres volem que es vegin. En cap moment volem amagar-los, volem que es vegin i volem que la ciutadania sigui conscient que per tenir electricitat a casa, l'energia s'ha de generar en algun lloc. I millor generar-la amb el vent que no amb energia Nuclear o cremant carbó. Així, per a nosaltres també és important que es vegin.

Com està el projecte actualment?

Tot i que som una associació molt recent, ja fa un any que estem desenvolupant el projecte, una iniciativa que està en una fase inicial, però que, així i tot, ja compta amb diversos estudis de viabilitat i de cerca dels millors llocs on podria encaixar i tindria sentit posar aquests aerogeneradors.

Quan calculeu que es podrien implantar?

Ara mateix estem en una etapa de difusió. El projecte és complicat, no és un projecte senzill. No podem dir que es farà tant sí com no i que trigarem tres anys. Aconseguir dotze o quinze milions d'euros de ciutadans serà difícil. A més, en l'àmbit legal hi ha una sèrie de restriccions. El fet que dos aerogeneradors estiguin tan a prop d'una ciutat, i dins d'un parc natural, té tota una sèrie d'afectacions, que nosaltres creiem que són salvables, però que pot generar paperassa, estudis d'impacte ambiental, informes per mirar els pros i contres, etcètera.

Estem parlant amb els partits polítics, amb el parc de Collserola, amb les institucions per veure si ho veuen bé. Aquest projecte es podrà tirar endavant si hi ha una complicitat per part del món de la política. Si no hi ha aquesta complicitat, aquest projecte no podrà avançar gaire. A més, pot ser que en algun moment el projecte s'aturi si la implantació d'aquests aerogeneradors tingués algun impacte que fos més negatiu que els beneficis que creiem que donarà el projecte.

Teniu algun altre projecte com a exemple d'altres ciutats?

Una part dels impulsors d'aquest projecte venen de la iniciativa de Pujalt, a l'Anoia, de Viure de l'aire del cel. Aquest aerogenerador fa dos anys que funciona i amb èxit. Amb l'electricitat que es genera es paguen les factures, i, amb la que sobra, es tornen les aportacions a les persones que van posar diners. La idea és replicar el mateix model a Barcelona.

No estem desenvolupant una cosa que no s'hagi fet a cap lloc del món. El concepte de cooperatives d'energia està molt desenvolupat, però ho està al nord d'Europa. A altres parts del món s'ha tirat més perquè les grans empreses facin megaparcs. Quant a ciutats, estem recollint informació. Hi ha molts projectes de turbines a prop de les ciutats. A Catalunya és una cosa rara, però al nord d'Europa hi ha molts casos. El que passa és que no són quasi ni icòniques, com aquest projecte que volem desenvolupar. Ho tenen com una cosa més de les ciutats.

Una de les grans queixes del territori, que es veu afectat per la proliferació de projectes de parcs eòlics i solars, és que la gran part de l'energia és per a Barcelona. Hi ha espai a Barcelona per implantar projectes com el vostre?

Una de les primeres coses que vam fer va ser demanar un mapa de recurs eòlic de Barcelona, i comparar. No és un dels llocs on faci vent del país. Evidentment hi ha altres zones del país on és molt més adequat instal·lar aerogeneradors. Però que no faci gaire vent no vol dir que no es pugui instal·lar algun projecte. Si el nostre projecte l'hagués de fer una empresa privada, no el faria. Una empresa privada aniria als llocs on fa més vent i no posaria dos molins, en posaria quinze. Però no és el nostre objectiu. Si que volem que els ciutadans recuperin els seus diners.

Vam estudiar set emplaçaments: un a la zona del Fòrum, una a Montjuïc, una al Guinardó, on hi ha els búnquers, i quatre a Collserola. Vam aplicar diversos filtres i ens vam quedar amb dos de Collserola. El de Montjuïc no l'hem tirat endavant perquè està a la zona d'influència de l'aeroport, i per normativa de seguretat aèria no ens ho deixarien fer. A la zona del fòrum el vent és més baix, llavors no seria possible que aquestes turbines fossin rendibles.

Fa uns dies l'alcaldessa de Barcelona es va mostrar oberta a posar aerogeneradors a Collserola. Com vau rebre aquestes declaracions?

Com hem dit, aquest projecte no ha d'estar liderat pels polítics, sinó per la societat civil. Però la complicitat dels polítics és bàsica. Que l'alcaldessa de Barcelona digués això és positiu. Diu una mica el que diem nosaltres: la idea és bona, però s'ha d'estudiar. Si en algun moment no es pot fer, per alguna raó, ja ens ho diran, però ho veurem amb detall. Val la pena estudiar-ho amb profunditat.

"No pot ser que [Barcelona], sense fer res, exigeixi a la resta del país que faci un esforç".

És possible una transició energètica que es faci des de la mateixa ciutat de Barcelona?

Crec que la resposta és no. L'àrea de Barcelona mai podrà generar tota l'energia que consumeix amb energies renovables. No és la situació actual i no ho serà. Una altra cosa és que, per no poder-la generar tota, l'esforç que faci Barcelona sigui nul. És veritat que les renovables requereixen terreny del país, cosa que no passa amb les nuclears o el gas. El que no pot ser és que, sense fer res, que li exigeixi a la resta del país que faci un esforç. Ha de fer el màxim que pot fer.

Està conscienciada la gent?

De moment, amb la gent amb la qual estem parlant, el feedback és entre bo i molt bo. Se sorprenen al principi, no és el que tenen al cap allò de veure dos aerogeneradors a Barcelona. Però quan se'ls explica, en general responen positivament. Sempre hi ha gent que riu o no s'ho creu. Mai podrà estar tothom content. Però en general el feedback que tenim de la gent és bastant bo.

Afegeix un comentari nou