Més de 514 persones col·laboradores i 30.928 construccions de pedra seca inventariades són les xifres registrades a Wikipedra des de l'any 2011, unes dades que ens permeten fer-nos una idea de la dimensió que ha agafat aquest projecte participatiu, coordinat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, al llarg dels anys. Nascut com a resposta a la pèrdua del patrimoni de pedra seca de Catalunya, Wikipedra permet a les persones usuàries inventariar i consultar aquest patrimoni que gaudeix d'una important presència a tot el territori.

Com a reconeixement a aquest vessant participatiu i de sensibilització ciutadana, Wikipedra ha estat guardonat recentment amb el Premi Europeu de Patrimoni Premi Europa Nostra. El jurat dels premis ha destacat que Wikipedra "és un exemple de bones pràctiques per al compromís de la ciutadania en la conservació del patrimoni material, juntament amb el patrimoni immaterial al qual està connectat", tot subratllant el "nombre impressionant de participants" implicats en aquest inventari.

Wikipedra és un projecte coordinat per l’Observatori del Paisatge, amb la col·laboració de l'Associació Drac Verd de Sitges. L'Observatori és un consorci públic adherit al departament de vicepresidència, polítiques digitals i territori, que assessora l’administració catalana en matèria de paisatge i que fa tasques de sensibilització a la societat. La seva creació respon a la necessitat d'estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc d'un desenvolupament sostenible.

Per saber més del projecte, de les entitats que hi participen, del que suposa aquest guardó i del patrimoni de pedra seca a Catalunya, parlem amb el Jordi Grau, responsable de la Wikipedra a l'Observatori del Paisatge de Catalunya.

Primer de tot, enhorabona pel guardó a un projecte tan necessari com la Wikipedra. Com s'inicia?

Un dels projectes més importants durant els primers anys a l'Observatori va ser l'elaboració dels catàlegs dels paisatges de Catalunya, uns documents que identificaven els paisatges, els seus valors i les seves dinàmiques, i que feia propostes per millorar-los. Vam veure que la pedra seca era un element molt important que estructura la majoria dels paisatges rurals de Catalunya. Arran d'això vam fer diverses actuacions relacionades amb la pedra seca per promoure i difondre els seus valors i sensibilitzar sobre la importància d'aquest patrimoni.

Un d'aquests projectes va ser la Wikipedra, que va néixer l'any 2011 gràcies a la col·laboració, l'interès i la iniciativa de les entitats locals que fins aquell moment inventariaven construccions de Pedra Seca a escala local, especialment l'Associació Drac Verd de Sitges. Nosaltres vam veure molt interessant el projecte per la dimensió i la importància que té aquest patrimoni a nivell de l'estructura dels paisatges.

En què consisteix l'eina?

És un inventari col·laboratiu de pedra seca d'àmbit català, però que també abasta el territori de la Catalunya Nord. Aquest inventari només es nodreix de la informació dels col·laboradors, com entitats i persones a títol individual, que coneixen construccions de pedra seca i que les introdueixen a través d'un petit formulari. Després, uns experts en pedra seca validen la informació. Aquest coneixement generat més tard pot servir per a les administracions per efectuar polítiques de gestió en el paisatge o al voltant de la pedra seca.

És un projecte que inicialment només permetia introduir informació de barraques de pedra seca, però que actualment ja permet altres tipus de construccions, com murs, construccions d'emmagatzematge d'aigua, forns fetes amb pedra seca o altres construccions diverses que podem trobar pel territori.

Què suposa per l'observatori, i per les persones que col·laboren amb Wikipedra, guanyar el Premi Europeu de Patrimoni Premi Europa Nostra?

És un reconeixement, sobretot, a la feina feta pels col·laboradors. És una tasca que la gent fa de manera totalment altruista i estem molt orgullosos que això s'hagi valorat. Sempre que parlem de Wikipedra ho fem tant de la pedra seca com de la importància que tenen les persones a l'hora de generar coneixement: considerem que són les dues potes principals del projecte. El fet que s'atorgui un premi especialment a aquesta col·laboració ciutadana, per a nosaltres és el més important del premi.

El guardó també ens ajuda a reforçar les tasques de sensibilització i difusió d'aquest patrimoni, i fer-lo més visible. Es va avançar molt quan l'any 2018 es va declarar patrimoni immaterial per la Unesco la tècnica de la pedra seca. Va ser un pas molt rellevant. I aquest és un reconeixement que pot acabar de donar un impuls perquè l'administració s'impliqui en la gestió d'aquests elements que, al dia d'avui, encara es van perdent.

"El premi ha de donar un impuls perquè l'administració s'impliqui en la gestió d'un patrimoni que estem perdent".

Quin és el perill que fa perdre aquest patrimoni?

Estem perdent aquest patrimoni tant per temes urbanístics, com per l'abandonament dels espais agrícoles, uns espais que s'acaben convertint en boscos que de vegades s'empassen aquestes construccions.

Parla'ns de la pedra seca. Sobretot es parla de les barraques.

Les barraques són l'element més distintiu d'aquestes construccions per la seva complexitat constructiva. Per a construir-les, en el seu temps requerien algun especialista o pagès que conegués molt bé la tècnica. Però a part de les barraques, l'element que ha acabat estructurant, o ha acabat definint la majoria dels paisatges rurals de Catalunya, són els murs, sobretot els murs d'abancalament per poder cultivar en pendent. També hi ha murs vinculats amb els límits de finques.

Els murs sovint es van complementant amb escales per passar d'un a l'altre, o amb petits amagatalls per guardar aliments dins de la construcció. Fins i tot hi ha algunes zones amb estructures per fer arnes, per a les abelles. Les complexitats d'aquests murs acaba sent molt gran, així que també en trobem de monumentals.

Quins altres usos tenien aquestes construccions?

Aquest tipus de construccions estan molt situades en paisatges de secà. Així que la pedra seca també ha generat una arquitectura per aprofitar l'aigua i emmagatzemar-la a través de cocons, petites bases i altres elements. Un dels casos més importants referents a l'aigua és a la zona de Torrebesses, on recentment s'han declarat una sèrie de construccions com a bé cultural d'interès nacional, precisament per tota aquesta estructura que també inclou alguns canals d'aprofitament de l'aigua fets amb pedra seca.

Altres elements que són prou importants serien els forns de teula, i d'altres tipus, amb una part de pedra seca. Però sobretot estaríem parlant de les barraques, les construccions d'emmagatzematge d'aigua i els murs. És cert que si anem a l'alta muntanya hi ha molt d'aquest patrimoni vinculat amb les carrerades, els antics camins de transhumància. Són construccions petites que fan d'aixopluc pel pastor. En funció de les característiques o necessitats del territori, el tipus de construccions han anat variant d'un lloc a un altre.

"En funció de les característiques o necessitats del territori, el tipus de construccions han anat variant d'un lloc a un altre".

De quina manera està protegit aquest patrimoni?

Hi ha diverses maneres de protegir-les. A nivell local cada cop són més els municipis que a través dels plans urbanístics inclouen aquests elements. El mateix municipi també té la capacitat declarar bé cultural d'interès local algunes d'aquestes construccions. Aquesta catalogació normalment va lligada a l'establiment d'algunes mesures i criteris per garantir la conservació de la construcció.

A nivell català l'única manera que s'ha trobat de fer-ho és com a bé cultural d'interès nacional a través de la categoria de zones d'interès etnològic, on no es protegeix només una zona, sinó que es destaquen uns elements que formen part d'un paisatge que cal preservar. A Catalunya en tenim tres: a Mont-roig del Camp, on hi ha cinc barraques catalogades, cadascuna per característiques constructives particulars; a la zona del Bages, les tines de pedra seca per elaborar vi, i a les construccions de pedra seca d'abastament i explotació d'aigua a Torrebesses.

Pot servir un projecte com Wikipedra per ajudar a conservar aquestes construccions?

Entenem que sí, que tota aquesta informació que tenim a la Wikipedra, és una informació que també pot servir per intentar plantejar, tant a nivell urbanístic com a nivell patrimonial, algun sistema de gestió d'aquestes zones. O per determinar quines són les àrees on cal preservar alguns dels elements.

Evidentment, no podem conservar tot aquest patrimoni de dalt a baix, perquè és infinit, però si intentar tenir coneixement de totes les construccions i, a partir d'aquí, si s'ha de fer alguna intervenció sobre territori valorar en cada cas que val la pena fer, com es fa amb els jaciments arqueològics.

Quina informació ens donen aquestes construccions?

Normalment, aquestes construccions ens diuen que en una època determinada del segle XIX la gent passava molta gana, i, per tant, s'havia d'aprofitar el màxim de terreny per conrear. Es feia a través de l'abancalament dels terrenys. Aquesta seria la principal conclusió. Així mateix, ens mostren l'esforç i sacrifici dels pagesos, i la feina que han anat fent al llarg de la història per poder cultivar els territoris.

També ens donen una lliçó de sostenibilitat, perquè és un tipus de construcció elaborada amb elements del mateix terreny proper. A més, és un element que quan deixa de ser funcional es torna a integrar al paisatge perquè ja en formava part anteriorment. A nivell arquitectònic, de cara al futur, també ens dona una lliçó d'optimització del territori i dels materials que tens a l'entorn.

Tenim prou coneixement la societat d'aquest patrimoni?

A través tant de la declaració de la tècnica com a patrimoni immaterial per la Unesco, com dels itineraris per conèixer el patrimoni de pedra seca que cada cop més ajuntaments realitzen, considerem que hi ha més sensibilització i es valora més. De fet, la Wikipedra ha contribuït en aquesta sensibilització, que la gent ho conegui. És cert que també ens trobem amb nous espais urbans on hi ha construccions que desapareixen perquè ningú s'ha parat a pensar si aquesta construcció tenia un valor o no. Però bé, crec que cada cop la tendència és millor.

És possible doncs que hi hagi alguna construcció inventariada que podria no existir ja.

Sí. Des del 2017 el web es va complementar amb l'aplicació 'Pedra Seca', una eina que facilita molt la introducció de la informació directament sobre el terreny. Així mateix, també ha facilitat fer un retorn de les construccions que hi ha afegint imatges, per exemple. I des de llavors hi ha gent que ens comunica que hi ha construccions que han desaparegut. És un aspecte que en els darrers últims anys ha augmentat. La fitxa no s'elimina, però sí que s'actualitza dient que aquella construcció ja no hi és.

També ens trobem amb molts casos d'entitats que restauren construccions de pedra seca que no estan en bon estat, però que a través d'activitats col·laboratives es restauren. Després ens passen fotos noves de la restauració i s'actualitza amb aquesta informació.

Com valoreu la trajectòria de Wikipedra?, durant l'inici us imaginàveu que onze anys després encara continuaria tan viva?

En aquell moment no teníem tant de coneixement del gran teixit d'entitats vinculades a la pedra seca que hi ha a Catalunya, tant de restauració com d'inventari. I aquesta és la clau perquè el projecte pugui funcionar. I a banda de totes aquestes entitats que s'agrupen a través de l'associació per la pedra seca i l'arquitectura tradicional, s'hi ha anat sumant gent que estima el territori i que ha anat inventariant construccions. Però sobretot la tasca de les entitats és el que més em va sorprendre al principi.

És sorprenent que, mentre parlem, segurament s'està inventariant alguna construcció perquè la mitjana durant aquests onze anys és de cinc construccions inventariades cada dia. No sabem si encara hi ha més construccions per inventariar, algun dia suposem que no s'acabaran. Però fa l'efecte que també depèn de la implicació de cada territori, i potser en alguns llocs encara queden construccions per inventariar perquè no hi ha entitats o col·laboradors.