Les zones humides són un dels ecosistemes més rics quant a biodiversitat. D'entre molts dels valors que aporten, destaquen, sobretot, per ser hàbitat d'espècies de gran diversitat i ser refugi per a aus migratòries. Alhora, però, són un dels ecosistemes més fràgils i vulnerables, poc protegits i abocats a una degradació alarmant a tot el planeta a causa d'amenaces que reben des de diversos àmbits: des del creixement urbanístic i d'infraestructures, a les conseqüències del canvi climàtic.

A Catalunya hi ha diverses zones humides i aiguamolls que, a banda d'acollir biodiversitat, ens proporcionen aigua, ens protegeixen de desastres com les inundacions o les sequeres, ens proporcionen aliments i mitjans de subsistència i emmagatzemen carboni. La zona humida més degradada i amenaçada del país és el delta del Llobregat. En els darrers anys, la majoria dels aiguamolls originals d'aquesta zona han desaparegut i menys del 10% de tot el delta conserven i tenen alguna figura de protecció ambiental.

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat parlem amb el José Garcia, vicepresident de Depana, entitat que des de fa més de vint anys lluita per la preservació del delta de Llobregat.

Quins són els valors del delta del Llobregat?

El delta del Llobregat és la tercera zona humida més important de Catalunya, darrere del delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà. Una de les característiques més rellevants és l'àmplia biodiversitat que hi trobem. A més, cal destacar el paper que té per a la protecció i migració de les aus. El delta del Llobregat se situa enmig de la ruta migratòria de la Mediterrània occidental, que uneix Àfrica amb Europa, fet que la converteix en una parada obligatòria de les aus que migren, tant cap al nord com cap al sud, i on poden descansar.

A més, es troba relativament a prop del delta de l'Ebre, el sistema deltaic més gran de Catalunya, funcionant una mica com a satèl·lit. Això comporta que algunes espècies rellevants del delta de l'Ebre tinguin com únic segon lloc de nidificació, hivernada o migració el delta del Llobregat. És aquí on hi ha més espècies reproductores semblants a les que es troben al delta de l'Ebre que no pas als aiguamolls de l'Empordà, que ja queda a una certa distància.

Quantes espècies d'aus hi podem trobar?

Hi ha més de tres-centes espècies citades. Això vol dir que en algun moment han sigut observades al delta de Llobregat. Però les que són rellevants són gairebé una vuitantena d'espècies protegides per la Directiva Aus (Annex I). Sigui durant la hivernada o durant la migració, utilitzen de forma freqüent aquest espai, el que li dona un valor a escala internacional. Malgrat això, hi ha altres zones humides que estan més protegides a escala estatal i que no arriben a assolir aquests valors. Això demostra que no hi ha gaire interès en la protecció de l'espai tot i aquests valors rellevants.

La rellevància no la trobem en la quantitat d'individus, sinó en la diversitat d'espècies que conserva aquest espai. I és que, malgrat ser una zona reduïda, aquest espai té molta diversitat d'habitats, el que és conseqüència directa de la variabilitat d'espècies d'aus i d'altres animals. Hi trobem pinedes, dunes, camps de conreu que conserven encara valors tradicionals i, evidentment, les aigües litorals i una llera d'un riu que encara conserva uns valors importants.

"No hi ha gaire interès en la protecció de l'espai tot i els molts valors rellevants que té".

Sigui, com dius, per hivernar o pel pas migratori, quines espècies en podem destacar?

És molt utilitzat durant la hivernada i l'època de migració pel flamenc. En l'època reproductora, tenim espècies com la polla blava, que pràcticament es pot dir que és la zona nord de la seva reproducció més rellevant. També tenim la gavina corsa, que ha traslladat la seva colònia reproductora al port de Barcelona, tot i que continua utilitzant el delta de Llobregat per alimentar-se. Al litoral tenim una espècie en perill d'extinció, que és la Baldriga Balear, que es reprodueix fonamentalment als illots de Mallorca, però que durant l'hivern fa servir, sobretot, el delta de Llobregat per alimentar-se.

Després, altres espècies que són rellevants i que fan ús de la zona, per exemple, la daurada grossa, una espècie que també ha anat de davallada a tota la zona, però que aquí mantenen poblacions interessants. També el torlit, que es reprodueix les zones de Lleida, però que passa l'hivern aquí amb unes poblacions importants. I altres espècies ja més lligades a l'aigua i al litoral, com l'ànec blanc, que també és una espècie que només es reprodueix al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat. N'hi ha moltes més, però aquestes són un exemple de les més rellevants.

La ciutadania de Catalunya és conscient de la rellevància del delta del Llobregat?

Jo crec que no, per desgràcia (o no). El mateix riu Llobregat marca una mica la frontera, i la gent del Baix Llobregat en general sí que n'és molt conscient. Inclús la gent que no és de la comarca, però que es troben a prop, com de l'Hospitalet de Llobregat, utilitzen molt aquest espai per veure ocells o, simplement, d'esbarjo. Però el que és la zona més barcelonina, se centren fonamentalment en Collserola o altres zones. I crec que sí que falta una mica de consciència.

No obstant això, en els últims anys el delta del Llobregat s'ha posat en el mapa a causa del famós Eurovegas o per l'última proposta d'ampliació de la tercera pista de l'aeroport, així com altres actuacions semblants. Això ha fet que cada vegada hi hagi més coneixement i més interès en la preservació d'aquest espai. El que sí que està clar és que la gent que té un cert interès naturalista coneix el delta del Llobregat. De fet, històricament, ha sigut una escola de natura per a molts dels naturalistes que hi ha hagut a Barcelona i, pràcticament, de Catalunya.

"El delta del Llobregat ha sigut una escola de natura per a moltes naturalistes de Barcelona".

Quina protecció específica té aquesta zona?

A escala de legislació catalana, algunes zones naturals del delta del Llobregat, fonamentalment la Ricarda i el Remolar, van ser protegides amb la figura de Reserva Natural, i es van incorporar al Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Aquestes són les primeres proteccions que es van fer fa poc més de trenta anys. Més tard, la Comunitat Europea va declarar Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) les zones protegides del delta del Llobregat i després, a causa de pressions europees, s'ha anat ampliant, el 2006 i el 2014. Ara tornen a demanar una nova ampliació per part de la Unió Europea.

Hem de dir que les proteccions internes no són massa eficaces, perquè es poden modificar directament amb la majoria parlamentària. La qüestió més rellevant és que sigui una protecció externa, com en el cas de l'europea, perquè està per sobre dels interessos particulars. Cal destacar que el delta del Llobregat és la zona humida més rellevant de tota la Unió Europea que no està inclosa el Conveni de Ramsar, una protecció a nivell internacional en la qual es troben totes les zones humides rellevants de la península Ibèrica i de la Unió Europea, excepte el delta del Llobregat.

I això a què es deu?

La Generalitat ha de fer el pas de demanar la seva inclusió, però mai ho ha volgut fer. Demostra l'interès en la preservació d'aquest espai que ha tingut en tots aquests anys la Generalitat. I no parlem de cap govern en concret, és una política de país.

Quina va ser la vostra reacció en veure la proposta d'ampliació de l'aeroport que afectava, sobretot, la Ricarda?

D'indignació. Es tracta d'un espai molt impactat. Des de Depana portem treballant més de vint anys en la seva preservació. Ara fa poc més de deu anys que vam obrir una denúncia davant de la Comissió Europea per infraccions en espais protegits europeus per una sèrie d'actuacions fetes, que comportaven l'ampliació de l'aeroport (amb la construcció de la tercera pista), l'ampliació del port i el desviament del riu Llobregat, juntament amb altres actuacions urbanístiques.

La Comissió Europea va obrir un expedient sancionador a les administracions estatal i autonòmica per aquests afers o deficiències en la conservació del delta del Llobregat ara fa dos anys. Però uns mesos després va sorgir la proposta de l'ampliació de la tercera pista. Suposem que hi havia un interès a fer-la i, per això, van actuar de pressa en veure que la Comissió Europea sortia a defensar el delta del Llobregat.

Quin és l'estat de la proposta, doncs?

Hi ha una denúncia oberta i per fer les actuacions que proposen, que afecten la Ricarda i els espais protegits ZEPA, requereixen el consentiment de la Comissió Europea. Dit d'una altra manera, el que han de fer és solucionar el que han fet malament durant tots aquests anys. I després, des de la Comissió Europea ja ho valoraran. Aquesta seria la situació. Al final, salvant totes les distàncies, a tots els nivells, és un cas similar a Doñana. És una situació de pressions de lobbies, siguin aeroportuaris o agroindustrials, sobre espais naturals en què volen saltar-se les directives europees.

"És un cas similar a Doñana, amb pressions de lobbies que volen saltar-se les directives europees".

Per tant, la proposta d'ampliació de l'aeroport, està aturada però no tancada.

Qualsevol espai natural, estigui teòricament protegit o no, sempre cal lluitar per defensar-lo. Perquè sempre hi ha el perill que l'acabin destruint. Ho tornaran a intentar, buscaran donar-li la volta a la proposta com puguin. Una altra cosa és que, a diferència de fa vint anys, hi ha el toc d'atenció per part de la Comissió Europea així com el context de canvi climàtic. Abans eren uns pocs científics que en parlaven, però ara, fins i tot a les mateixes eleccions municipals del maig, és un tema bàsic.

No sé si això, davant d'interessos particulars com de constructores o lobbies propers a AENA, es podrà mantenir. Però crec que ara mateix estem en millors circumstàncies per defensar el delta del Llobregat que fa vint anys.

I quant al context de canvi climàtic, com es veu afectat el delta del Llobregat?

Ara mateix, per exemple, ens trobem en un període de sequera important. Però, al contrari que alguns estanys dels aiguamolls de l'Empordà, que s'han arribat a assecar en alguns períodes, el delta del Llobregat es manté en uns nivells hídrics bastant bons, com a les bases interiors, el conjunt de canals fonamentalment d'utilització agrícola o altres espais de l'interior del delta que estan lligats al riu Llobregat o a l'aqüífer, el que els permet conservar aigua al llarg de l'any i són molt utilitzats per les espècies d'aus. Són zones que sense una protecció específica, però molt usades i amb molta biodiversitat.

Una altra cosa és l'estat de les aigües, a causa de la contaminació. Cal destacar també que la Ricarda i el Remolar es van veure molt afectats per l'ampliació de l'aeroport, ara fa vint anys, així com el mateix riu Llobregat, que va ser molt afectat pel desviament i l'ampliació del port. Això en part s'ha recuperat, però la Ricarda i el Remolar encara pateixen afectacions a escala hídrica, de deficiència d'aigua.

Els temporals, més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic, afecten en la regressió del delta.

Evidentment. Aquí els problemes que considerem són més a curt termini, però evidentment que el delta de Llobregat està patint, inclús d'una forma més significativa que altres zones, la regressió. L'ampliació del port i el desviament del riu Llobregat van comportar una alteració de la dinàmica de la costa al delta i una disminució d'aportacions dels sediments del Llobregat al mateix litoral. Això fa que actualment cada any es transporti a les platges uns 200.000 metres cúbics de sorra, fonamentalment del Prat i de Gavà. Si no fos per això, els habitatges de la primera línia de costa es podria veure molt afectada.

Al Prat s'han perdut molts metres quadrats de litoral. Això és una discussió que fa molts anys que existeix, però només es van posant panys calents, que és l'aportació d'aquesta sorra. No és sostenible. Ara sé que s'estan començant a fer alguns estudis per mirar de corregir tot això, però és un problema seriós. Podria arribar a succeir que, d'aquí a uns anys, el problema de la tercera pista no fossin les aus de la Ricarda, sinó defensar-se del mar.