Josep Canals: “MedCities treballa per compartir coneixements i experiències entre ciutats mediterrànies”

Fa uns dies, Barcelona va ser escenari d’una trobada que va aplegar una vintena de representants polítiques i càrrecs tècnics de diferents ciutats de la Mediterrània, que es van reunir per compartir eines, experiències i reptes entorn de la resiliència climàtica urbana a la regió. Parlem de la primera edició de l’Acadèmia de Barcelona per a les Municipalitats Mediterrànies, una iniciativa de l’ajuntament de la capital catalana i, especialment, de MedCities, una xarxa que agrupa una vuitantena d’autoritats locals de les ribes de la conca mediterrània.

La iniciativa va servir per posar en comú aprenentatges i bones pràctiques entre les participants per millorar el dia a dia de les seves ciutats. De fet, aquest és un dels principals objectius de MedCities, tal com ens explica el Josep Canals, secretari general de l’associació dels del 2019. 

Què és MedCities?

MedCities és una xarxa de ciutats mediterrànies que va néixer a Barcelona el 1991 de la mà de Nacions Unides i del Banc Mundial per ajudar determinades ciutats de la conca mediterrània a fer planificació estratègica. Des d’un inici va ser una iniciativa exitosa i, des de Barcelona, es va proposar transformar-la en una associació estable per compartir experiències i coneixements.

D’aleshores ençà, aquesta xarxa ha anat creixent.

Sí, es va generar un atractiu entre altres ajuntaments i àrees metropolitanes de la Mediterrània i cada cop s’han anat sumant més institucions locals a la xarxa. Avui, apleguem una vuitantena d’autoritats locals. Al cap i a la fi, MedCities treballa per compartir coneixements i experiències entre ciutats  mediterrànies, i que uns aprenguin dels altres.

Com ajudeu les integrants de MedCities?

A la pràctica, som una porta oberta de projectes de finançament. És a dir, si un dels municipis, per exemple, vol fer un pla estratègic, un pla de mobilitat o un pla de residus, sempre amb una mirada respectuosa envers el medi ambient, i no té els recursos humans o financers per fer-ho, pot acudir a MedCities i des de la xarxa proveïm aquests serveis.

De quina manera ho feu?

Nosaltres identifiquem convocatòries de projectes, que molt sovint provenen de la Comissió Europea, i com que sabem quines són les necessitats dels nostres membres, fem aquesta tasca d’enllaç. Per exemple, si es publica una convocatòria d’un pla de residus, sabem quins municipis de la nostra xarxa en voldrien desenvolupar un o estan interessats a millorar les seves polítiques de residus i els fem intervenir. A partir d’aquí, les conclusions i experiències que s’extrauen de tots aquests projectes es difonen entre la resta de membres de la xarxa perquè aquest coneixement sigui compartit.

Quins són els principals reptes que tenim sobre la taula pel que fa a la governança urbana a la zona de la Mediterrània?

Des del punt de vista tècnic, són llocs comuns i coses que, algunes de les quals, ja fem a Catalunya des de fa anys. Parlem, entre altres, de tractament d’aigües residuals, selecció de residus en origen, fonts d’energia renovables, mobilitat sostenible, renaturalització i introducció de verd a les ciutats o protecció de la natura i la biodiversitat.

Igualment, impulsem projectes socials per fer discriminació positiva aplicada a col·lectius desafavorits com dones i joves, o projectes de recuperació econòmica sobre com fer una cooperativa o ajudar emprenedors en temes de comerç electrònic, posicionament de marca, així com suport a la creació de centres de cotreball, sempre lligats a professions vinculades amb la cura del medi ambient, com recuperació de tèxtil o reciclatge d’oli d’oliva, per exemple.

Com a rerefons sempre hi ha l’emergència climàtica que patim, i que afecta especialment la regió mediterrània.

Els estudis del MedECC, el grup d’experts sobre canvi climàtic de la Mediterrània, conclouen que la regió mediterrània és la segona del planeta més afectada pel canvi climàtic, després de l'Àrtic. A més, expliquen que la regió s’escalfa un 20% més que la mitjana planetària. Per tant, ho estem patint i molt; i no parlem de futur, sinó de present. En aquest sentit, les ciutats, com a principals emissores de gasos d’efecte hivernacle, han de donar-hi resposta.

"La regió mediterrània és la segona del planeta més afectada pel canvi climàtic, després de l'Àrtic".

Es disposa de prou eines per canviar les coses des del municipalisme?

Aquesta capacitat és molt desigual a tota la regió. Nosaltres tenim membres, sobretot, europeus, però també de Turquia, de l’Orient Mitjà, del nord d’Àfrica… A Europa hi ha més competències i més recursos, mentre que a moltes altres zones hi ha una clara manca de recursos, o hi ha casos com el de Tunísia, que fa dos anys va dissoldre els consells municipals que marcaven la línia dels ajuntaments i ens trobem amb moltes dificultats. Amb tot, un dels nostres objectius és formar els equips tècnics i polítics dels ajuntaments perquè siguin més capaços d’afrontar els reptes que tenim al davant.

Aquesta diversitat és més aviat una riquesa o una limitació a l’hora de fer la vostra tasca?

Els diferents marcs legals i polítics són una limitació, però a la pràctica no és tan important perquè tots tenim els mateixos reptes i inquietuds, com són els residus, l’aigua, l’energia, l’espai públic… Es tracta de millorar el dia a dia de les ciutats. Són patrons comuns, però amb velocitats de desenvolupament diferent. Tots aspirem a arribar a un mateix punt, i que els que van més avançats comparteixin experiències i coneixements amb aquells que tenen més camí per recórrer.

Amb tot, hi ha casos tràgics, com el de Gaza, que forma part de la xarxa de MedCities.

I tant, precisament l’alcalde ens va fer un vídeo l’any passat on explicava que eren bombardejats, assassinats, que ni tan sols podien retirar els cadàvers del carrer… Però, tot i això, enmig d’una invasió militar com la que pateixen, l’alcalde estava amoïnat per com podia millorar els serveis bàsics d’aigua, de residus, d’energia, la mobilitat…

Barcelona i la seva àrea metropolitana és fundadora de MedCities i n’ostenta la seu, en què som referents o què hem exportat a través de la xarxa?

Moltes coses, però potser destacaria la mobilitat. Aquí hi ha molta queixa, però us puc assegurar que la mobilitat i el transport públic de Barcelona i l’àrea metropolitana són dels millors del món. Un altre tema és com podríem estar si disposéssim del finançament adequat, per exemple amb Renfe, o com es tracta Madrid respecte a l’àrea de Barcelona.

Sigui com sigui, el nivell d’inversió que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet al metro, per exemple, tant des del punt de vista operatiu com per adaptar les estacions per fer-les accessibles a persones amb mobilitat reduïda, és bestial. En això, podem dir que som referents.

I en altres àmbits?

Un altre en què l’AMB i el govern català han excel·lit els últims anys és la regeneració d’aigua. En un context de sequera greu, no hem tingut ni un dia de restricció d’aigua potable a les nostres aixetes. Això és fruit de l’aposta per la regeneració d’aigua.

Abans has mencionat la reintroducció del verd a les ciutats. Barcelona és un bon exemple?

La pacificació dels carrers, les superilles i la introducció de verd a la ciutat és un model que tothom vol venir a veure per replicar-lo. És cert que tot plegat va provocar una certa reacció inicial, però no conec ningú que vulgui tornar a la situació anterior, i això és una prova que s’ha fet bé.

La xarxa té voluntat de reciprocitat. Què hem après nosaltres d’altres ciutats de la conca mediterrània?

També moltes coses, també en l’àmbit de la renaturalització, per exemple, en el sentit d’adaptar millor les espècies que són més resistents al canvi. O pel que fa a processos de participació, sovint a estats de dubtosa reputació democràtica, on, malgrat les dificultats, s’han articulat moviments socials molt interessants que lluiten per millors barris i espais públics. O en el cas de l’aigua, sobre com recuperar tecnologies ancestrals com els pous o els reservoris d’aigua fets per l’home.

🌊🌱 We start the last day of the #BarcelonaAcademy ! Member cities are the starrings today! They participate in a peer-to-peer working session in which they can share and apply the knowledge gained during the course.#BAMM #GreenBlueCities #MediterraneanCities pic.twitter.com/WBeuBtYBUC

— MedCities (@MedCities) October 18, 2024

Algun projecte destacat que em puguis citar en què ha participat MedCities?

N’hi ha molts. Hem treballat en projectes molt macos per a la protecció del litoral aquí a Barcelona, a Gènova o a la península d’Anatòlia, entre altres, amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en campanyes de ciència ciutadana per identificar i llistar espècies per fer un mapa de la biodiversitat que, de retruc, permet dissenyar millors polítiques de protecció.

Un altre, totalment diferent, té a veure amb la creació d’un consell de joves a M'Saken, a Tunísia, per al qual vam comptar amb finançament del Govern de la Generalitat. Vam ajudar a articular un consell de joves que assessorava l’ajuntament en polítiques de joventut, i es va fer tota una campanya electoral en què els joves es van mobilitzar de valent. Lamentablement, el consell es va haver de dissoldre després de l’autocop d’estat que es va produir a Tunísia.

Fa uns dies vau celebrar la primera edició de l’Acadèmia de Barcelona pe a les Municipalitats Mediterrànies. Què s’hi va treballar?

Sí, va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, que ha finançat i coorganitzat la iniciativa. La idea és generar un punt de referència, d’una certa regularitat, en què convidem diferents ajuntaments de la Mediterrània perquè vingui un càrrec polític –preferiblement, l’alcalde– i un tècnic d’alt nivell amb l’objectiu d’aprendre i compartir experiències. Aquesta primera edició de l’acadèmia es va centrar a ciutats verdes i blaves, per entrar a fons en solucions basades en la natura, com la reintroducció de verd urbà, la recuperació i estalvi d’aigua, o la protecció d’ecosistemes, entre altres.

La idea és treballar els temes de manera vertebrada i conjuntada.

Sí, per fer-ho vam reunir una desena d’ajuntaments de ciutats de la conca mediterrània i vam convidar experts en els temes que volíem treballar. Va ser molt bonic perquè no és gaire habitual veure alcaldes prenent apunts i participant activament a les sessions. També es va fer tallers pràctics i visites tècniques a llocs com el carrer Consell de Cent o l’EDAR del Prat de Llobregat, la planta de sanejament d’aigües residuals.

Tindrà continuïtat?

Ha durat quatre dies i estem molt contents de com ha anat. Tot plegat va ser molt enriquidor i sí, la idea és organitzar noves edicions per treballar altres temes. Al cap i a la fi, iniciatives com aquestes donen sentit a la feina que fem des de MedCities, és a dir, formar, capacitar i donar eines als ajuntaments que no en tenen per millorar les seves ciutats.