El passat 23 de gener es va celebrar la jornada de reflexió ‘Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental’. Juana Barber, cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals va donar la benvinguda i va remarcar que els objectius de la sessió eren "trobar solucions per frenar el canvi climàtic i fer-ho de la mà dels joves”.

Canvia el clima. Canvia la generació

La primera taula rodona va comptar amb 5 joves referents en la lluita contra el canvi climàtic, Maria Marcet, de Fridays for Future, Ria Jabbour, de Rebel·lió o Extinció, Xavier Masramon, de la Reserva de la Biosfera del Montseny i Joan Grivé, instagramer.

Grivé va assenyalar que “Internet és una eina extraordinària per mobilitzar la ciutadania i ajuda a fer aquest canvi de mentalitat”. “El moment que estem vivint i figures com la Greta Thunberg o el Donald Trump també et fan ser més conscient que el canvi ha de venir de baix perquè des de d’alt no es farà res”.

L’activista de Fridays for Future va remarcar que “Fridays ha aconseguit atreure un perfil molt transversal de persones que volen lluitar contra el canvi climàtic". "Això ens demostra que l’educació ambiental hauria d’estar a tots els currículums de les escoles i les universitats”. "No hem d’infravalorar als infants quan se’ls parla de conscienciació ambiental, se’ls hi poden explicar les coses com a adults, ja que ho entenen perfectament i ajuda a empoderar-los”, afegeix Marcet.

Jabbour va explicar que “és clau compartir les nostres inquietuds en col·lectius per combatre-les amb més força i anar a l’origen dels problemes”. “Més que ensenyar la ciutadania a reciclar hem de mobilitzar a la gent per fer pressió i que les institucions i les grans empreses redueixin el residu que generen de base”, va afegir l’activista.

En aquesta línia, Jabbour va assegurar que “hi ha solucions científiques i tecnològiques per combatre el canvi climàtic, el problema és que els polítics que manen no els interessa i no s’assenten per solucionar-ho”.

Marramón recorda que la que gent que viu al camp és la primera perjudicada del canvi climàtic i que, normalment, la gent de les ciutats no és conscient. “Els joves de Barcelona i els voltants no saben el que costa mantenir el medi i conservar-ho tot sense contaminar, no saben el que costa alimentar un porc, o cultivar les hortalisses que es mengen“. “Comprar el típic pollastre de supermercat, encara que sigui més barat, té un cost molt car pel planeta”, apunta Marramón.

Per entendre el canvi

La segona taula rodona va agrupar persones científiques, del món de la comunicació i de la docència per treballar en conjunt contra l’emergència climàtica. La taula va comptar amb Cori Calero, periodista, Enric Pol, catedràtic de psicologia social i ambiental a la UB, Ismael Peña, professor universitari i investigador i Olga Margalef, investigadora del CREAF.

Calero va assegurar que la societat no ha entès el canvi climàtic com una cosa seva fins que la Greta va sortir als telenotícies i la gent va començar a tenir-ne consciència. “Els mitjans i la seva velocitat de comunicació han ajudat a que es vegi com una cosa de la societat”, afegeix Calero.

En contrapartida, el catedràtic de psicologia ambiental va alertar que “els mitjans volen que siguem conscients, però que no ho siguem gaire”. “Sota la bandera de la sostenibilitat s’obre un negoci en el qual les grans empreses acabaran enfonsant les petites i no interessa que la societat ho sàpiga tot”.

Peña va remarcar que s'ha passat de la societat de l’ensenyament a la societat de l’aprenentatge. “Ser creadors de recursos abans només estava a l’abast de les escoles o empreses. Ara ja no necessites arribar a l’escola i que t’eduquin, sinó que tu ja tens les eines i recursos per aprendre i fins i tot pots generar recursos a través de xarxes socials com Instagram” assegura Peña.

L’investigador va assenyalar que “s’ha incrementat el poder educatiu, però hem renunciat a pensar col·lectivament, i per tant ens hem oblidat de pensar solucions col·laboratives per salvar al planeta”. “A això li hem d’afegir que els grans polítics no afronten els grans reptes i falten noves institucions amb nous lideratges per afrontar els reptes actuals”, explica Peña.

Margalef va apuntar que “els moviments socials de les darreres dècades han comportat una mirada global i un progrés en la mirada de sostenibilitat. S’ha donat el salt qualitatiu al pensar aspectes com que el sistema segueix emetent CO2 i s’han de prendre mesures, com regular la circulació de vehicles contaminants a les ciutats”. “Aquest moviment creix amb molta força, però només en el que coneixem per primer món, en molts països encara és perillós ser ecologista quan t’enfrontes a interessos de grans empreses”, afegeix Margalef.

Peña va apuntar a treballar amb sinèrgies entre els diferents àmbits per assolir objectius comuns. “Científics, activistes, comunicadors i polítics s’han de reunir i buscar solucions. Fa falta una interseccionalitat de grups que treballen pel mateix i que sovint estan més pendents de les contradiccions dels altres que no dels beneficis que s’aconseguirien treballant en conjunt”.