La ciència ciutadana s’ha consolidat com a una fórmula de participació en projectes científics. Gràcies a la col·laboració de la ciutadania en la recerca i la investigació, permet a la comunitat científica obtenir dades, aconseguir resultats i arribar a la solució d’una manera eficaç, amb la satisfacció de les participants de sentir-se part de l’equip.

“Per a nosaltres és un vincle clar amb la societat i és una porta polidireccional. Trenca aquest hermetisme que té la ciència professional i obre la porta a la diversitat de perfils en un equip de recerca”, detalla Laura Force, responsable de ciència ciutadana i educació ambiental del CREAF. Per al centre de recerca, la ciència ciutadana permet la investigació conjunta comptant amb totes les facetes de les ciutadanes que s’hi sumen.

El primer punt de trobada amb la ciència ciutadana com a eix

Amb l’objectiu de difondre i de donar a conèixer el vessant de la ciència ciutadana com a eina efectiva per enfrontar-se i resoldre els reptes actuals de la societat, neixen les Jornades de la Ciència Ciutadana, acollides en la seva primera edició a Sabadell, els dies 18 i 19 d’octubre. El centre cultural Casal Pere Quart serà l’escenari de trobada que acollirà les jornades. A més, del 18 d'octubre al 20 de novembre, se celebra el 'Mes de la Ciència Ciutadana i la Natura'.

Diferents entitats ambientals, professionals, investigadores i científiques del sector i institucions del territori participaran en la conformació de diferents ponències, taules rodones i tallers en els quals es posaran sobre la taula projectes i temàtiques ecologistes i mediambientals, amb la participació ciutadana com a eix principal. Les jornades ja compten amb una variada programació.

A més, suposen un espai de trobada, un enllaç i una oportunitat per unir totes les persones i entitats que comparteixen els valors i l’afany de mantenir viva aquesta metodologia. Encara que els darrers anys s’hagi consolidat, la ciència ciutadana és present a les investigacions des de gairebé tota la història de la ciència, segons plasma Force.

“Esperem que aquesta trobada sigui un punt d’inici de la voluntat que tiri endavant i que sigui realment una eina de canvi, social i científica”, afegeix la responsable de ciència ciutadana i educació ambiental del CREAF.

Un ventall d’entitats presents a les jornades

La participació de les entitats és diversa. Per exemple, des del CREAF participen en dues taules rodones. La primera compta amb la presentació del projecte ‘La ciència ciutadana a l’aula’, un programa d’acompanyament a centres educatius amb l’objectiu d’incloure la ciència ciutadana com a eina d’innovació a l’educació secundària. “El que volem és fer una capacitació del professorat per tal que pugui incloure la ciència ciutadana i la pugui veure com una eina de treball”, explica Laura Force.

Un projecte desenvolupat juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Educació Ambiental amb el programa Xarxa d’Escoles Verdes de Catalunya.

Per altra banda, ‘De les dades de la ciutadania a la recerca i la gestió’ és la segona taula rodona en la qual participa el centre de recerca. Una ponència formada per cinc dones: Anabel Sànchez, responsable d’impacte social i recerca del CREAF i Laura Force duran a terme la moderació. Yolanda Melero, responsable del Projecte uBMS; Ester Prat, coordinadora de RitmeNatura; i Mireia Banqué, coordinadora d’AlertaForestal seran les participants.

L’objectiu principal del debat és dibuixar el camí per on passen les dades, com es gestionen i entendre les diferències entre projectes. “Els punts principals seran participació, dades, recerca i gestió. A més, destacarem allò inesperat que ens trobem a la ciència ciutadana, la pluralitat de visions”, expressa Force.

Una metodologia que obre les portes al canvi

L’Ajuntament de Sabadell, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, són les organitzadores de les jornades, en un context i un entorn metropolità català i europeu en el qual la participació de la ciutadania, gràcies a les dades obertes, cada vegada més pren força i cabuda al món científic. “Guanyem en nou coneixement científic, en una societat més informada i empoderada, perquè és conscient del que hi ha al seu entorn”, conclou Laura Force.