A la Unió Europea, la lluita per assolir la igualtat de gènere en cada un dels països que la conformen ha fet que, el 2023, Espanya se situï en quarta posició, assolint un total de 76,4 punts sobre cent i quedant per sobre la mitjana de l'entitat geopolítica. Tot i que en el conjunt d'àmbits de la societat sembla que el territori avança, no es produeix la mateixa situació en un dels sectors més masculinitzats, l'energètic.

L'informe 'Mapatge de les polítiques d'energia i gènere en l'Estat espanyol', avalua les pràctiques i polítiques que regeixen el sector energètic a l'estat espanyol, des d'una perspectiva de gènere. La recent publicació ha evidenciat, precisament, la falta de paritat al sector, ja que, en comparació a la representació i participació dels homes, la de les dones és minúscula.

La recerca forma part del projecte Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES), en el qual han participat diversos països europeus: Društvo za oblikovanje održivog razvoja (DOOR), a Croàcia; Women Engage for a Common Future (WECF), a Alemanya; Focus, a Eslovènia; i Enginyeria Sense Fronteres (ESF), a Catalunya. La iniciativa és finançada per la Unió Europea.

Manca de veu femenina que aguditza les desigualtats

Per obtenir els resultats i entendre les barreres a les quals s'enfronten les dones del sector energètic, s'ha emprat una metodologia dividida en tres tècniques, tant quantitatives com qualitatives.

En primer lloc, s'ha fet una anàlisi de dades estadístiques sobre gènere i energia, en l'àmbit acadèmic, polític, econòmic i en termes de pobresa energètica. Les dades s'han complementat amb un mapatge de les diverses polítiques i estratègies nacionals en energia; i, finalment, s'han efectuat fins a sis entrevistes a dones que pertanyen a diverses esferes del sector energètic.

El percentatge més alarmant i el que ratifica la gran disparitat de gènere és el que fa referència a l'escletxa laboral, ja que, segons l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), hi ha un 78,4% menys de dones que homes al sector energètic, un fet que també s'extrapola als salaris: les poques dones del sector cobren al voltant d'un 15% menys que els homes.

En relació amb la creació de treball, els números han augmentat en els llocs d'alta qualificació, però en aquesta categoria la incorporació de les dones és significativament més reduïda. El mateix ocorre amb les matriculacions educatives durant el curs 2021-2022.

Tot i que les dones tenen un nivell més alt d'estudis superiors, la seva presència només és majoritària en els sectors vinculats amb les cures, l'educació i els serveis socials, mentre que en els aspectes tècnics com la informàtica, l'enginyeria, la indústria i la construcció, els homes encapçalen la majoria de percentatge.

Una transició energètica sense la mirada de la meitat de la població

Avui dia, el principal repte a llarg termini en les qüestions ambientals rau a assolir una transició energètica per salvar el planeta i gaudir d'un sistema més sostenible, net i eficient. Per aquest fet, el canvi de paradigma també és vist com una oportunitat per crear noves polítiques que comptin amb una perspectiva de gènere.

En aquest escenari, cal tenir en compte que la participació femenina en el sector de l'energia justa és mínima. Si en el conjunt dels sectors la diferència entre gèneres és de només vuit punts, en aquest, en concret, la diferència és d'un 83,5% enfront d'un 16,5%, unes dades que han millorat, però encara són desfavorables per al sector femení.

Pel que fa a la transició justa als països que pertanyen a la Unió Europea, la diferència continua sent clara, tot i que augmenta fins al 19,7% en el cas de les dones. Per tant, avui dia la transició energètica no té en compte la presència de la dona.

Si ens endinsem en les tasques més freqüentades per dones en el sector energètic, destaca especialment el de l'energia solar, que compta amb un 40% de dones. De totes maneres, la seva presència es redueix al despatx. Comptable, administrativa i oficinista són els oficis on es troba més quantitat de dones, mentre que els llocs tècnics només suposen el 24,2% per a elles.

Les dones tenen més probabilitats de patir pobresa energètica

Més enllà de constar el grau de masculinització del sector, l'informe també incideix en una problemàtica social rellevant que les dones tenim més probabilitats de patir: la pobresa energètica, concepte que confirmen que "té un important component de gènere".

La sentència s'explica especialment per la presència de les dones a les llars i la seva implicació a les tasques domèstiques, ja que són les que s'hi dediquen en major grau i, per conseqüència, estan directament lligades a produir un major consum d'energia.

Això mateix s'agreuja tenint en compte l'escletxa salarial mencionada amb anterioritat, atès que són més propenses a no poder pagar les factures derivades, especialment en aquelles llars on conviu una persona adulta amb fills. De fet, el projecte 'FEMENMAD' indica que, el 2019, el 32% de les dones que eren les principals sustentadores de les seves llars estaven en risc de patir pobresa energètica.

Conclusions i recomanacions per revertir la situació

La mirada esperançadora existeix en les institucions, ja que l'aprovació de lleis en matèria d'igualtat a Espanya ha evolucionat considerablement, especialment des que es va aprovar la Llei Orgànica 3/2007, enfocada a assolir la igualtat efectiva entre homes i dones.

També es menciona el rol del Tercer Pla Estratègic per la Igualtat Efectiva de Dones i Homes 2022-2025 que, pel que fa al sector energètic, vol propiciar un entorn laboral equitatiu i de qualitat per a les dones, a banda del protocol de col·laboració entre el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i l'Institut de les Dones, amb la intenció d'enfortir el rol femení i la igualtat de gènere en les accions del Ministeri.

De totes maneres, les dades numèriques referides a l'informe demostren que, tot i l'ambició de les mesures proposades, el paradigma encara està lluny del canvi. Tot i que constaten que cada vegada els llocs de treball relacionats amb les energies renovables estan sumant punts, és encara altament desproporcional i desfavorable per a les dones, perquè el nostre paper no està representat amb igualtat, només amb un 16,5%.

Des de l'informe, afirmen que totes les polítiques energètiques impulsades "sostenen un creixement econòmic desvinculat dels límits planetaris i manquen d'una perspectiva ecofeminista", fet que, per exemple, també ocasiona la mencionada pobresa energètica.

Segons sembla, les polítiques públiques d'igualtat de gènere no estan tenint l'impacte esperat i desitjat. De fet, la gran majoria es basen únicament a promoure la participació i el lideratge de la dona, però obviant que la principal necessitat és tallar el problema d'arrel, des de la base de l'estructura.

Una mirada empoderada al futur

"És necessari i urgent abordar la perspectiva de gènere des d'un enfocament transversal i estructural en el sector energètic", destaquen. Els principals esforços estan centrats a promocionar major presència femenina en les àrees científiques i tecnològiques, especialment les relacionades amb l'economia verda.

També hi ha prevista la implementació de diverses mesures per fomentar la formació en aquests camps, per tal de poder obrir més portes a les dones en oficis relacionats amb el sector i especialment en les energies renovables, si tenim en compte que el gran objectiu és encaminar-nos cap a la transició energètica.

Gràcies a l'aprovació de l'Avantprojecte de Llei Orgànica del març de 2023, la imposició del 40% de les dones a les plantilles del sector públic estatal permetrà modificar substancialment els percentatges, però encara queda molt per treballar, també en altres àmbits com el psicològic. Segons el Ministeri d'Educació i Formació Professional, la baixa confiança i l'autopercepció de les dones pel que fa a les seves habilitats i expectatives professionals en les àrees tècniques incideixen en aquesta desproporció.

Per entendre i saber quina seria la millor forma d'assolir la igualtat de gènere al sector energètic, l'informe compta amb deu recomanacions que poden beneficiar el procés, com és el cas de generar informació, dades i informes segregats per sexe/gènere o integrar la perspectiva de gènere als processos d'avaluació de la demanda energètica.