La Revolta Escolar es consolida com a punta de llança contra la contaminació a les escoles

“Protegir la salut de les persones, i sobretot dels nostres infants, és un horitzó amb el qual creiem que tothom ens hem de posar d’acord”, afirma el Marc Hurtado, un dels portaveus de la Revolta Escolar. Aquest moviment, nascut el 2020 de la mà de famílies d’alumnes per reclamar uns entorns escolars segurs, pacificats i lliures de contaminació, s’ha erigit en una de les puntes de llança de la lluita ciutadana per exigir un canvi en la mobilitat que deixi enrere un model cotxecentrista nociu per a la salut i permeti avançar cap a unes ciutats realment pensades per a les persones.

Totes les evidències científiques, expressades dia rere dia per metges, pediatres i persones expertes, alerten de les nefastes conseqüències que impacten sobre infants i jovent arran de l’exposició a la contaminació de l’aire i el soroll generats pel trànsit motoritzat. “No ho diem nosaltres, estem parlant d’una veritat científica que no es pot refutar”.

Segons expliquen des de la Societat Catalana de Pediatria, els infants tenen unes característiques físiques, conductuals i biològiques que els fan especialment vulnerables als contaminants i altres factors mediambientals de risc. “Com ens diuen els pediatres, els infants no són adults petits i per diversos factors, com que respiren més a prop del terra i dels contaminants o que els seus òrgans encara estan en desenvolupament, el perill per a la seva salut és molt més elevat”, diu Hurtado.

Aquests impactes negatius en els infants derivats de l’exposició a la contaminació del trànsit motoritzat es tradueixen en problemes d’aprenentatge i problemes respiratoris, entre molts altres. “Si ens fixem en les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, uns 900 infants cada any, això són gairebé tres al dia, desenvolupen asma infantil a causa de la contaminació de l’aire produïda pel trànsit”, recorda el membre de Revolta Escolar.

Famílies d’alumnes unides contra la contaminació

En aquest escenari, i davant la inacció de les autoritats a l’hora de posar fre a aquesta situació, un grup de famílies va dir prou i, cap a finals del 2020, van encendre la guspira de la Revolta Escolar. El moviment va néixer de l’impuls d’Eixample Respira, una de les plataformes veïnals de Barcelona més actives davant la mala qualitat de l’aire, els nivells de soroll i l’alta ocupació de l’espai públic per part dels vehicles privats.

“Ens vam posar en contacte diverses Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) d’algunes escoles que teníem aquesta inquietud, i ben aviat vam constatar que els nostres objectius eren conjunts i que si anàvem juntes seríem més fortes”, rememora Hurtado, qui resumeix el sentir de les famílies en un desig tan simple i raonable com que “al voltant dels nostres infants, la protagonista sigui la salut i no el trànsit motoritzat, amb tot el que implica en termes de contaminació i soroll”.

D’aquí van sorgir els primers talls de trànsit els divendres a la tarda, que van arrencar amb onze AFA. A poc a poc, se’n van anar sumant més i el moviment es va anar fent més robust. El naixement de la plataforma, a més, va coincidir amb l’inici del programa ‘Protegim les escoles’, que el govern municipal d’Ada Colau va posar en marxa i que des de Revolta Escolar valoren positivament, però consideren clarament insuficient.

Sigui com sigui, avui, després de prop de quatre anys de Revolta Escolar, el moviment compta amb el suport de més de 120 AFA adherides al seu manifest i moltes persones mobilitzades per fer de les ciutats espais més dignes per a la ciutadania, i sobretot per als infants i joves.

La plataforma també té presència més enllà de la capital catalana, en ciutats com Sabadell, Sant Cugat i Badalona, entre altres. El moviment també s’ha estès a diverses ciutats de l’Estat espanyol i, bàsicament, aplega escoles –la gran majoria, públiques– i algunes escoles bressol. “Fins ara ens ha costat més arribar escoles concertades, on sabem que les AFA funcionen de manera diferent i la direcció dels centres té més pes, i a instituts, ja sigui perquè sovint els pares desconnectem més o per altres raons, però ens agradaria”, expliquen.

Bon dia i bona tornada a l'escola🏫. Necessitem entorns escolars més segurs i saludables pels infants, amb menys cotxes ❤️

📷 @AlejandroCence2 pic.twitter.com/RWyXCGtJAT

— Revolta Escolar Cat (@RevoltaEscolar) September 9, 2024

Accions immediates a totes les escoles

En el seu manifest, el moviment reclama una pacificació urgent dels entorns escolars per garantir la salut i la seguretat dels infants, tenint en compte que els límits legals de diòxid de nitrogen i partícules recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) se superen de manera constant a Barcelona des del 2010, afectant greument la salut pública.  

Per això, el document exigeix accions immediates a totes les escoles, com la reducció dels carrils de circulació al voltant de les escoles a un màxim d'un, la limitació de la velocitat a 20 km/h, la instal·lació de radars de control i la senyalització adequada. Alhora, demana l'eliminació de places d'aparcament als accessos escolars i el control de la contaminació i el soroll.

Des que va començar a caminar, el moviment ha protagonitzat més d’un centenar de talls de trànsit al voltant de les escoles i ha dut a terme altres accions com l’impuls del Bicibús, una iniciativa d’èxit que va néixer a Vic de la mà de l’associació Canvis en Cadena i que vol fomentar l'ús de la bicicleta per anar a l’escola, així com mesuraments de diòxid de nitrogen a més de 160 entorns escolars i enquestes per conèixer què pensen les famílies. L’última, elaborada en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que recull l’opinió d’unes 4.500 famílies de 180 escoles, revela que el 70% creu que l’entorn de les seves escoles no és prou segur per als infants.

La mobilització persistent de la Revolta Escolar i d’altres moviments amb qui comparteixen objectius, i les seves accions d’impacte social i mediàtic, les ha convertit avui en motor de canvi a l’hora d’exigir una reforma profunda del model de mobilitat actual.  

“El fet que estem contribuint que es parli molt més d’aquest problema i que, d’alguna manera, s’hagi posat a l’agenda pública ja és una bona notícia i ens agrada, demostra que a poc a poc avancem, però també entenem que cal ser molt més transparents amb la ciutadania sobre els perjudicis per a la salut que genera el model actual de mobilitat”, assenyala Hurtado, qui, no obstant això, és optimista de cara al futur: “Estem convençuts que arribarem allà on volem arribar, el problema és quant de temps necessitarem per entendre que no podem agafar el cotxe per anar a tot arreu; i el fet que altres grans ciutats com París i Londres estiguin fent canvis en aquest sentit ens anima a pensar que aquí també és possible”, completa.

En aquest sentit, Hurtado cita un exemple de bona pràctica contra la contaminació: el peatge urbà, que fa més de quinze anys que s’aplica a Estocolm, i que ha permès reduir fins a un 30% el nombre de vehicles que circulen a la capital sueca. “Si no és per una qüestió de consciència, que l’hauríem de tenir tots, potser val la pena que s’apliquin mesures que ens toquin la butxaca”, expressa.

Una qüestió de valentia i voluntat política

Per tirar endavant mesures com aquesta, des del moviment reclamen voluntat política i valentia, atès que altres ciutats han demostrat que es pot fer. Amb tot, cal actuar de manera urgent: “estem quatre cops per sobre dels límits de contaminació que recomana l’OMS, per tant, si l’objectiu és viure en un entorn saludable, no podem estar contents”, apunten.

Això mateix és el que van posar sobre la taula de l’actual govern municipal de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, en les dues trobades que han tingut fins al moment. La segona, el passat mes de maig, amb la participació de l’alcalde. Des de la plataforma valoren el gest i consideren que demostra una bona predisposició per part del consistori, però amb això no n’hi ha prou.

“Més que paraules, volem fets; si estem d’acord que el trànsit motoritzat genera tots aquests problemes, volem que es posi en marxa un pla d’acció amb mesures concretes i conèixer en quantes escoles s’actuarà i de quina manera”, diu Hurtado, qui creu que les actuacions no es poden limitar a “guanyar una mica de vorera, sinó que cal actuar contra el vertader problema, que és el trànsit”. Des del moviment entenen que començar per les escoles és llançar un missatge potent per a tota la ciutadania.

Fins que no s’actuï de manera contundent per posar la salut de les persones per davant d’un model de mobilitat obsolet i altament contaminant, Revolta Escolar continuarà amb la protesta als carrers. Malgrat que ja fa quatre anys que la plataforma està en marxa, la mobilització es manté activa.

“Tot i el lògic desgast, estem molt vius i continuem endavant amb les nostres protestes i demandes, i si no es prenen mesures per revertir la situació, cada cop serem més i tindrem més força”, rebla el Marc Hurtado, qui augura que arribarà un moment en què “ens posarem les mans al cap i ens farem creus de com podíem viure així, posant en perill la salut dels nostres infants i de totes les persones”.