Laia Botey: “En la reorganització urbana en clau de salut, la ciutat biofílica és fonamental”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Dani Gallart
Bonet defensa que cal protegir els espais verds de les ciutats com un bé comú. Font: Laia Bonet. Font: Font: Laia Bonet.
Botey defensa que cal protegir els espais verds de les ciutats com un bé comú. Font: Laia Botey.
Els estudis científics fa temps que assenyalen la renaturalització de la ciutat com una estratègia de salut i benestar per a les persones. Font: Unsplash. Font: Font: Som Natura.
L'entitat defensa que els equipaments públics han de ser edificis i espais verds exemplificants. Font: Unsplash.
L'entitat defensa que els equipaments públics han de ser edificis i espais verds exemplificants. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Els estudis científics fa temps que assenyalen la renaturalització de la ciutat com una estratègia de salut i benestar per a les persones. Font: Unsplash.

Laia Botey: “En la reorganització urbana en clau de salut, la ciutat biofílica és fonamental”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Tercer Sector

Resum: 

La impulsora de Som Natura explica quina funció tindran els parcs i els jardins de les ciutats i com serà la relació de la ciutadania amb els espais verds i naturals.

Com canviarà la funció dels parcs i els jardins un cop s’aixequi el confinament?

Ja sabíem que els espais verds a la ciutat tenen una funció vital per a la nostra salut i benestar, però durant el confinament ha crescut molt la consciència sobre la importància del verd, començant per les plantes als nostres balcons que durant mesos han estat la nostra connexió amb la natura i el món.

Amb el desconfinament, els parcs urbans estaran molt més transitats que abans (esperem que no només al principi), i caldrà condicionar-los per garantir una major freqüentació i facilitar-ne nous usos. De moment, de molts d’ells ja se n’ha avançat l’horari d’obertura perquè s’hi pugui anar a fer activitat física a primera hora. És una bona notícia que esperem que es mantingui, per facilitar que puguem integrar més aquests espais en la nostra vida quotidiana, tant per fer esport com per esbargir-nos, gaudir de la natura o fins i tot buscar el recolliment.

Estem davant d’una renaturalització de les ciutats?

Els estudis científics fa temps que assenyalen la renaturalització de la ciutat com una estratègia de salut i benestar per a les persones, i també de resiliència urbana. La Covid-19 és una oportunitat excepcional per fer un salt endavant. Ara que és el moment de reorganitzar la ciutat en clau de salut, la ciutat biofílica és un dels seus puntals.

Igualment, a Barcelona, l’Ajuntament ja disposava del Pla del Verd i la Biodiversitat que va obrir camí. Ara caldrà ser molt més radicals.

Quins objectius us plantegeu en referència a aquest tema?

A Som Natura ens semblen prioritaris aquells projectes que enverdeixen la ciutat i, alhora, fan comunitat entorn del verd. Impulsem els camins escolars verds, perquè els infants tinguin un recorregut amb més natura i menys contaminació per arribar fins a l’escola. Amb la mateixa idea, treballem per crear una aplicació perquè cada persona pugui trobar el camí més verd quan es desplaça per la ciutat, com per exemple travessant un parc, seguint l’arbrat del carrer, o passant per horts comunitaris.

També és imprescindible el treball en xarxa. Col·laborem en la Taula ‘Salut i Natura’, que impulsa una estratègia a escala de país, partint de la Declaració sobre la interdependència entre salut i natura a Catalunya. A més, formem part del Grup del Verd i Biodiversitat de Barcelona+Sostenible, que incideix en les polítiques públiques de la renaturalització de la ciutat, implicant la ciutadania. Com a grup, hem elaborat el Manifest del Verd i la Biodiversitat que inclou 28 propostes de planificació, finançament, legislació i normativa, i el model de governança.

Què fa falta per poder-los assolir?

Iniciativa social i acció política per posar el verd urbà i la biodiversitat al centre de les polítiques i elevar-lo a un tema prioritari de salut pública.

Com veieu el futur de les zones verdes a les ciutats?

Com es recull en el manifest, ens cal protegir el verd que tenim a la ciutat, sigui públic o privat, per conservar-lo com a bé comú. Ens cal augmentar de forma significativa la superfície de verd per habitant i fomentar-hi la diversitat de la vida natural. I el que és fonamental, garantir que tothom pugui tenir accés als beneficis que ens aporta.

Entre moltes altres propostes que s’hi recullen, creiem que els equipaments públics han de ser edificis i espais verds exemplificants i la normativa d’edificació i obra pública ha d’incorporar com a imprescindible el verd a l’obra nova i la gran rehabilitació. També incloem una mesura ambiciosa que ja duen a terme altres ajuntaments, que és destinar un 0,5 % de l’IBI a projectes que assegurin la connectivitat ecològica i l’accessibilitat equitativa als serveis ecosistèmics de la natura urbana.

Quin paper juga la ciutadania?

Perquè aquest canvi sigui realment transformador, la implicació ciutadana és imprescindible. Cal facilitar la connexió de la gent amb la natura i el verd urbà, amb sensibilització, participació, voluntariat, horts comunitaris i amb espais multifuncionals per afavorir la cohesió social i avançar en la sobirania alimentària, l’accés a plantar als escocells dels arbres, l’incentiu del verd privat, de projectes col·lectius…

En la mateixa línia, ens hem sumat al Manifiesto por la reorganización de la ciudad tras el Covid-19 que proposa canvis estructurals davant la urgència de desplegar canvis profunds en el model urbà.

Podeu treure alguna conclusió positiva de l’actual crisi?

La pandèmia ens ha obligat a parar i, gràcies a l’aturada de la nostra activitat, hem tingut l’aire més net dels darrers cent anys, hem vist com proliferen les plantes silvestres als carrers quan no hi som i hem sentit el cant dels ocells des de casa com no ho havíem fet abans. Hem experimentat en la nostra pròpia pell la falta de natura i hem pres més consciència del seu paper protector i també reparador que té en nosaltres.

Alhora, hem constatat que no podem tornar a la ‘normalitat’. L’evidència que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes, ens fa ineludible repensar tot el sistema, per posar la vida al centre. Un nou paradigma que passa per un canvi profund en la nostra relació amb la natura perquè en formem part i, alhora, la necessitem per ser.

Afegeix un comentari nou