L'assetjament per cobrar deutes d'Endesa, a l'espera de sentència

Colectic-comunitari
Roda de premsa de la CUP a la seu d'Endesa a Barcelona. Font: Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Roda de premsa de la CUP a la seu d'Endesa a Barcelona. Font: Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

L'assetjament per cobrar deutes d'Endesa, a l'espera de sentència

Colectic-comunitari

Resum: 

L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) considera que el judici demostra pràctiques sistemàtiques i estructurals per pressionar les famílies en situacions de vulnerabilitat.

Una treballadora de DPS Consulting, una empresa subcontractada per Endesa, es fa passar per una funcionària pública i amenaça la Yolanda, una dona en situació de vulnerabilitat, amb tallar-li la llum si no paga el deute. La Yolanda grava la trucada, gràcies a la qual l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) fa un crowdfunding i porta per primera vegada una empresa a judici.

L'entitat demana quatre anys i nou mesos de pena per a l'empresa i l'acusa d'usurpació de funcions públiques, coaccions i estafa amb grau de temptativa, però "el que hi ha darrere és l'assetjament", apunta Maria Campuzano, portaveu de l'entitat.

Un entramat mafiós

El cas destapat fa més de dos anys ha arribat ara al jutjat penal i ha quedat vist per sentència. N'esperen una resolució favorable vista la claredat de les proves, i consideren que podria assentar un precedent, ja que és el primer cas denunciat d’assetjament per impagament de factures, i enviar un missatge clar a les grans subministradores.

Per a l'APE, el judici ha demostrat que "hi ha unes pràctiques sistemàtiques i estructurals per pressionar les famílies en situacions de vulnerabilitat" i que aquestes empreses tenen pràctiques "mafioses" com canviar la SIM dels telèfons cada cert temps, tenir les trucades guionitzades i cobrar una bonificació en negre si aconsegueixen els cobraments. "És com un entramat", afirma Campuzano.

Endesa en surt airosa

Aquesta empresa, com moltes d'altres, executa una acció externalitzada per Endesa, però no és Endesa la que seu al banquet de les acusades, tot i que, durant el judici, les persones directives de l'empresa van dir que l'elèctrica no presentaria càrrecs, un fet que mostra "connivència i consentiment", segons l'APE.

De fet, Endesa ha continuat treballant amb aquesta empresa. "Això mostra molt clarament la seva preocupació", opinen. "Tenim molt clar que està avalant aquest tipus de pràctiques", però "l’ordenament jurídic és rígid i no ens ha permès anar contra Endesa", diu Campuzano. Amb tot, considera suficient que l'opinió pública pugui treure les seves conclusions sobre el paper del gegant de les elèctriques.

Però ni aquesta és l'única empresa que utilitza aquestes pràctiques ni Endesa l'única que la contracta. Entre les principals clientes de DPS Consulting hi ha també Naturgy i Agbar, les subministradores més presents a Catalunya.

Des de l'entitat, creuen que "en un sistema en què les empreses fan negoci d'una necessitat bàsica, han de ser les empreses qui assumeixin el deute". Així, van aconseguir que Endesa condonés els deutes del 2015 al 2020, però calen més convenis per a la condonació, reclamen.

Un missatge clar

Un 11% de la població de l'Estat té dificultats per mantenir casa seva a una temperatura adequada i fer front al pagament de les factures de la llum, el gas o l’aigua.

A l'APE arriben moltes persones relatant situacions d'assetjament com la que ha patit la Yolanda. En el seu cas, la trucada ha sigut clau per al procediment. A les assemblees de l'APE, animen a qüestionar i a gravar aquestes trucades per obtenir les proves. És la manera de poder iniciar un procediment judicial que serveixi per "evitar que això torni a passar" i "enviar un missatge clar: l’assetjament no és una pràctica acceptable i no és una forma de reclamar el deute".

A més, per a la ciutadania no és fàcil accedir a la justícia, comenta Campuzano, i menys per a les persones en situació de vulnerabilitat que no poden fer-hi front econòmicament.

La Yolanda va arribar a l'APE i l'APE ha actuat, però "quantes persones hauran caigut en el parany i hauran acabat pagant a costa de posar en risc altres vessants de la seva vida?".

Afegeix un comentari nou