L’Associació Catalana de Municipis dona visibilitat als micropobles gràcies a un nou conveni

La pandèmia de coronavirus ha posat de manifest que els municipis de menys de 500 habitants, considerats micropobles, no poden entrar dins del mateix sac que les grans capitals catalanes, ja que sovint pateixen una manca de recursos econòmics i humans que s’accentuen amb mesures com el confinament municipal.

Perquè això canviï, cal que tots aquests pobles tinguin representació dins de les administracions i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha trobat la solució. Aquest inici de 2021 ha signat un conveni amb l’Associació de Micropobles de Catalunya que estableix un marc d’actuacions conjuntes i col·laboratives que serviran per ampliar l’atenció de les necessitats d’aquests municipis.

A partir d’ara, l’ACM convidarà al president de l’Associació de Micropobles, Mario Urrea, o a algun altre integrant d’aquesta associació, a participar en les sessions del Comitè Executiu de l’ACM, igual que un representant de l’ACM podrà acudir a les sessions del Comitè Directiu de l’Associació de Micropobles.

“Nosaltres som una associació excessivament jove i no tenim representació a tots els organismes de la Generalitat. No formem part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ni del Consorci de Residus, per exemple”, ens explica Mario Urrea.

“Des de l’ACM ens van oferir la possibilitat de donar-nos veu dins d’aquests organismes”, agraeix el president de l’Associació de Micropobles. “A més ens deixen expressar les nostres inquietuds i necessitats i disposar dels serveis que té l’ACM que nosaltres no tenim”, afegeix.

La situació dels micropobles en pandèmia

Urrea, que també és alcalde de Torrebesses, demana que als micropobles se’ls escolti i que se’ls tingui presents, per exemple, a l'hora d'aplicar mesures Covid: “Ens han aplicat les mateixes normatives que a les grans ciutats i no té sentit, ja que en molts casos no hi ha cap cas de coronavirus al municipi”. 

“No té sentit que apliquin les mateixes mesures per a nosaltres, amb una densitat de població de deu habitats per quilòmetre quadrat, que una gran ciutat que en té quinze o setze mil”, afegeix.

Una altra necessitat que s’ha posat de manifest durant l’últim any és que cal millorar l’oferta d’habitatge de qualitat en aquests micropobles i també la xarxa d’Internet. D'aquesta manera les famílies podran “tornar als seus orígens” ara que el teletreball ja és una realitat a moltes feines.

“Moltes famílies ens estan demanant tornar als seus orígens, però no tenim encara les condicions adequades per poder acollir totes aquestes persones que volen marxar de les grans ciutats”, lamenta Urrea.

Un futur equilibrat

Segons ens explica Urrea, actualment el "80% de la població catalana viu als municipis de la costa i a l’interior només un 20%". Un desequilibri que cal revertir per frenar el canvi climàtic i evitar futures pandèmies. 

Com bé indica el president de l’Associació de Micropobles, cal incrementar la població dels municipis petits i diversificar la seva economia. Aconseguir que els recursos propis del municipi, la majoria del primer sector, permetin viure “amb dignitat”, però també apostar “pel turisme i altres sectors”.

“Hem de reinventar-nos, innovar, aconseguir emprenedors i pensar d’una manera diferent. Produir producte de qualitat i amb valor afegir”, afegeix l’alcalde de Torrebesses. Això permetria que la població estigués més repartida per tot el territori i, per tant, hi hauria un major equilibri.