L'associacionisme i el voluntariat a La Selva

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

L'associacionisme i el voluntariat a La Selva

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Coneix les entitats, punts de voluntariat i les principals activitats associatives de la comarca.

La Selva és una comarca gironina de gran diversitat i contrastos paisatgístics. Coberta en un 65% de boscos, que li donen el nom i la fan la més boscosa de Catalunya, també té platges i penya-segats, camins d’aigua i estanys, senders i termes, volcans, natura, i jardins botànics.

Des dels municipis de Blanes, Tossa i Lloret a la Costa Brava, s’endinsa en la comarca natural muntanyenca de Les Guilleries, així anomenades per la presència de guilles, o guineus, amb cims entre 800 i 1200 metros, i capital a l’altiplà de Sant Hilari de Sacalm, i la sobre un altiplà, i en la subcomarca del Baix Montseny, amb el cim de Les Agudes, 1.706 m. En una extensa plana interior, es troben Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. L’estany de Sils i el volcà de la Crosa completen la diversitat de la comarca.

La Selva té 170 000 habitants en 26 municipis, que ocupen 995 m2, i és l’onzena comarca més poblada de Catalunya. La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, però dues poblacions, Blanes i Lloret de Mar, la superen en nombre d’habitants.


El paisatge vegetal afavorit per la humitat i les pluges arrossegades pels vents de llevant en xocar contra els relleus enlairats, la fa la comarca més boscosa de Catalunya, amb alzines, suredes, pinedes, rouredes, castanyedes i fagedes que cobreixen un 65% del seu territori. Un caràcter muntanyós i feréstec, en el que han sorgit un bon nombre d’històries i llegendes, moltes d’elles relacionades amb lladres i bandits, entre ells el bandoler de més renom de Catalunya, Joan de Serrallonga. Només el 12% de la superfície de la Selva és dedicada al conreu, farratges i cereals, i ramaderia bovina. L’horta es concentra a la plana de la Tordera, mentre que la fruita dolça són sobretot pomeres a les terres regades, i avellanes en el secà (sobretot a Brunyola).
L'industria ocupa la major part de la població. Hi ha un'àrea tèxtil a l'entorn del Ter, a Anglès, Amer i Bonmatí (cotó, gènere de punt) i l'altra a Blanes (fibres artificials). També hi indústria textil de gènere de punt, confecció, teixits de seda i fibres a l'àrea de Santa Coloma de Farners, Hostalric, Caldes de Malavella, Maçanes i Arbúcies.Hi ha establiments d'indústria química a la vall de la Tordera (Breda, Hostalric, Fogars de Tordera, Blanes). El ram de la fusta és notable, malgrat la forta decadència del suro i dels castanyers. Hi ha serradores (Santa Coloma de Farners), indústries de torneria (Sant Hilari Sacalm), mobles (La Cellera de Ter) i pasta de paper (Breda). Santa Coloma de Farners s'ha convertit en un dels centres forestals principals de Catalunya, amb nombroses indústries de transformació de productes forestals.
Una indústria en expansió és l'envasadora d'aigües minerals, localitzada a Caldes de Malavella, Amer, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies.
El turisme va fer canviar radicalment la vida i el paisatge dels pobles costaners i del seu entorn, amb l’aparició d’hotels, càmpings i blocs d’apartaments, i urbanitzacions que fan créixer els municipis. A l’interior el turisme de muntanya es centra a Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, o en relació amb els tradicionals balnearis amb aigües termals, a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners.

Al Port de Blanes té seu la Confraria de Pescadors i hi ha Llotja de Peix. Nombroses infrastructures creuen la comarca, entre elles el pantà de Susqueda i l'aeroport de Girona, a Vilobí d'Onyar.

Els nuclis de població són tan desiguals i dispersos com el paisatge de la comarca, on hi ha una vida associativa amb aproximadament 700 entitats. Passem a detallar-ne algunes:

Associacionisme i voluntariat

Ambiental

Xatrac és una associació mediambiental sense afany de lucre fundada l’any 2008 i que actualment gestiona La Casa del Mar. És un centre d’interpretació on es promou la conservació de la natura a partir d’una visió integradora de tres pilars: la divulgació, la investigació, la gestió am­biental. Les tres línies de treball s’hibriden de manera que permeten assolir els fins principals de l’entitat així com els objectius específics: promoure i formar la infància i la joventut a través dels valors de l’entitat, donar suport als col·lectius desafavorits utilitzant la natura com a eina, fomentar el desenvolupament i la pràctica de l’activitat física saludable, preservar i promoure els valors socials i culturals dins l’àmbit d’actuació

S'Agulla és una entitat sense ànim de lucre de Blanes (Girona). Creada l'any 2006, té un doble objectiu, d'una banda realitzar projectes de recerca a una escala que sovint és obviada pels grans centres de recerca; i d'altra banda, apropar la recerca i els resultats d'aquesta, al públic en general, conscients que el coneixement és el millor camí per protegir la natura.

Les entitats ambientals S'Agulla (Blanes) i Xatrac (Lloret de Mar) uneixen esforços per a l'estudi del fons marí en el tram de litoral corresponent a la comarca de La Selva. Aquesta zona és una gran desconeguda tot i presentar unes praderies de gorgònies de dimensions francament notables mai descrites abans (colònies de fins a 120cm d'alçada).

La Fundació Emys és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura, en especial e les zones humides i de la tortuga d’estany (Emys orbicularis), mitjançant recerca, gestió, conservació, educació i conscienciació.

L’entitat treballa ajudant els actors del territori a fer-ne una gestió sostenible, promovent, l’agroecologia, la gestió forestal sostenible i l’educació ambiental i l’ecoturisme.

La Fundació MONA és una entitat sense ànim de lucre, registrada amb el número 1404 en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el qual vetlla perquè totes les fundacions utilitzin els fons per a la consecució dels seus fins fundacionals.

La fundació disposa d’un centre de rescat i rehabilitació prop de Girona envoltat de natura que serveix de llar als primats rescatats i de lloc per comprendre i respectar els animals salvatges.

Altres entitats ambientals a la comarca són Nius d'Arbúcies, Les Guilleries, Salvem Pinya de Rosa, Etnobotànica rusticana, Vamma, Gaia adpció d'animals, Temporània, Col·lectiu Bisaroca i les ADF Farners-Agrimont-Sils, ADF de Vidreres, i ADF Montseny – Guilleries.

Comunitari

Dones de Breda és una associació que actualment té 350 sòcies. L'objectiu és la de poder oferir la visió de la dona respecte a la societat que ens envolta, a partir de diferents actes, activitats, conferències, cursos i sortides.

Els Joves de Sanfa, Associacio de Joves de Sant Feliu de Buixalleu , organitzen activitats pels joves i no tan joves, de manera que poguem fer que la gent del poble, molt disseminada, puguin coincidir i conèixer-se.

Organitza la Marxa Popular anual al municipi i excursions ordinàries

Plataforma Sopa de Pedres de Santa Coloma de Farners

És una plataforma que promou la democràcia participativa. Sopa de Pedres va entregar a tots els partits polítics un Decàleg per a la Democràcia Participativa, mitjançant el qual els instaven a prendre un compromís envers el foment de la participació ciutadana durant el transcurs dels seus possibles mandats.

Be-Ok és una xarxa solidària de persones que ofereixen o demanen un favor. Preocupats per les conseqüències de la crisiBe-Ok creu que estem en un moment per redefinir la nostra manera d'actuar, omplir-nos de valors i ajudar-nos entre nosaltres.

Anglès en xarxa és una iniciativa ciutadana i de les entitats de la vila d'Anglès. Aporta un espai a Internet on compartir els esdeveniments organitzats per les diferents associacions del poble ha originat la creació d'aquest nou projecte, evitar solapament d'actes populars, p i donar a conèixer a la població les activitats en les quals poden prendre part, a nivell cultural, esportiu, festiu, etc.

Cultural

El Centre d’Estudis Selvatans creat el 1983 a Santa Coloma de Farners, on té la seu, agrupa estudiosos i investigadors en ciències socials i humanitats, i persones interessades, en un sentit ampli, pel patrimoni cultural d’un territori amb consciència històrica, i lligams actuals de molts tipus, al sur de les terres gironines, on desenvolupa principalment les seves activitats. Creació i manteniment d’una xarxa de cooperació científica i cultural al servei de la ciutadania.

La penya Xino-Xano, entitat cultural lloretenca fundada l'any 1978, té com a finalitat i objectius la promoció i l'organització d'accions socioculturals que contribueixin al coneixement i a la recuperació de les arrels locals de LLoret de Mar, com els costums i tradicions antics, el coneixement del nostre terme municipal, la promoció dels camins de ronda, la gastronomia local i popular, la divulgació d'escrits i de poesies referents a Lloret, les cançons populars, refranys, endevinalles, màximes, les fires populars, la reconstrucció de les nostres malmeses ermites, les marxes esportives i caminades populars, la conservació dels aplecs i festes, la col·laboració en les festes del poble.

Des de fa més de tres segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent, conservant la tradició processional transmetent-la de pares a fills, i s'ha convertit en una manifestació popular tant important que fins i tot ultrapassa la seva geografia.

Una de les escenes més emotives, on s'apleguen milers de persones, és la que dóna renom al Via Crucis Vivent, el Calvari, situat als afores de la població, on la magnifica interpretació dels soldats romans juntament amb una excel·lent il·luminació i subratllat amb l'acústica de la música, captiva propis i estranys. El 2010 l’associació ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.El 1999 va ser declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Organitzen la celebració que té per objectiu recordar la figura d'en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, un dels més grans bandolers catalans. "Torna en Serrallonga" promou la relació que van tenir Sant Hilari Sacalm i les Guilleries en la vida d'en Serrallonga i, al mateix temps, recuperar la cultura popular i tradicional lligada a la historia del bandolerisme barroc. L'associació Torna en Serrallonga organitza un cap de setmana ple d'actes i activitats, amb la col·laboració d'hilariencs, d'amics de les tradicions, d'entitats i d'institucions. Mercat Barroc d’artesans i comerciants, visites guiades pels entorns naturals del bandoler, tallers de cançons, lectures de llegendes relacionades, menú del bandoler, cercavila dels grups de Ball de Serrallonga, i Trobada de Gegants Bandolers.

Un espai plural i multidisciplinar per compartir el lliure coneixement i intercanviar idees i experiències, amb l’objectiu de crear nous projectes cooperatius que promoguin i vinculin els aspectes més lúdics de la música i l’art digital amb la ciència, la tecnologia i la construcció social. Organitzen el FADE Festival, Festival d'Art Digital i Electònica a La Cellera de Ter.

Social

L’Associació Montseny-Guilleries és una entitat sense ànim de lucre que atén a persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca de la Selva interior i la seva àrea d’influència.

L´Associació Catalana de Parkinson Blanes i Comarca de la Selva - Alt Maresme ACAPBLANES, es va crear l'any 2005 per treballar pels afectats de la malaltia del Parkinson: Va néixer de la voluntat de les persones afectades per la malaltia i les seves famílies, amb la participació de profesionals socials, sanitaris i voluntaris que treballen desinteressadamenr, amb l'objectiu principal de proporcionar als afectats i a les seves famílies una atenciço integral des d'un punto de vista individual, familiar, social, terapèutic, educatiu, lúdic, assistencial i científic. Tanmateix, sensibilizar a la població sobre aquesta malaltia i contribuir a millorar la qualitat de vida dels afectats.

L'Associació de Sords de Blanes i La Selva té per objectiu establir activitats culturals i esporties adequades a les persones sordes, que altrment tindrien problemes per accedir a aquestes activitats. Promouen l'ensenyament de la Llengua de Signes com a factor molt important de comunicació i la autonomia de la plena ciutadania.

Internacional

Associació sense ànim de lucre que treballa a Catalunya en l'àmbit de la sensibilització i dinamització per la convivència i el respecte entre les diferents cultures. Al Senegal, concretament a la comunitat rural de Kàndia (sud-est del Senegal), treballen pel desenvolupament comunitari, i han començat per un projecte sanitari. Hi ha una cooperant que porta tots els temes allí els projectes de codesenvolupament..

L’Associació de Cooperació pel Desenvolupament de Bantandicori té la missió bàsica de millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides d’Àfrica. Concentren la seva tasca en projectes de cooperació, treballant conjuntament amb organitzacions locals, amb la fi d’emprendre accions dirigides a millorar les seves condicions de vida a partir de les seves prioritats. Treballen sense crear dependències, acompanyant les comunitats en el procés d’accedir a uns mitjans de vida sostenibles, sense perdre la seva identitat ni diversitat.

Entitat de solidaritat amb la població saharauí. Coorganitzen amb l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí la rebuda de nens i nenes saharauis del programa “Vacances en Pau”, que cada estiu arriben a la comarca de la Selva.

Grup de voluntaris a Blanes de la Fundació Vicente Ferrer (FVF), ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformació d'una de les zones més pobres i necessitades de l'Índia, als estats d'Andhra Pradesh i Telangana, i de les comunitats més vulnerables i en risc d'exclusió, inclosos els dàlit, els grups tribals i castes desfavorits.

Principals activitats associatives a la comarca

  • Dimarts de Carnaval, a Vidreres. El dimarts de Carnaval es celebra a Vidreres la "Festa del Ranxo", on l'entitat comissió Festa del ranxo prepara vint-i-set grossíssimes peroles de brou gras, on tothom hi és convidat.
  • Via Crucis Vivent de Sant Hilari de Sacalm. Des de fa més de tres segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent, conservant la tradició processional transmetent-la de pares a fills, i s’ha convertit en una manifestació popular tant important que fins i tot ultrapassa la seva geografia.
  • Torna en Serrallonga a Sant Hilari de Sacalm : Un cap de setmana de Festa al voltant de la figura del famós bandoler, que implica entitats, associacions i administració.
  • Festa de Les Enramades a Arbúcies : una festa que els arbuciencs i les arbucienques celebren des de fa més de 500 anys, i que al 1999 va ser reconeguda com a Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • Festival Pop Arb a Arbúcies : Festival organitazat pel Col·lectiu Cultura Dispersa d'Arbúcies, per gaudir de les propostes més interessants de l’any en l’ampli àmbit del pop que es fa a casa nostra.
  • Festival d’Art Digital i Electronica a La Cellera de Ter : Festival d’art digital i electrònica per donar visibilitat i ser punt trobada d'artistes, investigadors i formadors i públic general.
  • Trobada d'Entitats Locals de Cultura i Patrimoni : Des del 2007 el Centre d'Estudis Selvatans organitza la trobada d'entitats de cultura i patrimoni per promoure l'acció en xarxa i establir algunes activitats conjuntes.
  • Tirada de l'Art a LLoret de Mar :Una festa organitzada per l'associació Xino Xano, que té per objectiu recuperar una forma de pesca tradicional que involucrava persones del mar, i els que no ho eren tant. Es celebra el primer diumenge de febrer i el primer de desembre, si el temps i el mar ho permet, ens apleguem a la sortida del sol a n'es Trajo d'En Reyné, (lloc on havia tirat l'art en Reyné ) per tirar l'art amb tothom que ho desitgi. Un cop collit, s'esmorza, tal com es feia abans, el peix que s'ha collit.

Punts de Voluntariat a La Selva

Consell Comarcal de La Selva

Oficina de Joventut de La Selva

Comentaris

M,agradaria poder fer un voluntariat a Blanes , per exemple netejar camins, platges, o alguna altre cosa de profit al aire lliure, Gracies

Bona tarda Maria,

Pots contactar amb qualsevol de les entitats que es mencionen en aquet llistat. A la seva web, trobaràs les dades de contacte.

Gràcies

Equip de Xarxanet

Afegeix un comentari nou