Les comarques del Sud reivindiquen la cura de la terra amb la Festa pel Territori

Què està passant amb les oliveres mil·lenàries del Montsià, o com afecta l'extracció d'argiles i àrids a l'Albiol, o com impactaria una nova carretera a Almoster? Des de les 10 del matí es pot participar en xerrades, tallers de natura o assistir a concerts, per trobar resposta a aquestes i altres preguntes. Hi participen no només associacions ambientals, sinó també d'estudiants, veïnals, de pagesia.... La d'enguany és la 4° Festa pel Territori, trobada que reuneix al petit municipi dos milers de persones. En paraules de Ton Crusells, coordinador de la festa:  "La gent s'implica perquè s'ho sent molt seu, tens els problemes al costat de casa". La Festa pel Territori és un esdeveniment festiu al que s'han sumat artistes sensibilitzats, que ofereixen actuacions de forma desinteressada des del matí a ben entrada la nit.

Durant tot el dia la Selva del Camp esdevé aparador dels impactes sobre el territori a Tarragona, i de l'acció dels grups de persones reunides en entitats i plataformes per la defensa de la terra. "És un gran esforç per un municipi petit, però és gratificant veure com la gent s'apropa i sent seus els problemes de la terra" explica Crusells.

La terra, per prendre-se'n cura

La terra és precisament el tema central d'aquest any: entesa com a espai a on viure, font d'aliments, a la que cal aproximar-se amb una actitud de cura, i no d'explotació ni d'especulació.

Guy Kastler, pagès occità membre fundador de la Confederació Pagesa i de la Xarxa de Llavors Pageses, parlarà de la saviesa de la pagesia tradicional, i de les amenaces actuals sobre l'accés a la terra, a les llavors, i l'impacte sobre la biodiversitat.

D'altra banda Gessamí Sardà explicarà el funcionament del Banc de Terres comarcal del Baix Camp, previst dintre del Pla Estratègic de Desenvolupament Socioeconòmic Rural 2014-2020. Aquesta eina vol facilitar l'accés a la terra a persones joves i famílies perquè desenvolupin una agricultura sostenible en un model socioeconòmic cooperatiu, i d'aquesta manera revertir l'envelliment de la població i l'abandonament agrari als pobles d'interior i de muntanya. Un model de relació amb la terra radicalment diferent de de l'anomenat "far food", que entén l'alimentació com un objecte mercantil per a l'agroexportació, que tendeix al monocultiu especialitzat, a l'extracció intensiva de recursos naturals, treu profit de les desigualtats laborals entre estats i distribueix a milers de kilòmetres, amb impacte ambiental i en un marc de competència ferotge i global. Del "far food" en parlaran a la xerrada a càrrec de l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, relacionant el model econòmic i productiu amb els drets humans.

La Plataforma ciutadana Salvem Lo Montsià denunciarà l'espoli al patrimoni natural del Montsià amb l'arrencada d'oliveres monumentals, i explicarà l'impacte de les extraccions d'argiles que l'empresa Cemex realitza a les faldes de la serra del Montsià. En la mateixa liniea, Defenterra parlarà precisament sobre els limits de la regulació de les indústries extractives, i les incoherències en la planificació, que permetin continuar amb el trinxament del territori i del paisatge.

Precisament el paisatge d'un territori està configurat per l'arquitectura popular, habitualment mostra de l'adaptació de l'espècie humana al seu entorn. Una xerrada de Salvador Palomar, de l'associació Carrutxa, se centra en el patrimoni cultural de les construccions populars tradicionals. La pedra seca, clar exemple d'aquesta relació entre humanitat i natura, és el tema del taller de pedra seca que diumenge durà a terme el Gepec.

En paral·lel, gimcanes per als infants, vermuts, gegants, diables i magia, i les actuacions de diversos cantautors cantautores, com Susannes o Reflex, i grups musicals com Mabel Flores Project.

Cooperació entre entitats

La Festa pel Territori és una iniciativa de Xarxa Sud, que va néixer el 2013, quan les diferents entitats van decidir organitzar-se per unir esforços a l'hora de lluitar per una nova cultura del territori. D'una banda treballen per difondre problemes ambientals amb poc o gens de ressò mediàtic, organitzar actes divulgatius, reivindicatius, i de l'altra per treballar de forma conjunta en la presentació d'al·legacions, i/o contenciosos, i elaborar projectes de millora del territori.

Està formada per entitats i plataformes de veïns i veïnes, que s'han organitzat lluny d'interessos econòmics i polítics, per fer front a un model de cultura del territori que consideren que anteposa l'especulació i els interessos de les grans empreses a la voluntat dels habitants. En formen part, entre d'altres, entitats ecologistes com Gepec o Geven, la Plataforma Volem lo Riu Siurana Viu, la plataforma Cel Net, la Plataforma Salvem la Platja Llarga, o La Canonja i Alveolos.