El vincle que les persones desenvolupem amb el territori en el qual vivim ens fa ser sensibles als canvis que sobre ell s’hi donen. Molt sovint, detectem accions que causen malestar, i ho expressem amb la nostra comunitat, que s’activa amb grups i comissions que fan front al conflicte territorial.
L’anuari, que es publica des del 2015, pot ser considerat un referent de moviments en defensa del territori que presenta alternatives sostenibles al model actual. L'edició 2017-18 presenta els conflictes des de la mirada que veu en ells l’oportunitat de millorar, i avançar en un camí vers una cultura del territori respectuosa amb el medi i amb les persones. Així, el mapa d’actors relacionats amb conflictes socioambientals permet constatar com les plataformes i moviments socials aporten elements i reflexions per la innovació social.

Inclou reflexions teòriques sobre què s'entén per un conflicte socioecològic. Una introducció analitza el model de planificació 'desarrollista' que ha prevalgut durant anys, i continua prevalent enfront d’una planificació territorial democràtica, la de l'anomenada 'nova cultura del territori’, que tingui en compte les necessitats del planeta. També s’analitza el vincle amb les polítiques ambientals amb la necessària fortalesa del tercer sector ambiental, i el concepte d’equitat territorial, que inclou el dret a la ciutat.

Recull de casos, de nord a sud

Es recullen els casos al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre: les mobilitzacions de la Plataforma Cel Net contra la contaminació de l’aire al Camp de Tarragona, la demanda de la plataforma de pobles del riu Siurana i el Gepec per la recuperació de l’aigua del riu Siurana, la contaminació de Flix, les activitats extractives i el conflicte amb la pagesia, o les lluites continua per la defensa de l’Ebre i contra les nuclears. A l’àrea metropolitana de Barcelona també afloren conflictes relacionats amb urbanitzacions o espais naturals. Es consideren lligat a una manca de pla general, i se'n reclama un elaborat amb participació ciutadana i sota la premissa de la defensa del bé comú. Molts dels conflictes al Vallès i el Baix Llobregat, estan derivats de la relació d’aquest territori amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

També presenten iniciatives sostenibles com la Carta del Paisatge del Priorat, o la proposta de Parc Agrari del Vallès. Així es dedica un capítol a l’avaluació dels serveis ambientals d'espais agrícoles com Gallecs, el Parc Agrari del Baix Llobregat o la Granada-Sant Pere de Riudebitlles.
L’anuari recull les propostes nascudes des de la mobilització com el manifest per què les infraestructures de país es plasmin des de la nova cultura del territori, la demanada de la plataforma Sos Costa Brava d’un Pla Director de Sistema Urbanístic Costaner dirigit a la desclassificació de sols urbanitzables, per poder protegir i presentar els valors naturals i paisatgístics, o la Declaració en defensa del patrimoni natural de Catalunya. Es conclou amb un llistat de 52 conflictes actius.

L’anuari 2017-18 Per a una nova cultura del territori es pot consultar en línia des de la pàgina de l’entitat Centre per la Sostenibilitat Territorial.