L’arribada de la Borrasca Filomena ha fet evident durant els primers dies del 2021 l’estat d’emergència climàtica mediambiental que es viu arreu del món. Tot i que al nostre territori les conseqüències d’aquest temporal han sigut lleugeres comparades amb altres regions del planeta, Catalunya no n’és aliena a aquesta situació d’emergència climàtica i les dades així ho demostren.

Segons el tercer informe sobre el canvi climàtic, la temperatura mitjana de l’aire s’ha incrementat per al conjunt del territori en 0,23 ºC per decenni des de la meitat del segle XX. Aquesta dada constata que augmenten els dies i les nits càlides i disminueixen els dies i les nits fredes. Aquest fenomen ha fet que s’hagin perdut més del 80% de les glaceres pirenaiques, la majoria després del 1980, i també que des del 1990 el nivell del mar hagi pujat 3,9 cm per decenni.

Els pronòstics indiquen que hi haurà un increment de les pluges torrencials i, a la vegada, períodes de sequera més llargs. La previsió és que el clima serà, amb alta probabilitat, més variable que fins ara, amb una clara tendència a l’augment dels fenòmens extrems, afectant de forma desigual a la població catalana, especialment les que viuen en un context de vulnerabilitat.

Davant aquesta situació, i tenint en compte la proximitat de les eleccions al Parlament, dues entitats de referència en el sector ambiental de Catalunya com són el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) han redactat un manifest en el qual reclamem a la Generalitat de Catalunya el compliment dels compromisos adquirits en matèria de canvi climàtic, així com una resposta ambiciosa a l’emergència climàtica.

Compliment del marc legal acordat

Tot i que en aquest document es reconeix la voluntat de la Generalitat en matèria de transició climàtica (vehiculada principalment per la promulgació de la Llei 16/2017 del canvi climàtic), les entitats recalquen que “cal assegurar el compliment dels compromisos adquirits i evitar la flexibilització i les pròrrogues legislatives en matèria climàtica i mediambiental.”

Per poder portar-ho a terme, la COAMB i l’ACCA demanen esmenar la manca de regulació pel que fa a l’etiquetatge de la petjada de carboni dels productes, aprovar la llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos, fixar definitivament els objectius en matèria d’energies renovables, aplicar d’una vegada l’impost que grava les emissions de CO2 dels vehicles i atendre la històrica demanda de creació d’una Taula Social del Canvi Climàtic.

De la mateixa manera, les entitats fan menció a la necessitat de “declarar l’emergència climàtica” i posar en marxa mesures per incentivar una transició energètica renovable, desnuclearitzada i descarbonitzada. Consideren que la millor manera d’aconseguir-ho és exigir que la Generalitat apliqui mesures valentes per aturar la pèrdua de biodiversitat al territori, afavoreixi la mobilitat de la població en transport públic i revisi que cap mesura legislativa pugui tenir un impacte nociu en termes de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Tant el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya com l’Associació Catalana de Ciències Ambientals requereixen en el manifest que ”es facin públiques les solucions proposades pel Grup de Treball Catalunya 2022 per donar resposta a l’emergència climàtica durant el període post pandèmia”. I és que la Covid-19 ha posat en relleu el vincle intrínsec i inexorable entre els ecosistemes i la salut humana, un vincle que es pot veure també alterat pels mateixos efectes del canvi climàtic.

Seguiment d’implementació de mesures aprovades

En aquest manifest la COAMB i l’ACCA reivindiquen allò que consideren imprescindible: “realitzar un adequat seguiment i avaluació del nivell d’implementació dels actuals plans i programes en matèria d’acció climàtica, així com dels resultats assolits amb l’objectiu de revisar, reformular o desenvolupar noves accions basades en els compliments realitzats”.

Per aconseguir fer realitat aquest control, així com per poder assolir els objectius climàtics vigents i futurs, les entitats recalquen la necessitat de “dotar dels recursos tècnics, econòmics i humans necessaris”. A més, també indiquen que cal “millorar la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana activa en matèria de transició climàtica amb l’objectiu d’assegurar una implementació inclusiva, justa i sostenible de les accions previstes”.

La propera legislatura, clau contra l’emergència climàtica

En aquest període d'incertesa política on encara no està clar quan es formarà el nou govern, el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya i Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya no han volgut deixar passar l'oportunitat de fer palès la necessitat que els diferents grups parlamentaris es comprometin a fer de la transició ecològica una prioritat en el govern de la propera legislatura.

Pensen que la millor manera d'assegurar que el futur Govern prengui les iniciatives que la situació d'emergència climàtica exigeix és deixar enrere la Secretaria de Medi Ambient –on des del 2010 es van veure relegades les polítiques ambientals després de la dissolució del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya– i lluitar per la creació d'una conselleria exclusiva.

Recomanen que aquest òrgan segueixi els models de la resta de cancelleries occidentals perquè adquireixi el rang de Vicepresidència. D’aquesta manera podria tenir la transició ecològica com a prioritat, encarregar-se de vetllar per la incorporació i l’impuls transversal de la sostenibilitat dins de les àrees del govern i, en darrer terme, coordinar i liderar de forma efectiva aquesta transició imprescindible.

En els diàlegs ambientals 2020 que van tenir lloc el passat dijous 14 de gener, les entitats van demanar a tots els grups polítics un compromís ferm, clar i ineludible dels acords que s’han arribat en matèria de regulació climàtica, així com valentia i una visió de país per aplicar les diferents propostes que presentaven en el seu manifest.

Pots veure el més destacat dels diàlegs ambientals 2020 en el fil que segueix el següent tuit:

En el primer bloc, on cada ponent podia exposar les seves iniciatives en matèria ambientals, tots els grups polítics van coincidir en que la millor manera de garantir un ús responsable del medi ambient i reduir la pèrdua de la biodiversitat és apostar per les energies renovables. Altres propostes compartides per diferents grups van ser la implementació de sistemes d’economia circular per tendir cap al residu zero, augmentar la inversió en la gestió d’espais naturals i crear una Agència Catalana de l’Energia per democratitzar el seu preu.

Els següents blocs temàtics van ser “Canvi climàtic i transició”, “Planificació del territori i conservació del medi natural” i “Inversions en medi ambient en el nou exercici executiu” on, tal com apunta COAMB, “van destacar propostes com la reformulació dels impostos a vehicles privats fent que tinguin un caràcter dissuasiu”.