Tres organitzacions han realitzat un moviment històric després de presentar una demanda contra el govern de l'Estat espanyol per inacció climàtica, el qual es converteix en el primer litigi climàtic de l'Estat. Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón i Greenpeace consideren imperatiu prevenir els pitjors efectes del canvi climàtic en un context de crisi sanitària, econòmica i social que és clau per evitar una crisi encara més devastadora, motiu pel qual inicien un procés judicial que se suma a la llista de litigis climàtics presentats arreu del món.

Un litigi climàtic és un procediment judicial que pot dirigir-se contra els governs dels Estats, per inacció climàtica i per exigir responsabilitats per la falta de polítiques per evitar del canvi climàtic, o contra grans corporacions, per la seva activitat contaminant. Les entitats consideren necessari posar la vida i la salut de les persones al centre en una situació d'emergència climàtica que posa en greu risc els drets més essencials de les generacions presents i futures.

Les entitats denunciants manifesten que el govern de Pedro Sánchez està realitzant uns esforços que són "insuficients" per complir amb els compromisos internacionals i també per compensar la inacció de governs anteriors. Asseguren que per evitar les conseqüències del canvi climàtic és imperativa una reducció dràstica de les emissions de CO2, quelcom que només s'aconsegueix amb "decisions polítiques valentes i amb canvis ambiciosos urgents".

Segons manifesten les entitats, l'Estat espanyol, que fa anys que emet Gasos d'Efecte Hivernacle per sobre dels límits establerts, ha incomplert el Reglament (UE) 2018/1999, de l'11 de desembre de 2018, sobre la governança de la Unió de l'Energia i de l'Accio pel Clima, així com els compromisos adquirits amb la ratificació de l'Acord de París i les recomanacions científiques del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic de Nacions Unides.

L'Estat espanyol, tal com assenyala l'Agència Europea del Medi Ambient, és un dels països més afectats pel canvi climàtic. En cas de complir amb els compromisos actuals de reducció d'emissions, l'Estat espanyol no podrà evitar l'impacte dels episodis de sequera, l'augment dels incendis i una major pujada del nivell del mar. La temperatura ha augmentat 1,7 graus des del període preindustrial, una xifra molt superior a l'increment de la temperatura global, el que ha provocat la pèrdua de més del 80% de les glaceres als Pirineus.

D'altra banda, s'espera una pujada del nivell del mar d'entre 10 i 68 centímetres per a finals del segle, el que comportaria un greu risc d'inundació i desaparició d'espais com els deltes de l'Ebre i del Llobregat, la Manga del Mar Menor, o la costa de Doñana.

Litigis climàtics arreu del món

Arreu del món s'han dut a terme litigis climàtics en trenta-nou, una xifra que s'ha multiplicat en els darrers anys. La majoria de les demandes van dirigides a grans corporacions. D'altres però, com la d'Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón i Greenpeace, van dirigides contra els Governs dels Estats, una situació que ja ha ocorregut en països com els Estats Units, el Canadà, Alemanya, França, Bèlgica, l'Índia o Nova Zelanda.

Destaca però el cas d'Holanda. La Fundació URGENDA va aconseguir una històrica sentència del Tribunal Suprem, aquest mateix any, el qual va condemnar el govern holandès per incomplir els compromisos prèviament adquirits en relació amb la mitigació climàtica, un fet que violava els drets fonamentals de les persones.

L'Acord de París en 2016 també va canviar el paper dels litigis climàtics, ja que és possible constatar si les mesures dels governs en matèria de mitigació climàtica van en línia als compromisos internacionals adquirits.