Marc Deu: "Els infants són un col·lectiu important en el procés de transformació d’una ciutat"

Un equip d’arquitectes i urbanistes varen formar la cooperativa Urbanins l’any 2012, amb l’interès de fer arribar la feina que desenvolupen al conjunt de la ciutadania, la qual consideren que té un paper rellevant en l’àmbit social, encara que la vessant tècnica sigui la més visible. Actualment, Urbanins ha unit forces amb la cooperativa Estel, per una defensa de la millora de l'hàbitat de les persones i una cooperació en el desenvolupament de projectes i estratègies urbanes.

Gràcies a aquest interès i al ‘background’ a nivell personal dels professionals del sector que formen equip, van elaborar un material pedagògic i educatiu, sobretot orientat a escoles, per explicar quina és la principal feina de l’arquitecte i com es gestionen i funcionen les ciutats. L’objectiu és que els nens i nenes coneguin aquest sector per tal de fomentar un esperit crític i un paper actiu de la ciutadania i, en especial, dels infants en la transformació de les ciutats. 

Segons membres d’Urbanins, normalment, a l’hora de prendre decisions, la infància no hi està representada, i aquest és un fet que també volien canviar. La seva premissa és compartir urbanisme i arquitectura amb infància. Parlem amb Marc Deu, arquitecte i urbanista, i membre d’Urbanins.

Per què vau decidir centrar-vos en el col·lectiu dels infants?

Primer per la voluntat de fer partícips a la ciutadania en general. Hem detectat, però, que hi ha una sèrie de col·lectius que queden més al marge dels processos on es prenen decisions i un dels col·lectius on passa això és la infància. Tothom els considera els ciutadans del futur, però també haurien de poder participar en les decisions. 

En un segon terme, creiem que hem d’incloure els infants en la nostra feina, enriqueix molt el resultat dels projectes que fem. Tant si estem parlant d’un tema de disseny urbà com un tema de planificació urbanística. Aporten nous elements, mirades més obertes i menys condicionades, per tant,  el producte que acabem generant és millor. 

Per què considereu que els infants tenen un gran poder de mobilització? 

En els projectes que treballem, el que intentem és mobilitzar els usuaris que acabaran fent servir els espais que dissenyem o les zones on intervenim. La clau és intentar que les persones que seran receptores de les transformacions també estiguin implicades. 

En aquest sentit el fet que participi la infància també té una involucració més enllà dels mateixos infants: tenim el suport de la comunitat educativa, de les famílies, del professorat… és un cercle molt ampli. A través de la infància es pot arribar a moltes més persones i col·lectius per aconseguir dinamitzar tots aquests processos.

"Tothom els considera [als infants] els ciutadans del futur, però també haurien de poder participar en les decisions".

L’equip està format per arquitectes, urbanistes, geògrafs. Professionals del sector. Com us organitzeu internament?

Nosaltres funcionem com un equip horitzontal totalment. Administrativament som una cooperativa, però ja ens organitzem en un treball que intentem que sigui el més horitzontal possible. A més, comptem amb perfils diferents, encara que l’origen és d’arquitectes i urbanistes, hem incorporat més perfils a l’equip pròpiament i com a col·laboradors.

Intentem nodrir-nos dels coneixements d’altres professionals que creiem que també tenen coses a dir. Entre els membres de l’equip sempre intentem participar en tots els projectes i incloure el nostre granet de sorra, a més d’incorporar totes les mirades possibles en els programes que fem.

Compteu amb un ventall de tallers educatius per a diferents edats: què tracteu i amb quins objectius? 

Tenim tres tipus de projectes: els primers, compten directament amb una voluntat pedagògica, els anomenem projectes de pedagogia urbana. Són els projectes o tallers on l’objectiu és donar eines als infants i adolescents que participen en aquestes activitats, en les quals tots ells intenten aportar una mirada de la ciutat des de perspectives diferents. 

Algunes activitats les enfoquem des de l’urbanisme, altres des de la diversitat urbana, altres són més mediambientals, altres des de la mobilitat -que relacionem amb camins escolars-. En definitiva, hi ha diverses activitats immerses en temàtiques diferents amb el fil conductor de la ciutat o el territori.

Com els organitzeu?

Els tallers els organitzem en diferents horaris, ja sigui en horari lectiu o fora de l’horari de classes; i en diferents espais, n’hi ha que els fem a l’aula o n’hi ha que els desenvolupem a l’aire lliure. Sempre que podem intentem sortir fora i treballar. Per exemple, si estem treballant una zona o un carrer concret, anar-hi presencialment. Volem que el contacte amb la ciutat sigui directe.

Els cops que ho fem a l’aula, però, aportem uns materials amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat, per exemple, a través de jocs. Tenim una maqueta a gran format d’una ciutat perquè els nens toquin i moguin les peces. També comptem amb altres projectes més complexos, com el plantejament del disseny d’un espai, un camí escolar, i, dintre d’aquests programes més grans, també incloem tallers perquè els alumnes s’impliquin amb el projecte.

En la vostra participació en transformacions urbanes, parleu del concepte ‘Consell d’Infants’. Quants municipis compten amb un? 

El Consell d’Infants és un projecte que a Catalunya ja fa anys que està en marxa. Beu una mica de la filosofia del pedagog Franceso Tonucci. El nostre territori compta amb una llei que insta a tots els ajuntaments a tenir un Consell d’Infants, per tant, hi ha un gran ventall de municipis que compten amb un. En general, és més fàcil que el puguin formar els pobles més petits que les grans ciutats, però és un tema més logístic. 

En què consisteixen?

No deixa de ser una estructura de participació estable. Ens podem trobar amb estructures de participació puntual, en les quals se sol·licita un espai pels nens i nenes per un projecte determinat amb una durada de diversos mesos. Per exemple, la transformació del pati d’una escola. El Consell d’Infants és el contrari: un espai creat perquè els nens i nenes puguin participar de manera estable.

Habitualment funciona en trobades mensuals, després d’haver fet un procés electoral democràtic. En aquestes reunions es treballen els temes que hagin escollit els nens i nenes o que l’ajuntament els hi encarregui. Per a nosaltres, és una meravella poder treballar amb temps i marge, i amb garantia d’estar sota el paraigua d’una estructura aprovada per l’ajuntament, pel Ple, en la qual hi ha una voluntat d’escoltar i de dur a terme els projectes o propostes que es desenvolupin al Consell d’Infants.

També teniu convenis de col·laboració amb els ajuntaments, de moment amb Parets del Vallès i amb Sant Quirze del Vallès. Com ho treballeu? 

Els convenis sorgeixen de la demanda dels ajuntaments, ja que alguns dels nostres tallers, a vegades, ens els encarrega directament una escola. Des de l’ajuntament els interessa reforçar un tema concret a totes les escoles del municipi i, des d’Urbanins, intentem treballa-ho amb una xarxa més extensa. Cal destacar que una part important de les persones amb qui treballem són els ajuntaments, les diputacions, l’administració pública. I l’altra part serien les escoles.

Quin és el vostre radi d’acció?

Treballem a tota Catalunya i, sobretot, a l’àrea metropolitana. Les ciutats o poblacions que destaquem són Sabadell, Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Parets del Vallès, Rubí i Terrassa, per exemple. Puntualment hem fet algun projecte al País Valencià. Però en general, treballem a nivell de Catalunya.

Teniu un projecte anomenat ‘Replantegem’ en el qual poseu en valor i feu accions per combatre la situació d’emergència climàtica. En què consisteix i quins són els objectius?

És un projecte on en som cofundadors, col·laborem amb ambientòlegs i biòlegs per adaptar les ciutats a una realitat actual on és imprescindible tenir en compte el canvi climàtic i la contaminació. Pretén posar al mateix pla l’urbanisme i la biologia o la sostenibilitat. Treballem en la línia de replantejar entorns escolars, els patis i de formar la ciutadania en aquests temes.

És un projecte que ja portem un parell d’anys treballant-hi i actualment estem actuant a Barcelona. També l’hem treballat a Castellar del Vallès i a Sabadell, col·laborant amb entitats ecologistes. És una via que hem obert recentment i creiem que pot tenir molt recorregut.

Per què creieu que les ciutats s’han de transformar? De quina manera i com es pot fer?

El fet que les ciutats s’hagin de transformar és inherent al concepte de ciutat. Una ciutat mai és fixa. Des del moment que algú va iniciar el primer pas per crear una ciutat fins avui en dia, ha estat canviant. El canvi forma part del concepte de ciutat. El tema és ‘com és aquest canvi’. Hi ha diferents variables que provoquen que la ciutat canviï. 

El que intentem és que aquesta transformació sigui coherent amb el que nosaltres creiem i amb uns valors que considerem que haurien de ser els que dominen el canvi, com pot ser la sostenibilitat, l’autonomia dels nens i nenes a l’espai públic, o la participació de la ciutadania en les decisions que afecten la ciutat. Intentem que aquest canvi es faci de manera conjunta entre tècnics, administració i ciutadania. 

"El fet que les ciutats s’hagin de transformar és inherent al concepte de ciutat. Una ciutat mai és fixa".

Quins són els factors que intervenen en aquesta transformació?

Per una banda, hi ha factors que fan que aquest canvi sigui necessari. Per exemple, en un context com l’actual de canvi climàtic i emergència climàtica és imprescindible que la ciutat sigui més verda, que repensem entre tots la manera com ens movem per la ciutat (amb menys cotxes i més a peu o bicicleta, l’anomenada mobilitat activa, per exemple). 

Veiem que hi ha una pèrdua dels espais públics segurs a la ciutat, és indispensable de canviar. En aquests processos, sabem que moltes persones decideixen com s’ha de transformar la ciutat. Tenim clar que els polítics han de decidir aquests canvis, però en un segon terme hi ha els tècnics: arquitectes i urbanistes. Aquí és on nosaltres creiem que falta una pota molt important, que és la ciutadania. I dins de la ciutadania entra la infància, amb molt de pes.

Quina és la vostra situació actual? Esteu en un moment d’impàs, d’ajuntar-vos amb una cooperativa anomenada Estel. 

Urbanins és un projecte que va néixer fa anys i sempre hem intentat treballar amb les persones del nostre voltant que considerem que poden aportar elements molt positius en la nostra feina. Un d’aquests actors és, des de fa anys, la cooperativa Estel, companys que treballen en la mateixa línia, amb una mirada en la infància. 

Des de fa mesos Urbanins ja treballa directament en paral·lel amb Estel per unir iniciatives i poder arribar més enllà. Actualment, formem part d’aquest paraigua, mantenint tots els projectes propis. Urbanins serà una línia de treball o una ‘marca’ dins de la cooperativa Estel, amb nous projectes i coneixements. 

Teniu ja pensades noves accions o nous projectes a dur a terme? Quins són els reptes de futur d’Urbanins? 

Des que vàrem començar, no hem parat d’obrir-nos portes i conèixer persones noves, tenim ganes de seguir en aquesta línia. Per exemple, la via de la renaturalització de les ciutats, repensar les ciutats amb una lògica verda, és un mitjà que tenim ganes de seguir impulsant, invertir-hi projectes i aprofundir. També volem treballar la mirada d’un espai públic amb perspectiva de gènere i inclusivitat, seguir avançant per incloure més perfils a la ciutat. 

Per últim, creiem que les ciutats han de ser espais educatius en si mateixes, un espai de seguretat per tal que les persones i, concretament, els infants es desenvolupin autònomament. Que fomenti la creativitat, el joc lliure, menys pendent de la normativa i les ordenances, que les persones es puguin sentir més còmodes.