Com ha contribuït la Covid-19 al colapse del sector turístic?

La pandèmia ha fet colapsar el sector turístic a nivell global. Aquest model que s’havia imposat en grans capitals com Barcelona, de turisme de masses i que estava vinculat a una sèrie d’interessos que des dels anys 90 estan controlats per grans capitals financeres internacionals com Black Stone o Black Rock, que controlen el sector de la especulació inmobiliària i el de l’aviació.

Ha punxat aquesta bombolla econòmica, aquest monocultiu que es l’aposta que s’ha fet a partir de les polítiques de la ciutat especialment a partir dels anys 90.

Perquè aquest model basat en la hipermobilitat suposa un elevat risc en la propagació rebrot de la Covid-19?

Respecte la propagació de la Covid-19 hem vist que aquesta mobilitat global extrema, aquesta hiper mobilitat ha generat la ràpida propagació d’un virus a escala mundial. També hem vist que en les ciutats amb alts nivells de contaminació la població ha estat més sensible als efectes de la Covid-19.

És diferent que la població visqui en entorns sans a que visquin en ciutats malaltes que aflebleixen l’organisme i les conseqüències del virus són més letals.

Quina és la situció actual del turisme massiu o low-cost?

Ha anat creixent gràcies a polítiques públiques com la inversió pública en infraestructres com el port i l’aeroport de Barcelona. Les ampliacions de terminals de creuers o de l’aerorport de Barcelona es vinculen als 3 milions de creuristes i 50 milions de passatgers que va rebre la ciutat l’any 2019. Tot també vinculat a polítiques de regulació de liberalització i privatització de la regulació del sòl, de l’habitatge.

El binomi turisme massiu i especulació inmobiliària és el que ha impossat la ciutat, no per viure-hi, sinò per invertir a través de grans capitals boltors que han creat aquest model de turisme massiu afectant a drets bàsics com el dret a l’habitatge, el dret a respirar un aire net o el dret a l’espai públic.

Quin impacte ha tingut aquest model en l'economia global?

Ha arribat a canviar la configuració econòmica dels barris. Aquest model de turisme és una moneda de doble cara. Grans beneficis per grans companyies aèries que dominen aquest sector turístic i enormes costos per la població. No només socials i ambientals sinò també econòmics. Hi han tres factors.

Quins?

L’ampliació d’infraestructures, la desregulació-privatització i els privilegis que s’han donat per promocionar aquests sectors. Tant els creuers com els avions tenen una sèrie de privilegis com evadir fiscalitat, no pagar I.V.A, ... Són sectors amb una ocupació laboral altament precaritzada. Amb aquest colapse el personal que hi treballa és el més afectat i no els arribaran ajudes públiques.

Aquesta situació era una bombolla que es posa en qüestió des de la crisi política i que s’havia d’anar cap a un model de turisme sostenible, Només eren paraules, ja que en el cas de Barcelona estaven projectades dues terminals més de creuers i en cas del l’aeroport es volia ampliar la capacitat de 50 a 90 milions. Per tant hi ha tota una retòrica, moltes paraules.

Què opines de la crisi global que està per arribar?

Estem en una recessió econòmica mundial, en el cas de l’estat espanyol mai s’ha vist una crisi d’aquest caire en temps de pau, amb un 20% de l’atur i un creixement del deute públic del 13% del PIB al 120%. Aquestes dades indiquen que entrem en una situació de canvi de la realitat. Aquesta crisi continuarà per molt que vulguin fer creure que es reactivaràn aquests sectors i és un anunci de crisis més fortes que ja venen.

No podem seguir promovent aquests models turístics de sectors contaminants i que no tenen cap futur. Hem de promure el turisme de proximitat i sostenible obligats per les circuntàncies de la Covid-19 de moment però en breu també pel declivi de recursos energètics fòssils.h

Com han de canviar les polítiques?

Hem de capgirar totes les polítiques per un turisme sostenible que es vinculi a la carrega física, ambiental i social de les ciutats. Hem de recuperar els habitatges en mans de fons boltors que volen extreure enormes beneficis i grans prejudicis per a la població. Hem de fer una regulació del preu del lloguer de l’habitatge i de la temporalitat dels contractes per extreure aquests recursos habitacionals que tant necessitem.

Com podem ser més sostenibles ambiental i sanitàriament respecte a mobilitat i turisme?

Cal promoure un turisme desvinculat de transports d’altes emissions com els avions i els creuers. Un turisme de proximitat en benefici de l’economia local, vinculat a allotjaments turístics amb capacitat de càrrega de la ciutat. Vinculat també al sector ferroviari com alternativa a trajectes curts. Recuperar els trens nocturns i eliminar els vols curts com ja estan fent altres ciutats europees.

Tenim la falsa il·lusió vinculada al low-cost, que viatjar en avió es va més ràpid però si comptem les hores de trasllat a l’aeroport, etc. veiem com en molts casos no és cert. Simplement l’aviació s’ha promocionat, se li ha donat privilegis en detriment del transport públic. El sector turístic ha de ser econòmic però també viable, sostenible i que aporti benefici, sense perjudicar el dret a l’habitatge per exemple.

Què reivindiqueu?

Amb campanyes com #estiusenseavions, juntament amb altres organitzacions de la ciutat de Barcelona com l’Assemblea de Barris del Decreixement Turístic, associacions de veïns i altres associacions ecologistes, socials, de transport públic reivindiquem un canvi en les polítiques de transport públic de la ciutat que privilegien els sectors contaminants.

També fem campanyes articulades a ciutats com Palma de Mallorca, Venècia i altres ciutats del Mediterrani amb aquest model turísitic. A Barcelona vam crear Zeroport, Plataforma en detriment del port i l’aeroport. Demanem que s’aturin els rescats públics al port i l'aerorport, la reducció de línies devols i rutes marítimes i l'eliminació dels pivileis fiscals del port i l'aeroport, entre d'altres.