Noemí Vilaseca: “L’agroparc d’Ametller Origen està forçant la normativa per encaixar-lo al territori”

El projecte d’agroparc que Ametller Origen vol impulsar entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons preveu la centralització de les seves naus logístiques i industrials en un espai agrícola i ecològicament protegit de 322 hectàrees. El moviment ciutadà StopAgroparc denuncia que es tracta d’un model industrial encobert, que destrueix vinya i biodiversitat protegida —posarà en risc l’àguila cuabarrada, entre altres—, trenca connectors ecològics i vulnera la normativa urbanística i ambiental. La plataforma, que compta amb el suport de més de 150 entitats, ha portat el cas als tribunals i ha aconseguit aturar parcialment les obres per ordre judicial.

Des de StopAgroparc heu estudiat a fons el projecte. Què proposa Ametller Origen?

El seu propi nom, agroparc, ja porta a certa confusió perquè porta a pensar que, principalment, és un espai on l’activitat serà agrícola. La realitat, però, és que, segons els informes elaborats pel mateix Ametller Origen, el que preveu és traslladar a aquesta zona les tres naus logístiques que actualment té dins l’àrea metropolitana de Barcelona, així com la fàbrica que ara es troba a Sant Pere Molanta, al costat de Vilafranca. És a dir, Ametller el que fa és una centralització d’instal·lacions que ja té repartides pel territori, i les agrupa totes aquí.

Per què l’empresa vol instal·lar l’agroparc en aquest espai?

Cal tenir en compte que és un espai molt interessant. Tot i ser agrícola, i fins ara haver estat protegit tant pel seu valor agrari com pel valor ecològic, resulta molt atractiu perquè està just al costat de l’AP-7. Com que és sòl agrícola, també és molt més econòmic, i a més a més es troba just al límit de l’àrea metropolitana. Gelida, de fet, quan vens per l’autopista, és la porta d’entrada al Penedès. Quan travesses cap a Gelida, ja tens la sensació d’estar en un espai diferent, principalment de vinya. És un lloc molt interessant perquè, logísticament, és molt estratègic per a Ametller.

Quina extensió té l’àmbit de l’agroparc i com es distribuirà el seu ús del sòl?

L’àmbit total de l’agroparc preveu ocupar 322 hectàrees. D’aquestes, un 40% estan incloses en la modificació del POUM de Gelida i acollirà la major part de les infraestructures: el polígon logístic i industrial, la biofactoria prevista i els hivernacles, que arribaran fins a nou metres d’alçada. Per tant, una proporció significativa del terreny estarà dedicada a infraestructures.

Ens podries fer una breu cronologia de la problemàtica? Quan va començar tot i com hem arribat fins avui?

El primer projecte va sorgir el 2016 i afectava principalment Sant Llorenç d’Hortons. Aleshores, Ametller Origen va plantejar una iniciativa semblant a l’actual però de dimensions molt més reduïdes. Tot i això, ja proposava instal·lar una indústria en un sòl agrícola. Avui, l’àmbit d’actuació comprèn tant Sant Llorenç d’Hortons com Gelida, amb un projecte molt més ampli i amb noves fases de planificació. Això està absolutament fora de la llei. En aquell moment, tant la població —que ja s’expressava en contra del projecte— com l’administració li van deixar clar que no ho podia dur a terme.

Després d’uns anys de silenci, el 2022 l’empresa proposa un nou projecte.

Ametller Origen presenta un nou projecte i compra tretze hectàrees de terrenys naturals qualificats de sòl industrial, un polígon que el mateix pla director urbanístic recomanava revertir per la seva mala connexió i per estar al mig de la natura; però, en lloc d’utilitzar-lo com a tal, Ametller Origen hi ha dut a terme una modificació completa del territori.

Aquest és un fet que des de la plataforma considereu especialment rellevant.

Quan un projecte té la magnitud d’aquest agroparc, el que s’hauria de fer és buscar un sòl que encaixi amb les seves necessitats; en canvi, en aquest cas s’està pressionant per adaptar el territori al projecte: es tracta d’una zona rústica amb proteccions especials i situada al mig de la natura, però Ametller Origen l’ha escollit i ara intenta forçar la normativa perquè encaixi amb el seu projecte, estirant com un xiclet totes les regulacions. 

Què fa Ametller Origen amb les 13 hectàrees de sòl industrial que ha comprat?

Un cop adquirides aquestes 13 ha de sòl industrial, Ametller Origen trasllada el polígon sobre sòl rústic protegit i ocupa l’àrea original amb la biofactoria; al mateix temps, requalifica 21 ha de vinya protegida per instal·lar-hi hivernacles, transformant de manera dràstica el territori per ajustar-lo a les seves necessitats.

Des de StopAgroparc teniu molts motius per oposar-vos al projecte.

Aquí s’està estirant la normativa fins al límit per poder encaixar el projecte, però no només per això: la zona és també un lloc de caça de l’àliga cuabarrada. De fet, se situa directament sobre aquest hàbitat, i cal recordar que aquesta espècie està protegida a nivell europeu, estatal i català. Aquest és un dels arguments principals de l’oposició al projecte, però no l’únic. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Stopagroparc Stopagroparc (@stopagroparc)

També té afectacions importants a nivell ecològic.

Sí, perquè per aquesta zona passen tres connectors ecològics: el més rellevant uneix Montserrat i la serra de l’Ordal, dues àrees PEIN, fet que li atorga una gran importància, i a la vegada creuen dos connectors més per la zona. La presència d’espècies com l’àliga no és casual: la fauna troba refugi i aliment gràcies a aquests corredors, i el projecte posaria en risc aquest equilibri.

Un altre tema important que denuncieu té a veure amb l’aigua. 

Ens trobem en una zona de secà que ha patit sequeres recurrents, on el paisatge tradicional —principalment vinya, amb algunes oliveres i un xic de fruiter de secà— depèn dels sòls i dels recursos hídrics. Ara es preveu una agricultura intensiva amb hivernacles de 9 metres d’alçada i il·luminació nocturna sobre un terreny que fins ara era vinya protegida, amb valor tant agrícola com ecològic. Això suposa una afectació agrària i ambiental molt important, perquè es tracta d’un sòl amb protecció específica pel seu ús tradicional i pel seu paper en l’ecosistema.

Parlem del tema urbanístic. 

En l’àmbit urbanístic i de mobilitat hi ha qüestions tècniques i de seguretat que es posen en dubte. El projecte preveu naus logístiques amb cinquanta molls de càrrega en plena natura, però els accessos són per una carretera estreta i sinuosa que, segons el POUM de Gelida, hauria requerit una variant abans d’activar el sòl industrial de Can Joncoses —les 13 hectàrees adquirides per Ametller Origen—. Aquesta millora viària no s’ha dut a terme, de manera que el trànsit pesat haurà de fer-se per la via actual, fet que presenta un problema evident de seguretat. 

El projecte promet un miler de llocs de treball. 

Des del 2016, tot i tenir vinyes a la zona, Ametller Origen no ha contractat mai personal local; els treballadors de les vinyes i hortes que gestiona actualment provenen d’altres indrets. L’informe d’Ametller, elaborat amb la Universitat Pompeu Fabra, preveu traslladar-hi les naus industrials i la fàbrica, però aquestes instal·lacions ja funcionen en altres ubicacions amb plantilla pròpia. 

A més, el projecte aposta per la robotització i l’automatització dels processos. Per tant, centralitzar tres naus i una fàbrica en un sol emplaçament, amb tecnologia automatitzada, posa en dubte la creació de nous llocs de treball i, sobretot, de llocs ocupats per veïns de la zona.

Quin és el paper de les administracions en tot plegat?

Cal tenir en compte que el recurs contenciós interposat per Naturalistes de Gelida —una de les entitats que integren StopAgroparc— no va contra Ametller Origen, sinó contra la Generalitat, ja que l’objectiu és que l’administració defensi el dret dels ciutadans i l’interès comú. Un cop admès a tràmit, el jutge convida tots els agents implicats a assumir la codemandància: l’empresa Ametller i l’Ajuntament de Gelida han acceptat ser codemandats, mentre que l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons ha optat per presentar recursos propis sense assumir aquesta condició.

Deies que Naturalistes de Gelida forma part de la plataforma. Qui la compon?

La plataforma Stopagroparc és un moviment ciutadà i transversal —no està vinculada a cap partit, entitat o associació concreta— i, per tant, no disposa de personalitat jurídica pròpia. Per això, compta amb el suport de tres entitats que li atorguen representativitat: Bosc Verd, de caràcter ecologista; Unió de Pagesos, el principal sindicat agrari de Catalunya; i Naturalistes de Gelida, una associació local dedicada a l’estudi i la divulgació de la natura.

I ha aplegat nombroses adhesions.

Més de 150 organitzacions s’han adherit al manifest de la plataforma, incloent-hi col·lectius agraris, ecologistes, entitats vinculades a la protecció del medi natural i associacions de consumidors. Aquesta diversitat és precisament el valor de Stopagroparc: reuneix opinions i sensibilitats diferents al voltant d’un objectiu comú, la defensa del territori davant l’impacte que tindrà aquest projecte. 

Que, segons vosaltres, posa en risc el model de territori del Penedès. 

Al Penedès estem constatant que l’administració impulsa un model industrial sense comptar amb la participació de la ciutadania. Tot i disposar d’infraestructures com l’AP-7 i la línia de tren, s’està imposant un model industrial que xoca amb el desenvolupament tradicional basat en l’agricultura i en el valor afegit del vi i el turisme que aquesta activitat genera. Aquest és un territori que ha tirat endavant gràcies al seu paisatge agrari, però ara es posa en risc la seva identitat i el teixit econòmic local.

El que diu Ametller Origen és que aquest projecte potenciarà l’agricultura.

Sí, un dels arguments que utilitza l’empresa per defensar la importància del projecte és que revitalitzarà l’agricultura. Però aquí ja existia agricultura tradicional, i el projecte acaba desplaçant aquesta activitat. El Penedès és, per si mateix, un pulmó verd molt proper a la metròpoli, mantingut fins ara perquè ha permès que la gent visqués de l’agricultura i dels serveis vinculats al vi i al turisme. Ara hi ha una forta pressió per introduir un nou model industrial-logístic, i caldrà valorar si la comunitat el vol realment. 

Quan podria arribar la resolució del TSJC respecte al contenciós que heu presentat?

Aquest procés ha estat complex i llarg. El jutge va admetre el contenciós a tràmit a principis de l’any passat i, un cop acceptat, va notificar totes les parts implicades i va exigir l’entrega digital de l’expedient a la part demandant —Naturalistes de Gelida— mitjançant un llapis de memòria. Ens l’han enviat vuit vegades perquè els primers set dispositius estaven corromputs, per tant, hem trigat més d’un any a rebre'n un de vàlid. Per aquest motiu, no vam poder presentar la demanda fins a finals de juny, quan el jutge va fixar la data límit.

En què consisteix el contenciós contra la modificació del POUM?

Paral·lelament al contenciós contra la Generalitat, hem presentat una demanda contra la modificació del POUM de Gelida, ja que s’ha alterat el planejament municipal per encaixar l’agroparc. A més, dins del conveni entre l’Ajuntament i Ametller Origen es preveu un projecte d’urbanització que també porta a terme un tràmit administratiu separat. Considerem que aquest projecte d’urbanització és irregular i, per aquest motiu, hem sol·licitat l’obertura d’un segon contenciós contra aquesta actuació.

Vau demanar unes mesures cautelars i el jutge les ha concedit. 

En el moment de presentar el contenciós contra el conveni i també en lliurar la demanda contra la modificació del POUM, vam sol·licitar mesures cautelars. Aquestes mesures ens han estat notificades recentment. Just un dia abans d’acabar el mes de juliol, el jutge va dictar una suspensió parcial del conveni. Concretament, estableix que no es poden dur a terme obres ni moviments de terra dins del kernel 80 —una zona de màxima protecció ambiental— fins que el Departament de Fauna acrediti que l’àguila cuabarrada ja no hi caça. 

Ara bé, el jutge dicta aquesta resolució i immediatament després comença el període de vacances judicials, que converteix l’agost en un mes inhàbil. Just aleshores és quan s’inicien els moviments de terra en una de les zones del projecte de l’agroparc, que, precisament, es troba dins del kernel 80, per tant, incomplint la resolució del jutge. 

[En el moment en què es publica aquesta entrevista, els Mossos d'Esquadra de Medi Ambient i els Agents Rurals, després de comprovar l’incompliment de les cautelars, han procedit a aturar les obres de forma immediata.]

Confieu que tot plegat es resolgui positivament per a vosaltres?

Disposem d’arguments molt sòlids. El problema és que a l’altra banda hi ha una empresa molt gran, amb molta influència, i també les administracions. Per això, el que esperem és que el jutge analitzi el cas amb imparcialitat. Tenim molta confiança en la força dels nostres arguments.