Quaranta anys de reivindicació del parc natural de la Serra de Montsec

LaviniaNext
Autor/a: 
Marta Catena
Des del 1982, diferents entitats de conservació del patrimoni natural lluiten perquè l'espai de la Serra del Montsec es declari parc natural. Font: Llicència CC Unsplash
Des del 1982, diferents entitats de conservació del patrimoni natural lluiten perquè l'espai de la Serra del Montsec es declari parc natural. Font: Llicència CC Unsplash
La zona té un gran valor paisatgístic, històric i ambiental i aplega un gran refugi de fauna i fins a dos tipus de clima diferents. Font: Llicència CC Unsplash
La zona té un gran valor paisatgístic, històric i ambiental i aplega un gran refugi de fauna i fins a dos tipus de clima diferents. Font: Llicència CC Unsplash
El mes de febrer de 2023, IPCENA va llançar un manifest i una campanya per potenciar la lluita i demanar al govern que tiri endavant la conformació del parc natural. Font: Llicència CC Unsplash
El mes de febrer de 2023, IPCENA va llançar un manifest i una campanya per potenciar la lluita i demanar al govern que tiri endavant la conformació del parc natural. Font: Llicència CC Unsplash

Quaranta anys de reivindicació del parc natural de la Serra de Montsec

Autor/a: 
Marta Catena
LaviniaNext

Resum: 

La Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA) i altres entitats de conservació del medi ambient han llançat un manifest i una campanya per potenciar la formalització de la preservació d’aquest espai natural.

Situada entre el Pallars Jussà i la Noguera, amb la part occidental rascant la Ribagorça aragonesa, la Serra del Montsec és una de les zones més importants que forja el Prepirineu català. A escala biològica, el valor històric, paisatgístic i natural és elevat. Per exemple, la zona concentra més de cent seixanta cavitats i coves i, dins d’una d’aquestes, hi ha la sala subterrània més gran de Catalunya. Les formacions de roca calcària són les predominants i és gràcies a l’erosió provocada per l’aigua de la pluja que es forma aquesta geografia rocosa i càrstica.

La Serra del Montsec també acull un dels majors refugis de fauna, pel que fa als rapinyaries, i s’hi poden observar espècies com l’àliga cuabarrada i l’àliga daurada. Els gats salvatges i les llúdrigues són alguns exemples dels grups de mamífers que hi ha. “En el camp de la vegetació, és un autèntic museu perquè xoquen dos tipus de clima”, destaca Joan Vázquez, portaveu de la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA).

El clima del sud continental, més eixut, i el de caràcter mediterrani i eurosiberià permeten que espècies de diferents èpoques climàtiques hi habitin i siguin “autèntics fòssils vivents”, com bé expressen des d’IPCENA.

Les entitats dedicades a la conservació del medi ambient fa més de quaranta anys que lluiten perquè aquesta zona es converteixi en parc natural. Va ser el 1982 quan es va aprovar una primera proposició no de llei a favor de la conservació d’aquesta serra del Pirineu. “Per qüestions de caràcter polític, ha quedat enrere i s’ha anat arrossegant. En els últims vint anys, amb altres entitats del territori, hem estat treballant per tirar-ho endavant”, explica Vázquez.

L’evolució de la zona al llarg dels anys

La Serra del Montsec, a més, reuneix algunes de les zones de medi natural més concorregudes del país, com és el Congost de Mont-rebei, el qual ja sobrepassa les cent mil visitants per any. “Determinades campanyes de promoció, poc responsables, han fet que aquest espai s’hagi popularitzat excessivament”, declara el portaveu d’IPCENA.

Al llarg dels anys, l’indret ha patit l’amenaça d’alguns projectes de construccions d’infraestructures i, per tant, ha estat a punt de perdre part del seu espai natural. L’any 1987 es va planificar la instal·lació d’una carretera variant de l’Eix Occidental, que connecta Tortosa i la Vall d’Aran.

El 2008, es va intentar col·locar una gran presa al Congost de Mont-rebei, projecte que tenia el suport dels ajuntaments i d’Endesa, que pretenia turbinar les aigües que surten de la central de Port de Montanyana. “Hauria sigut una ferida de conseqüències irreversibles”, exposa Joan Vázquez. Cap dels dos projectes es va dur a terme i les campanyes que van impulsar les entitats van ser de gran ajuda per aturar-ho.

La importància de conservar la natura

“El nostre objectiu és mostrar que declarar-lo parc natural és una necessitat imperiosa perquè constantment s’havien d’estar aturant iniciatives i projectes altament degradadors”, diu Vázquez. Des del 2015, estava sobre la taula la conformació de tres nous parcs naturals: la Serra de Montsec, la Serra de Prades i les Capçaleres del Ter i del Freser.

Aquest últim ja està declarat parc natural i el de la Serra de Prades està al final del seu procés, ja que actualment només cal un acord dels agents consultius, el qual es realitzarà aquest any 2023. “El projecte de la Serra de Montsec ha quedat totalment abandonat”, lamenta Joan Vázquez.

El manifest i la campanya que promouen la lluita

Actualment, les diferents entitats treballen amb la intenció i l’objectiu que el govern compleixi allò amb el que es va comprometre i que, de moment, cap de les parts ha vist reflectit. De moment, IPCENA continua amb la recollida d’adhesions al manifest i a la campanya, els quals exposen les propostes i propòsits que cal respectar.

A més, un cop es constitueixin els consells comarcals i els ajuntaments després de les eleccions municipals del mes de maig, tenen previst contactar amb les seves membres i amb persones del Parlament de Catalunya. Finalment, demanaran una compareixença a la Comissió d’Acció Climàtica (CAC) per explicar als partits polítics la necessitat de conformar aquest parc natural.

“Cal tenir en compte que, en l’àmbit català, Lleida només té dos parcs naturals, el de l’Alt Pirineu i el de Cadí-Moixeró”, destaca Joan Vázquez. Afegeix que, per exemple, encara que Girona sigui una demarcació que ocupa molt menys territori que Lleida, compta amb cinc parcs naturals. “Lleida és la zona que concentra la biodiversitat més gran del territori i és en la que menys es reflecteix l’interès per preservar-lo”, conclou el portaveu d’IPCENA.

Afegeix un comentari nou