Roser Goula: "Amb l'intercanvi de cases evitem la massificació turística i ajudem l'economia local"

Roser Goula és cap de projecte dins del departament de màrqueting de la comunitat d'intercanvi de cases HomeExchange. Es tracta d'una organització internacional amb tres seus (Estats Units, París i Croàcia) i ella teletreballa des d'Olot. Abans de treballar-hi, ja era membre de la comunitat i ha fet més de 20 intercanvis. De fet, en la seva lluna de mel va fer una mena de volta al món, allotjant-se a cases d'intercanvi als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Tailàndia.

Parlem amb ella sobre com està influint la pandèmia en la manera de viatjar i sobre l'auge de l'intercanvi de cases. Ens explica que a Catalunya hi ha una comunitat gran i que les famílies amb infants són les que més s'inclinen per aquesta opció.

En aquests moments d'incertesa, la gent està triant l'intercanvi de casa com una opció més segura d'allotjament?

Sí. Vam fer un estudi fa un parell de mesos i vam veure que a escala estatal el 50% de les persones volen viatjar amb intercanvis de casa en l'escenari post-Covid. Els motius que tenen en compte per triar-lo davant altres allotjaments més tradicionals són quatre bàsicament: tenir una casa segura només per a tu, perquè només hi ha hagut una família abans (no és un degoteig de gent diferent); tenir la possibilitat de fer activitats a l'aire lliure; evitar aglomeracions i buscar espais més aïllats; i tenir l'opció de cancel·lar.

Estem veient que més que mai el perfil d'usuari que triar l'intercanvi busca aquest tipus de vacances més tranquil·les, naturals, aïllades de les grans massificacions.

Quins avantatges ofereix aquesta manera de viatjar?

Pensem que l'intercanvi de cases seguirà creixent en el futur, i, de fet, ja ho està fent ara, per diverses raons. La gent vol marxar de vacances sense problemes econòmics i poder disposar d'una casa sencera per a ella. A més, és una casa on viu algú: hi ha joguines, jocs de taula, tots els estris de cuina habituals... hi ha vida!

És apte per a tothom. No hi ha un cost molt gran. En el cas de HomeExchange hi ha una quota anual de 130 euros per ser membre de la comunitat, que et permet fer tots els intercanvis que vulguis. Amb un únic intercanvi la quota queda coberta. Després tens vacances il·limitades. Pot ser un cap de setmana, un pont o unes setmanes de vacances. L'únic requisit és que tu has de deixar casa teva.

Els intercanvis s'han de planificar amb molta antelació?

No. Aquest és un altre avantatge. Es pot fer com 'last minut'. Hi ha gent que organitza les vacances a principis d'any. Però també hi ha molta gent que ho fa a última hora. De fet, amb aquesta pandèmia hi ha molta gent buscant a última hora. Està canviant una mica el paradigma d'intercanvi. Et permet una flexibilitat molt gran.

I és segur?

És una forma de viatjar molt segura. De fet, és la manera que no t'entrin a casa. Tens una altra família que està a casa teva i te l'està cuidant: regar plantes, donar menjar al gat... L'intercanvi es basa en la confiança mútua.

Consideres que és més sostenible per al planeta?

Sí, totalment. És un dels valors de HomeExchange per fer-ho com a turisme responsable i sostenible. Evitem la massificació turística (no cal tenir segona residència si podem fer intercanvi) i ajudem l'economia local, perquè els diners estalviats a l'allotjament s'inverteixen en experiències allà on vas.

Creus que en general les conseqüències d'aquesta crisi canviaran la nostra manera de viatjar?

La gent estarà més inclinada a viatjar de manera local. Podem redescobrir casa nostra. És un canvi de paradigma per fer coses a casa i reinvertir en l'economia local. La gent està més conscienciada de l'impacte que té viatjar lluny.

Quin perfil tenen les persones que opten per l'intercanvi de cases?

Sobretot, són famílies amb nens. És una opció de vacances molt senzilla, econòmica i còmoda. Disposes de molt d'espai, hi ha joguines, bicicletes... No cal que portis tantes coses. A nosaltres a Dinamarca ens van deixar, fins i tot, el cotxe amb la cadireta per a infants.

El segon grup és el de les persones sènior, de 55 cap amunt. També hi ha parelles o persones que viatgen soles, però en són menys.

Els catalans i les catalanes acostumen a fer intercanvis de cases?

Sí, de fet Catalunya és lloc punter en l'àmbit estatal. Sempre ha estat la comunitat amb més usuaris, amb Barcelona al cap d'avant, però també Costa Brava, interior de Girona, Terres de L'Ebre, Tarragona, Pirineus... Hi ha molta afició a fer intercanvis. Molts posen també les segones residències per intercanviar.

Tenim unes 17.000 cases donades d'alta a Catalunya. De les quals, 3.700 actives i disponibles en l'actualitat.

Quins són els països on més tradició hi ha de fer-ho?

Els Estats Units, França i Espanya. Els Estats Units perquè va ser pioner en intercanvis. A Europa, França té molta tradició. Els intercanvis van començar entre el professorat, els anys 50. I cap als 90 es va estendre. Abans es feien per catàleg imprès. Amb Internet tot es va fer molt més fàcil.

A HomeExchange el segon mercat europeu que es va crear va ser l'espanyol i, per això, sempre ha tingut més forta tradició que altres països, com Alemanya o Itàlia. Hi ha molta afició a l'intercanvi. Hi ha gent que ho fa des de fa 20 o 30 anys. Ens trobem ja amb la segona generació. Gent que quan era petita ja feien intercanvis amb els seus pares. Ara que són grans, ho segueixen fent.

Ha de ser sempre un intercanvi o pots anar a casa d'algú que no vingui a la teva?

Tradicionalment l'intercanvi era el senzill: tu a casa meva i jo a casa teva. De vegades, era complicat trobar algú que vingués a casa teva les dates que tu volies.

Els intercanvis es van flexibilitzar i ara és possible fer un no recíproc. És a dir, jo vaig a casa teva i tu vas a casa d'una altra persona. Ho fem amb els 'Guest Points', un sistema de punts. Jo vaig a casa teva i tu no vens a la meva i, a canvi, et dono uns punts, amb els quals tu podràs a anar a una altra casa. Ara és l'opció majoritària, el 60%. En qualsevol cas, l'esperit, els valors són els mateixos.