Quines pautes de comportament ha canviat la fauna urbana durant el confinament de la ciutadania?

Probablement, degut a la tranquil·litat en l’ambient urbà ocasionada pel confinament, alguns patrons de conducta animal han sofert variacions. Més exhibició, més exploració de sectors abans vedats i més activitat a certes hores, entre d’altres.

Què em dius de les imatges de dofins al litoral català o de porcs senglars enmig de les ciutats?

És una conseqüència del mencionat anteriorment. La tranquil·litat ha allunyat la frontera sonora més enllà de la qual els animals no s’aventuraven. En faltar o difuminar-se aquesta frontera, els animals, probablement sense adonar-se’n, han ampliat els seu rang de moviments.

Com serà d’ara en endavant la relació de la ciutadania amb aquesta fauna urbana?

Serà exactament igual que abans de la pandèmia. El problema és que encara no estem vivint amb la normalitat d’abans i ja estem tornant als mateixos hàbits.

A mesura que es recuperi l’activitat, tot tornarà a l’statu quo anterior, ja que tots els canvis, molts o pocs, certs o imaginats, que s’han operat en la fauna han estat fruit d’un confinament involuntari que no ha estat decretat per afavorir la fauna, òbviament. Per tant, tot tornarà, de mica en mica, per voluntat i desig de la ciutadania, a com estava abans.

I amb els ecosistemes naturals?

Igual. La suspensió d’activitats econòmiques ha suposat un alleujament dels nivells de contaminació, soroll i agressió ambiental, entre d’altres, que s’ha notat d’una forma palpable. Tothom està satisfet d’aquesta millora del nostre entorn immediat, del nostre entorn com a espècie.

Malgrat això, la gran majoria de persones està desitjant poder tornar a agafar avions i realitzar viatges transoceànics cada any; es postula la construcció com el gran motor de la recuperació i es parla de grans operacions urbanístiques, aquí i allà. Tot això, es faci com es faci, sempre repercutirà negativament en els ecosistemes naturals.

Quins objectius us plantegeu al respecte?

Galanthus fa molts anys que treballa en aquest sentit. Aconseguir que les ciutats siguin el més biodiverses possibles. A finals de 2008 es va lliurar un informe a l’Ajuntament de Barcelona en què s’inventariava la fauna vertebrada dels parcs i espais verds i en què es llistaven una sèrie de mesures per afavorir-la.

Entre aquestes mesures estava la limitació de la sega, la dotació de refugis de fauna (com per exemple amb caixes niu), gestionar correctament les basses ornamentals per afavorir els amfibis i finalment apostar per una millor relació entre edificis i fauna urbana i tot això en menor o major intensitat s’està duent a terme a Barcelona actualment.

Què fa falta per aconseguir-ho?

Més voluntat perquè les coses canviïn més ràpid. No haver d’esperar tants anys a fer coses que l’estament científic i tècnic veu clar i que si no es posen en pràctica és per qüestions polítiques difícils d’entendre.

Quines conclusions positives podeu treure d’aquesta crisi?

Que encara som a temps d’arreglar les coses, malgrat que el futur per preservar la natura molt probablement seguirà com abans de la pandèmia.