La moda és un aspecte intrínsec de la nostra cultura i una expressió de la nostra individualitat. No obstant això, cada cop hi ha més consciència sobre l'impacte negatiu que la indústria de la moda té en el medi ambient. Des de la producció de fibres tèxtils fins al procés de fabricació i distribució, la moda ha estat vinculada a l'explotació de recursos naturals, la contaminació de l'aigua i l'aire, i la generació de residus.

Aquesta preocupació ha impulsat un moviment cap a la moda sostenible, que té com a objectiu crear una indústria més respectuosa amb l'entorn, valors que promou l'associació Upcycling Barcelona. En parlem amb la seva presidenta, Sílvia Jou.

Com es tradueix el concepte ‘upcycling’?

‘Upcycling’ vol dir donar un valor afegit a allò que llençaríem. En aquest cas, nosaltres ho apliquem a la roba. Per exemple, una manta que no utilitzem la podem acabar convertint amb un abric, augmentant el valor de la seva primera utilitat.

Com definireu la missió de l’associació?

Upcycling Barcelona és un projecte pioner que treballa perquè el valor i impacte de l’’upcycling’ sigui positiu a través de la formació i l’educació. Vam constituir l’associació ja fa vuit anys i des dels inicis vam fer tallers amb adults i infants per ensenyar en què consisteix tot el tema de reciclatge de roba. Volíem donar a conèixer que l’’upcycling’ no és només roba d’estar per casa, sinó que són peces de carrer que pots portar el teu dia a dia. Perquè reciclar és una necessitat, hi ha massa roba que es llença.

D’on traieu el material per a confeccionar aquesta roba?

Nosaltres reutilitzem sempre, però no vol dir que la roba sempre estigui usada. Poden ser metres de tela, que no són d’aquesta temporada, i que han quedat al final d’un magatzem o una botiga. Als alumnes, moltes vegades també els recomanem anar a buscar peces als Encants de Barcelona. També utilitzem mostraris d’una empresa que ens porta petits retalls de roba i amb això podem fer ‘patchwork’ per fer peces noves.

Després, tenim tot el que seria la roba de segona mà, que pot ser roba que hem portat pel carrer i ja no ens posem, estovalles, draps de cuina, llençols, mantes, coixineres…

"Rebem moltes donacions de roba de la gent del barri del Fort Pienc, on es troba l’associació".

Podem fer un vestit amb llençols?

Podem fer el que vulguem: roba de vestir o roba de la llar. Nosaltres sempre diem que si vols fer-te un vestit amb unes estovalles brodades de la teva àvia, pot quedar molt maco. La gent que ens agrada donar valor afegit al teixit ‘vintage’ som una mica romàntics, valorem els brodats i els estampats.

Algun altre material curiós que feu servir per fer als dissenys?

Tot i que la majoria dels nostres alumnes creen roba de disseny a partir de peces de segona mà, també reutilitzem paraigües trencats, bosses de supermercat de tela… Bàsicament, tot el que es pugui posar a la màquina de cosir. Ara mateix, tinc un encàrrec amb unes cortines de lona, i d’aquí en sortirà una jaqueta.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Upcycling Barcelona Shop (@upcyclingbarcelona)

Tornant a les donacions de roba, col·laboreu amb moltes empreses tèxtils?

Rebem donacions periòdiques d’alguna empresa, com és el cas d’Skunkfunk. Però també rebem moltes donacions de la gent del barri del Fort Pienc, on es troba l’associació. És gent que ja coneix la nostra feina i ens fa arribar de tot: retalls de roba, cortines que ja no fan servir o roba de diari.

La roba que ha tingut un ús, i que és comprada de fa quatre dies, la venem directament de segona mà a preus baixos per donar un impuls a la moda circular. Això és perquè la roba que es confecciona avui en dia no és apta per a ser reciclada, ja que és de pitjor qualitat. Si la intentes descosir, ja l’has perduda. A més, aquestes vendes de roba de segona mà són les que ens ajuden a sostenir l’associació.

A part de taller, també teniu botiga, doncs?

De fet, és un projecte que arrenquem al setembre, el qual implicarà un canvi en el nostre espai. La primera planta del local es destinarà només botiga, que inclourà també diferents marques de roba sostenible. A les golfes és on continuarem fent els tallers. A partir del setembre tindrem més notícies!

Feu tallers per a persones adultes, però també per a infants i joves.

Tenim tallers per a totes les edats, des d'infants de deu anys cap amunt. En aquestes classes nosaltres ensenyem a cosir, però si la persona ja en sap, el que fem és plasmar les idees de disseny que tenen. Per a aquelles que comencen de zero, amb quatre classes ja són capaces de fer la primera peça de roba senzilla, independentment de l’edat.

Els tallers són molt lliures: tu tens un projecte de disseny al cap i aprens a cosir mentre el fas. No marquem unes directrius perquè tothom faci el mateix a totes les classes, així evitem que es facin avorrides. No et diré que facis primer una bossa, després un estoig, i tot seguit una faldilla, si tu el que vols una jaqueta.

A més d’aprendre a cosir, segur que es genera consciència social, sobretot amb la mainada.

Totalment. L’educació té un paper molt important, té la missió d’acompanyar i formar persones amb valors socials i mediambientals. Aquestes nenes que participen en els tallers tenen una consciència brutal, els encanta el reciclatge i són les més orgulloses vestint la roba que fan. Als adults encara ens costa una mica, això.

Els tallers els fem tipus extraescolars, però també hem fet tallers puntuals amb centre cívics i a escoles.

"Encara que compris sostenible, el fet de comprar una peça nova ja perjudica el medi ambient".

A les xarxes socials també feu molta pedagogia de les implicacions de la indústria de la moda.

És que és molt alarmant. Ens arriben un piló de texans i tenim les estadístiques a la mà de les grans quantitats d’aigua que es gasten per fer un sol pantaló. Per molt que utilitzem material orgànic, com el cotó, aquest també s’ha de regar, triturar i tractar. Al final, encara que compris sostenible, el fet de comprar una peça nova ja perjudica el medi ambient.

I també es generen moltes emissions de CO₂. Hi ha empreses que venen per exemple a Hèlsinki i, si hi ha una peça amb una tara, viatja milers de quilòmetres per tornar a fàbrica d’origen. Després està tot el tema de la salut. Les primeres rentades de peces noves, els tints que s’usen per tenyir la roba deixen anar uns químics que són molt tòxics.

Veieu un canvi en la consciència social ara que fa vuit anys, quan vau començar?

I tant, hi ha molta més consciència. Cada cop hi ha més polítiques i l’administració s’està posant les piles. En general es recicla més a totes les edats, però sobretot els joves. A tothom ens agrada comprar roba, estrenar i provar-nos peces que ens quedi bé. Però la gent també coneix cada cop més que podem reciclar i que tenim moltes opcions de moda circular al nostre abast, com Humana o Roba Amiga.