Quina importància tenen els factors climàtics i ambientals com a inductors dels moviments forçats de població que arriba a la ciutat de Barcelona? Quina percepció tenen aquestes persones dels motius que les han empès a marxar dels seus països d’origen? Quins canvis cal abordar per reduir l’impacte de les migracions forçades per factors ambientals? Quines necessitats, pràctiques i hàbits quotidians hem de qüestionar en el marc del context d’emergència climàtica que patim?

A totes aquestes qüestions vol respondre el projecte ‘EMigra - Energia Migrant pel Clima’, una iniciativa conjunta de la cooperativa CICrA Justícia Ambiental, Ecoserveis, FICAT i l’Espai la Tregua, finançada per l’Ajuntament de Barcelona, que cerca posar el seu gra de sorra per contribuir al canvi cultural necessari per albirar la transformació ecosocial que requereix el moment que vivim.

El projecte, però, no s’ha volgut limitar a una aproximació purament acadèmica per treballar aquests temes, sinó que s’ha esmerçat a afavorir espais de participació i d’intercanvi cultural en què el col·lectiu migrant en situació d’acollida a Barcelona ha estat protagonista.

“Amb el projecte ‘EMigra - Energia Migrant pel Clima’ volíem conèixer la percepció de les persones migrants, sobretot de països africans, que viuen a Barcelona; i no volíem fer-ho com una recerca acadèmica tradicional, sinó abordar-ho amb molta cura, tenint en compte les diferències culturals i els diferents contextos, i donant veu a les persones migrades”, explica la Beatriz Felipe, membre de CICrA Justícia Ambiental.

Igualment, la iniciativa ha plantejat, de la mà d’Ecoserveis, tallers per millorar hàbits de gestió energètica de les llars. D’aquí n’ha sortit una guia en gestió energètica amb indicacions per a professionals, entitats i administració pública que treballen amb el col·lectiu migrant, resultat del procés de cocreació basat en els tallers participatius.

Tallers participatius per identificar factors ambientals relacionats amb les migracions

La Beatriz Felipe fa anys que es dedica a la recerca sobre les connexions entre la mobilitat humana i els factors climàtics i ambientals. En aquest sentit, des de CICrA, i en col·laboració amb Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, va treballar en l’informe ‘Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions’, centrat en casos de moviments de persones a causa de factors relacionats amb la degradació ambiental i d’altres tipus, amb especial èmfasi en aquells relacionats amb l’aigua.

Amb tot, explica que sempre havia volgut anar més enllà i treballar les migracions climàtiques des d’un altre vessant. “A Catalunya i a l'Estat espanyol, i m'atreviria a dir que en la majoria dels estats de la Unió Europea, no sabem si en realitat les persones migrades han vingut per motius ambientals i climàtics i si aquests són rellevants o no”, assegura. Treure’n l’entrellat és important des de molts punts de vista, per exemple, a l’hora de dissenyar estratègies de protecció jurídica cap a les migrants climàtiques. “Per això vam posar en marxa aquest projecte”, remarca la investigadora.

Per assolir aquest propòsit, la iniciativa ha preparat qüestionaris i ha organitzat tallers participatius, dinamitzats per La Tregua, amb persones migrades arribades a Barcelona, la majoria procedents de països africans com Mali, el Marroc, la República del Congo, el Senegal o Guinea Conakry, entre altres.

“La veritat és que hem hagut d’afrontar molts reptes en el marc del projecte, i un dels principals va ser trobar persones que volguessin participar i venir als tallers; al final, ens en vam sortir prou bé, tot i que, per exemple, la gran majoria de persones que vam trobar van ser homes”, apunta.

D’aquests qüestionaris i tallers participatius, en què les participants van exposar i compartir les seves experiències i coneixements, i juntament amb la bibliografia que van consultar sobre el tema, es van identificar una sèrie de motius que havien impulsat aquestes persones a abandonar els seus països d’origen. Aquesta tasca ha quedat recollida a l'estudi divulgatiu titulat 'Una aproximació al paper de la crisi climàtica, l’acaparament pesquer i l’extractivisme en la expulsió de persones d’origen africà que habiten Barcelona'.

“Vam parlar i investigar al voltant de factors que havien impulsat aquestes persones a emprendre processos migratoris, com les sequeres, l’acaparament pesquer a països com el Senegal o l’extractivisme, és a dir, de com l’explotació de recursos als seus països havia estat determinant a l’hora de decidir marxar”, detalla Felipe.

Crisi climàtica, extractivisme i acaparament pesquer

Així, l’informe realitzat en el marc del projecte fa incidència en factors que connecten directament amb les migracions com l’impacte de les sequeres, cada cop més freqüents i extremes, que afecten greument l'agricultura i l'accés a l'aigua i forcen milers de persones a marxar dels seus països. En aquest sentit, s’han estudiat a fons els casos de Mali, el Marroc i la República del Congo.

També s’ha posat el focus en les conseqüències de l’acaparament pesquer perpetrat especialment per flotes internacional a l’Àfrica Occidental, a països com el Senegal, que minva els recursos disponibles per a les comunitats locals, empitjorant la inseguretat alimentària i econòmica, i provocant que milers de persones, sobretot joves, es vegin obligades a migrar per cercar oportunitats.

Altrament, l’informe analitza els impactes de l’extractivisme a Ghana i Guinea Conakry, on l’explotació dels recursos naturals reverteix molt negativament en la població, desplaçant persones, deteriorant l’entorn i exacerbant els problemes ambientals i socials que, de retruc, contribueixen a l’augment de les migracions.

Tot plegat fa evident que les damnificades per la injustícia climàtica, perpetuada per les pràctiques dels estats i empreses del Nord Global, i que ens condueixen cap al col·lapse climàtic, són els col·lectius més vulnerables del Sud Global, com persones en situació de pobresa, dones i infants, entre altres.

A banda, el projecte ‘EMigra - Energia Migrant pel Clima’ ha difós una sèrie d’infografies, així com càpsules de vídeo en què les participants dels tallers expliquen en primera persona les seves experiències i fan palès la dura realitat de les migracions climàtiques.

“He vist el canvi que ha experimentat el meu país causat per la mà de l’home. El canvi climàtic té conseqüències: no plou i no es pot cultivar, no hi ha feina i els que treballaven al mar no tenen pesca. L’única opció que els queda a moltes persones és emigrar”, lamenta el Papa Demba Cissé, que va arribar a Barcelona procedent del Senegal.

El Mamadou Kadame, també del Senegal, explica que “moltes persones que han migrat entre 2020 i 2023 són pescadors, la majoria molt joves, que han abandonat el país a causa del canvi climàtic, ja no hi ha peix per pescar i la gent necessita treballar”.

A tall de conclusió, l’estudi sorgit del projecte destaca el vincle directe entre la degradació ambiental i la falta d’habitabilitat dels territoris d’origen de les persones migrades; les greus conseqüències socioambientals de l’activitat extractiva, com la contaminació i l’expulsió de les poblacions locals; així com la responsabilitat dels actors del Nord Global, incloent-hi la Unió Europea i els seus estats membres, així com les autoritats locals de Barcelona, en els fenòmens analitzats.

Per això, la investigació reclama la necessitat d'estudiar i comprendre millor les causes ambientals de les mobilitats forçades internacionals i establir per vies legals i segures per migrar, garantint la protecció dels drets humans de les persones afectades​​.

“Per exemple, un punt important seria que la demanda d’asil inclogui la protecció per causes climàtiques i ambientals, que ara mateix no ho fa”, diu Felipe, qui, ampliant el focus, també subratlla que “s’ha de treballar tant en la mitigació com en l’adaptació del canvi climàtic, sempre des d’una mirada de justícia climàtica, així com actualitzar els marcs jurídics internacionals per protegir les persones afectades”.