Una escola per formar agents de canvi cap a una mobilitat sostenible

En els temps que corren, la sostenibilitat és un concepte tan suat que ha quedat despullat del seu significat original. Avui, l’adjectiu sostenible sembla més vinculat al màrqueting i la publicitat –el trobarem en supermercats, anuncis de roba, de cotxes i, fins i tot, d’empreses petrolieres– que al seu vertader propòsit:  preservar la salut de les persones, dels territoris i del planeta. 

Més enllà de la banalització del terme, la sostenibilitat es pot aplicar a gairebé tot i abasta molts àmbits. Un dels més rellevants és la mobilitat, que juga un paper central en la lluita contra el canvi climàtic i és una de les claus de volta per a la necessària transició ecològica que ens ha de permetre revertir l’emergència climàtica i evitar el col·lapse ambiental. 

Hi ha moltes maneres de promoure la mobilitat sostenible, però una de les més importants és la sensibilització, és a dir,  facilitar coneixements, criteris i habilitats a la ciutadania per formar agents de canvi i aplanar el camí cap a un nou paradigma que deixi enrere un model de mobilitat contaminant i obsolet com l’actual. 

Això és el que es proposa l’Escola de Mobilitat Sostenible (EMS), una iniciativa que va començar a caminar el setembre de l’any passat, i inaugurarà un nou curs a partir de gener del 2025, per posar a l’abast de ciutadania i entitats un conjunt de coneixements i experiències sobre la mobilitat sostenible des d’una mirada transversal i multidisciplinària. Impulsada des de la cooperativa AMcoop, es tracta d’una proposta educativa flexible i orientada a l’acció i l’impacte.

L’EMS ofereix formació en línia dirigida a perfils diversos, des de tècnics i estudiants fins a polítics i activistes, amb programes de màster, postgraus i mòduls independents impartits per un equip docent de llarga trajectòria, compromès amb la mobilitat sostenible i especialitzat en el sector des de múltiples disciplines. 

El programa formatiu abraça àmbits com la planificació i la gestió de mobilitat, ciutats caminables i eines d'innovació enfocades a models més sostenibles, entre altres. A més, la proposta adapta la seva oferta per incloure tant estudis en profunditat com mòduls més curts per facilitar l'aprenentatge segons la disponibilitat i necessitats de cada persona. Tota l’oferta formativa de l’EMS es pot consultar amb detall al lloc web del projecte.

Transformar la movilidad es apostar por las personas, los territorios y el planeta. Con nuestros módulos, cursos y posgrados descubrirás cómo hacerlo. Las formaciones están orientadas a la acción, y dirigidas a todo tipo de perfiles profesionales y grados de especialización. pic.twitter.com/EvPiqxs1cW

— Escuela de Movilidad Sostenible (@EMS_movilidad) September 3, 2024

Una mobilitat bona per a les persones, els territoris i el planeta

L’essència de l’EMS es pot sintetitzar en la idea de mobilitat sostenible que defensen des del projecte, allunyada de la banalització del terme i resumida en el lema ‘Només si és bona alhora per a les persones, els territoris i el planeta és mobilitat sostenible’. 

“Per a les persones, implica millorar la salut, reduir la sinistralitat i afavorir la participació ciutadana en la gestió de la mobilitat”, detalla el David Balbàs, un dels impulsors de la iniciativa i membre de l’equip coordinador de l’EMS. 

Amb tot, la mobilitat sostenible va més enllà de les persones i també ha de tenir en compte la sostenibilitat territorial i el benestar planetari. “Pel que fa als territoris, busca millorar la qualitat de l'espai públic, reduir la congestió i promoure economies locals; mentre que, a nivell del planeta, aborda la reducció d'emissions, el consum eficient de recursos i la rebaixa dels impactes en la biodiversitat”, desgrana.

Dit d’una altra manera, la visió de la mobilitat sostenible que es projecta des de l’EMS és crítica amb idees reduccionistes com la que ens vol fer creure que tot se solucionarà substituint els cotxes actuals pels elèctrics. “Va molt més enllà que això, al cap i a la fi, els vehicles elèctrics presenten diferències en l'equitat d'accés i causen greus impactes en els territoris on s'obtenen els materials per fabricar les bateries… Per tant, estan generant una altra sèrie d’implicacions que no es poden deixar de banda”, assegura Balbàs. 

Un apropament transversal i multidisciplinari a la mobilitat sostenible

Si mirem enrere, per entendre com sorgeix la iniciativa cal remuntar-se a les trobades d’una sèrie de persones, de procedències i experiències diverses, però amb inquietuds comunes, com la necessitat d’abordar els impactes de la mobilitat actual i d’impulsar una transformació social en diferents àmbits. 

“Arribem a un diagnòstic compartit que es resumeix en què la mobilitat sostenible s’està treballant de manera massa atomitzada, és a dir, que arquitectes, ambientòlegs o enginyers, per posar alguns exemples, ho estan abordant cadascú des de la seva perspectiva, però potser faltava un espai on es pogués treballar des d’una mirada més transversal i multidisciplinària”, explica la Vanessa Maxé, membre de l’equip de coordinació de l’EMS, sobre els orígens de l’espai.   

Un altre punt important sobre com es va gestar l’EMS va ser que, des del punt de vista de les seves impulsores, mancava una formació sobre mobilitat sostenible “més orientada a l’acció i a poder dur a terme projectes de transformació real”, diu Maxé, qui assenyala que “el treball en xarxa i la cooperació entre persones expertes de diferents disciplines, capaces d’oferir coneixements rigorosos i de qualitat, aplicables a aplicable a diferents tipus de projectes i a diferents camps”, com el pilar fonamental i fet diferenciador de la proposta.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Escuela de Movilidad Sostenible (@ems_movilidad)

Equip de persones i entitats compromeses amb el canvi

Precisament, aquesta diversitat de perfils de persones i entitats que ha aconseguit aplegar l’EMS és un dels eixos vertebradors del projecte. Entre l’ampli ventall de persones expertes i formadores de l’escola hi ha enginyers, arquitectes, urbanistes, ambientòlegs, geògrafs, economistes, juristes o activistes, entre altres. 

“No són persones que s’ho miren des de la barrera o des d’un enfocament purament acadèmic, sinó que són gent que estan fent projectes des de l’administració pública, consultories privades i moviments socials, que fa anys que treballen des d’un vessant molt aplicat i coneixen les complexitats de tot plegat”, destaca com a valor afegit de l’EMS el David Balbàs, qui afegeix  que l’equip de docents està format per unes setanta persones de Catalunya i la resta de l’Estat.

Així ho fa palès també la Vanessa Maxé, qui posa en valor la sòlida formació teòrica que brinda l’EMS, però en remarca sobretot “el caràcter aplicat, l’anàlisi de casos reals i les eines que es proporcionen per idear noves accions i projectes enfocats a la mobilitat sostenible”. 

Més enllà de les persones, també hi ha una trentena d’entitats que s’han volgut unir al projecte com a col·laboradores. Així, hi ha des d’associacions i moviments ambientals i veïnals, entitats del tercer sector i l’economia social i solidària, fins a col·legis i associacions de professionals de diferents àmbits. De Catalunya i de la resta d’Espanya, però també de Llatinoamèrica, per exemple. 

Contra el descrèdit del greenwashing

Malgrat les fortes resistències al canvi cap a models de mobilitat alternatius que provenen de determinats sectors econòmics i grans empreses, així com la falta de voluntat política que persisteix a les administracions, des de l’EMS tenen clar que bona part de la ciutadania ja ha fet el clic mental que requereix la transició cap a una mobilitat responsable. 

“Nosaltres tenim la sensació que, en general, la població està conscienciada i predisposada a fer aquests canvis, perquè vol gaudir de bons espais públics, vol una millor qualitat de l’aire, uns entorns escolars més saludables i ja no creu que tot l’espai s’hagi de destinar als cotxes”, defensa Balbàs. 

En aquest sentit, un dels temes que més preocupa les impulsores de l’EMS és el greenwashing destinat a promoure una suposada responsabilitat ecològica, que predomina entre les grans empreses de les indústries més contaminants del planeta, que aboquen milers d’euros a netejar la seva imatge i presentar una visió distorsionada dels impactes de la seva activitat.

Precisament, el greenwashing i la comunicació en l’àmbit de la mobilitat sostenible centra el debat en una taula rodona organitzada amb motiu de la presentació del nou curs de l’EMS, en una jornada titulada ‘Que no et venguin la moto. Com comunicar la mobilitat sostenible i acabar amb el greenwashing’.

“Volem destacar la idea que el concepte de sostenibilitat s’està malbaratant pel mal ús que se’n fa i, per tant, necessitem resignificar-lo i dotar-lo de veracitat”, diu la Vanessa Maxé, qui alerta que “si a qualsevol iniciativa o projecte li posem l’etiqueta de sostenible quan no ho és, el que aconseguirem és generar desconfiança en una ciutadania que entenem que ha fet el pas i reclama polítiques i accions que millorin la seva vida i ajudin a frenar el canvi climàtic”.

Així, en un moment en què l'emergència climàtica exigeix accions contundents i transformacions profundes, la mobilitat sostenible es presenta com un dels grans reptes pendents que tenim al davant. En aquest sentit, l’EMS vol contribuir al canvi i consolidar-se com un espai d'aprenentatge i de connexió entre persones i entitats que, més enllà de teoritzar sobre la mobilitat sostenible, estan determinades a actuar per transformar-la en una realitat.