Una iniciativa cerca combatre la regressió dels insectes pol·linitzadors

Les pèrdues d’hàbitats a causa de la petjada humana i les tècniques d’agricultura intensiva malmeten la biodiversitat del territori. Per una banda, hi ha zones agrícoles que han quedat abandonades i tapades i que, per tant, davant la inactivitat de cultiu, han provocat que un gran nombre d’espècies d’insectes que hi buscaven aliment i refugi, n’hagin quedat fora.

Per l’altra banda, els pesticides i productes químics usats en superfícies agrícoles netes per eliminar les anomenades ‘males herbes’, impedeixen que els insectes les puguin utilitzar per nodrir-se. A més, l’impacte de l’emergència climàtica i la sequera, i les afectacions que pateix la vegetació també té un impacte directe en la supervivència de diferents espècies.

Davant aquests factors de risc, el Grup de Natura Freixe, gràcies a l’ajuda del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, impulsa el projecte ‘Oasis de pol·linitzadors’, el qual compta amb diferents línies d’actuacions que tenen com a objectiu combatre la regressió de les espècies d’insectes del territori.

“Cada vegada estan més amenaçades algunes poblacions que, realment, són molt interessants i importants a escala de manteniment dels ecosistemes naturals i inclús de les activitats agrícoles”, destaca Oriol Arola, tècnic de l’Àrea de Conservació i de projectes de l’entitat.

La identitat visual del projecte i la difusió d’aquest

La iniciativa compta amb dues branques principals on s’emmarquen les tasques d’actuació. La primera d’elles és una campanya d’educació i sensibilització ambiental per conscienciar a la població a través de quatre vídeos animats, els quals seran difosos a través de les xarxes socials. “Són quatre vídeos curts, els quals mostren diferents tipus d’insectes, i expliquen una mica les problemàtiques que pateixen”, destaca Arola.

L’entitat ha creat un logotip, un pòster digital que es difon a través d’Internet i unes samarretes que, per promoure la iniciativa, duran les guies i monitores dels tallers i les activitats de voluntariat ambiental. A més, als indrets físics on actuen s'instal·laran cartells informatius que expliquen i complementen el projecte.

La millora dels espais naturals

La segona branca engloba les accions que es duen a terme als espais de custòdia, cinc zones naturals d’ambients de secà, agrícoles, agroforestals i de ribera. Aquests són: el Meandre de Riba-roja d’Ebre, en acord amb l’ajuntament de la població; les finques del Mas de Cigonyes i Mas de Pitoia a la reserva Natural de Sebes, amb conveni de la Fundació Catalunya - La Pedrera i l’Ajuntament de Flix, i les finques les Illes, de la Vall de Sant Joan i Beremusses, amb l’acord de propietàries privades.

“En aquests cinc espais fem plantacions de vegetació, de plantes nutrícies i nectaríferes perquè els insectes o les seves larves es puguin alimentar”, explica Oriol Arola. També creen hotels d’insectes per proporcionar una zona on crear els nius. La restauració dels marges de pedra seca i d’altres elements que afavoreixen la fauna també són accions que es duen a terme, ja que els serveix com a refugi.

Tallers d’estimulació sensorial

Una part destacada d’’Oasis de pol·linitzadors’ és l’organització de jornades en les quals participen col·lectius de persones amb capacitats diverses, gràcies a la col·laboració amb entitats i centres del territori. “Fem tallers d'estimulació sensorial on les usuàries cultiven les plantes i construeixen els hotels d’insectes. Totes les actuacions a les zones de la custòdia les fem amb l’ajuda d'aquests col·lectius”, explica el tècnic de projectes del Grup de Natura Freixe.

Alumnes provinents de famílies en situació d’exclusió social, nouvingudes al país i grups de la residència per a persones grans de Flix, també participen al projecte amb l’objectiu d’afavorir la inclusió social i garantir-los una oportunitat de connectar amb la natura, aprendre i estimular la interacció entre elles. “Tots aquests col·lectius també són molt agraïts. Sortir a l'aire lliure i relacionar-se amb les nostres voluntàries genera un impacte molt positiu”, remarca Arola.

Actualment, el projecte està a l’equador i els propers passos a seguir són el desenvolupament d’algunes formacions i sessions pràctiques, a l’abril i al maig, i de jornades de voluntariat. A l’època primaveral comencen a florir les plantes i, per tant, hi haurà més moviment. “D'ara fins al setembre o l'octubre, més o menys, serà quan els insectes intentaran aprofitar les zones d'hàbitat que hem creat i es reforçarà la floració de les espècies”, conclou Oriol Arola.