La societat actual es troba submergida en dues grans crisis ambientals mundials: l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, dues situacions desencadenades i agreujades per l’ús insostenible dels recursos naturals del planeta.

Diferents accions, com la destrucció o fragmentació d’hàbitats naturals de fauna i flora terrestres i aquàtiques i l’escalfament global, ja han provocat fenòmens altament letals que han extingit espècies senceres. Si no som capaços de limitar l’augment de les temperatures a 1,5ºC, científiques i investigadores asseguren que el canvi climàtic serà la principal causa de pèrdua de biodiversitat de les pròximes dècades.

La crisi de pèrdua de natura

El Fons Mundial per la Natura (WWF), amb la col·laboració de la Societat Zoològica de Londres, presenta el seu informe bianual ‘Planeta viu 2022’, el qual analitza les tendències de la biodiversitat global, realitzant una visió panoràmica de totes les espècies gràcies a l’Índex Planeta Viu (IPV), la salut de la Terra, els impactes de la població humana i les solucions que tenim a l’abast.

Aquesta investigació ha analitzat gairebé trenta-dues mil poblacions de més cinc mil espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils i amfibis d’arreu del planeta. L’informe d’enguany destaca el crític percentatge de disminució de les poblacions d’animals: un 69% des del 1970. Les poblacions d’espècies que habiten en aigües dolces ha disminuït mundialment en un 83%.

Dades de l’informe mostren que Llatinoamèrica ha registrat el seu declivi més alarmant, d’un 94%, pel que fa a l’abundància poblacional mitjana. A més, ja s’ha perdut el 17% dels boscos mundials i, dels actuals, un 17% es troba en situació de degradació. Segons destaquen a ‘Planeta viu 2022’, la població mundial s’està acostant al punt de no retorn. Si s’assoleix, la selva tropical de majors dimensions del món deixarà de complir la seva funció.

Actuacions que empitjoren considerablement els entorns naturals

Les sis amenaces principals que pateixen les poblacions de biodiversitat del planeta són: l’agricultura, la sobreexplotació, la tala d’arbres, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic. Aquests actes es duen a terme per l’elevada demanda de recursos per a la població, com energia, aliments i altres materials que són necessaris a causa del ràpid creixement econòmic, l’increment del comerç internacional, l’augment de la població i la tecnologia.

Segons s’exemplifica a ‘Planeta viu 2022’, gairebé el 50% dels coralls d’aigües càlides ja s’han extingit. L’escalfament global de fins a 1,5ºC provocaria la pèrdua del 80-90% d’aquesta espècie, mentre que l’assoliment dels 2ºC suposaria l’extinció de més del 99%. Per altra banda, per culpa de la multiplicació del sector pesquer, les poblacions de taurons i rajades han disminuït un 71% en els últims cinquanta anys.

Solucions que no s’assoleixen

Malauradament, no s’estan complint cap de les propostes per conservar i restaurar la biodiversitat. Segons es destaca a l’informe, cap de les vint metes de biodiversitat d’Aichi pel 2020 es van complir completament i, actualment, no s’estan assolint els objectius de l’Acord de París sobre el canvi climàtic pel 2030. Hi ha elevades probabilitats que se superin els 1,5ºC d’escalfament global abans del 2040.

Factors com l’augment dels incendis forestals, grans sequeres que provoquen la mort d’arbres, plagues d’insectes i el desgel del permagel, la part profunda del sòl de regions fredes que emmagatzema grans quantitats de CO2, estan empitjorant a passes de gegant la situació.

La transformació d’arrel dels processos actuals

La solució més general que es presenta és la necessitat urgent de transformar completament tot el sistema, des de factors tecnològics, socials fins a econòmics. Per tant, cal dur a terme una descarbonització de tots els sectors: energia, transport, indústria, construcció, agricultura i ús del sòl.

Segons assenyala ‘Planeta viu 2022’, el primer pas per dur a terme aquest canvi són pràctiques de producció i consum més sostenibles, l’increment de la reducció de residus i, per exemple, seguir dietes basades en productes vegetals, per tal de limitar l’expansió de l’ús del sòl i afavorir la restauració dels ecosistemes.

Si s’apliquen mesures estretament relacionades amb el consum responsable, es podrien reduir entre un 40 i un 70% les emissions netes pel 2050, segons dades de l’informe. L’estructura del planeta i dels sistemes que ens ofereixen la vida (aliments, aigua, oxigen) depenen directament de la natura i com la tractem. Està a les mans de la població humana, des de comunitats locals i indígenes fins a grans empreses i governs, la continuïtat i la vida del planeta Terra.