La desgravació dels donatius i donacions efectuats a entitats sense afany de lucre.

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
ooo
Resum: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que realitza el donatiu o la donació. Caldrà tenir presents certs aspectes.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Quines entitats generen dret a deducció?
Quan el donant és una persona física
Quan el donant és una persona jurídica
Certificació de l'efectivitat de les donacions deduïbles
Continguts: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que els realitza. Només seran desgravables els donatius i donacions efectuats a:

a) FUNDACIONS,

b) i associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA. Però no en tots els casos !. Dependrà de si el donant és persona física o jurídica, de la naturalesa del donatiu o donació i de si la fundació o associació declarada d'utilitat pública està acollida a la llei 49/2002 de Règim fiscal especial.

En qualsevol cas, cal tenir present que:

1. Les donacions poden ser aportacions dineràries, de béns o de drets i han de ser pures i dures, és a dir no han de generar cap contraprestació.

2. L'Utilitat Pública és una declaració que obliga al compliment d'uns requisits i que només concedeix el Ministeri de l'Interior.

3. La resta d'Associacions poden rebre donatius i donacions però mai, i en cap cas, seran desgravables en la declaració de l'IRPF o de SOCIETATS del donant.

4. Les entitats que han rebut donatius desgravables han de presentar anualment a Hisenda el model 182 -una relació detallada dels donants i dels imports donats- i emetre un certificat en favor del donant.

Quan el donant és una persona física i el donatari és fundació o associació declarada d'utilitat pública qualsevol donatiu serà desgravable en la declaració de l'IRPF del donant. El que pot canviar és el % de desgravació 

Ens podem trobar amb dos situacions possibles:

1) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública, ambdues acollides a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

En aquest cas, els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 25% de la base de la deducció (per entendre-ho, la base de la deducció per un donatiu dinerari és el seu import), amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF. Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

2) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública NO ACOLLIDA a la Llei 49/2002.

Els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 10% dels imports donats, amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF.

Quan el donant és una persona jurídica i el donatari és una fundació o associació declarada d'utilitat pública no tots els donatius seran desgravables en la declaració de l'Impost de Societats del donant.

Dependrà de si el donatari està acollit a la llei 49/2002. Recordem que la declaració de l'Impost de SOCIETATS la presenten les persones jurídiques (empreses, societats, cooperatives, entitats sense afany de lucre...) i que per tant ens estem referint a les donacions efectuades per aquests.

Només seran desgravables en la declaració de l'impost de SOCIETATS dels donants les donacions efectuades a:

a) FUNDACIONS,

b) Associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA, acollides totes dues a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre. En aquest cas, els donants (persones jurídiques) tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'Impost de SOCIETATS, minorada en les deduccions i bonificacions previstes en la Llei de l'Impost de Societats, el 35% de la base de la deducció. La base d'aquesta deducció no pot excedir el 10% de la base imposable. D'altra banda, les quantitats que excedeixin aquest limit es podran aplicar en els 10 anys immediats i successius.Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

L'article 24 de la Llei 49/2002 i l'article 6 del RD 1270/2003 -pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal especial de l'esmentada Llei 49/2002- desenvolupen aquest aspecte.

En ells, resumidament, es diu que l'efectivitat dels donatius i donacions s'ha de justificar mitjançant un certificat expedit per l'entitat beneficiària on s'hi ha de fer constar:

1) El NIF i les dades d'identificació personal, del donant i de l'entitat donatària.

2) Menció expressa de que l'entitat donatària està acollida a la Llei 49/2002.<BR>3) Data i import del donatiu quan aquest sigui monetari.

4) Document públic que acrediti l'entrega del bé donat quan no sigui monetari.

5) Destí que l'entitat donatària donarà a la donació en el compliment de les seves finalitats.

6) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. D'altra banda, l'entitat beneficiària haurà de remetre a Hisenda la informació sobre els certificats expedits en la forma i terminis establerts reglamentariament (veure càpsula 'Model 182 d'Hisenda'). En altres paraules, si sou entitat receptora de donatius que generen dret a deduir heu de tenir present que haureu ....d'expedir el corresponent certificat a cada donant&nbsp;... i de complimentar i presentar el model 182 a Hisenda anualment.

Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge. Reial Decret 1270/2003, pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal abans esmentat.

field_vote: 

Com aplicar la llei d'igualtat en l'àmbit laboral

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

Una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Introducció
Transversalitat de la norma
El permís de paternitat
Les vacances no es perden per maternitat
La guarda legal
Continguts: 

"Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures"

Potser aquesta sigui una afirmació evident, però la realitat continua demostrant amb dades objectives que la societat encara amaga manifestacions que contradiuen aquesta igualtat.

La discriminació salarial, la desocupació femenina o l'escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política i social posen en relleu que el simple reconeixement d'igualtat davant de la llei no ha estat suficient.

La llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes, més enllà d'una mera declaració, persegueix combatre la discriminació i pretén una igualtat real i efectiva, amb polítiques i accions específiques per a aquesta finalitat. Es tracta d'una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Criticada per alguns i aplaudida per la majoria, aquesta norma neix amb la vocació d'erigir-se en la llei-codi de la igualtat entre dones i homes.

La seva principal novetat rau en una intervenció transversal en àmbits tan dispars com l'educació, la sanitat, la cultura o la societat de la informació, entre d'altres. Però és, sens dubte, en l'àmbit de les relacions laborals on la Llei d'Igualtat presenta un major paquet d'accions per intentar pal·liar una desigualtat encara existent.

L'àmbit laboral és sempre un bon indicador i un reflex del nivell de benestar d'una societat. Des que el 1999 s'aprovés la llei de conciliació de la vida familiar i laboral, es va iniciar un camí amb la pretensió d'ajustar-se a un canvi que es feia necessari per aconseguir una bona harmonia entre feina i família.

Aquest nou permís atorga al pare la possibilitat de gaudir 13 dies ininterromputs, que pot convertir en 15 si s'uneixen al permís per naixement de fill. Està previst que en el futur el permís s'ampliï a 4 setmanes completes.

Aquest permís té la consideració de prestació de la seguretat social, com succeeix en el cas de la maternitat, i suposa una suspensió del contracte de treball durant la qual és la seguretat social qui paga el salari al treballador. Insistint en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la llei atorga el dret a dones i a homes per adaptar la seva jornada de treball|feina amb aquesta finalitat, encara que la limita al que s'estableixi als convenis col·lectius.

La llei d'Igualtat també deixa a les mans de la negociació col·lectiva la possibilitat d'acumular la lactància en jornades completes, alguna cosa que ja de per si recollien molts convenis i que ara recolza la norma.

En la mateixa línia, s'introdueix un canvi en el gaudi de les vacances per evitar que aquestes es perdin per coincidència amb la maternitat. D'aquesta forma, si coincideix la baixa per maternitat o la baixa per embaràs amb les vacances assignades, se'n podrà gaudir en un altre moment, després de la maternitat, ja sigui l'any natural en curs o en el següent. Aquesta no és l'única modificació aplicable a la maternitat, ja que la llei contempla|preveu una sèrie de mesures per pal·liar algunes situacions no desitjades que es produïen amb la normativa anterior.

Possiblement, una de les fórmules més utilitzades en els últims anys per conciliar vida familiar i laboral hagi estat acollir-se a la reducció de jornada per cura de fills o familiars, el que es coneix com a guarda legal. Reduir l'horari laboral per guarda legal porta aparellat una reducció proporcional del salari, però cada vegada més són les famílies amb fills en les quals un dels pares treballa a jornada completa i l'altre ho fa a temps parcial.

Protegir i millorar la figura de la guarda legal també ha estat una altra de les pretensions de la Llei d'Igualtat i per a això ha incrementat en dos anys el termini màxim per al seu gaudi, augmentant de 6 a 8 anys l'edat màxima del menor que dóna de dret a la reducció. També s'amplien els límits de la reducció de la jornada i salari, que passen a ser d'almenys 1/8 i com a màxim la meitat; la llei és extremadament generosa amb la guarda legal i estableix, a més, que el salari es computi a jornada completa, sense tenir en compte la reducció, als efectes de la prestació per desocupació i per al càlcul d'indemnitzacions en cas d'acomiadament|comiat.

field_vote: